Deliveroo i els repartidors a domicili: un model qüestionat

Deliveroo, Glovo, Just Eat o Stuart són només algunes de les marques més conegudes que llueixen les motxilles dels centenars de repartidors de menjar o productes a domicili que amb un smartphone i una bicicleta, una moto, o fins i tot caminant, s’han introduït en els últims anys al món de la missatgeria i el repartiment.

Són models de negoci que neixen sota el discurs del’economia col·laborativa, possibles per la democratització de les noves tecnologies i que combinen formes de treball clàssiques i ben remunerades amb d’altres de noves i associades als diferents símptomes de l’economia ‘low cost’.

Aquestes plataformes vinculades a empreses multinacionals donen feina per compte d’altri a plantilles esteses per tot el globus que comparteixen un perfil qualificat i que sovint són inclosos als processos de presa de decisions. 

No obstant, la seva tasca la despleguen a través d’un entramat de ‘col·laboradors’, a qui els vincula una relació mercantil d’autònoms, que són els encarregats de repartir les comandes. En l’exemple de Delvieroo, aquesta empresa té al voltant de 100 treballadors en plantilla a Espanya i uns 1.000 ‘riders’ en col·laboració.

Les plataformes juguen un paper d’‘alcavotes’ digitals en una relació triangular entre gent que necessita uns diners i està disposada a repartir, uns restaurants o botigues que comercialitzen un producte i uns consumidors amb diners que el demanden.

Actualment, aquest pla teòric està sent examinat pels jutjats espanyols, que estan revisant si, malgrat les noves formes, el fons no és el mateix que els sistemes de repartiment tradicionals amb la diferència que l’empresa s’estalvia els costos.

Notícies relacionades

Álvaro Salvat (Lime): «La mobilitat és un dret, més enllà del negoci»

Pujant com l'escuma

¿Els repartidors tenen control sobre la seva feina? En principi, sí, però són avaluats segons els mètodes que utilitzen. ¿Els col·laboradors porten uniforme? No és obligatori, però sí, freqüent. ¿Tenen un contracte d’exclusivitat? No, en principi poden treballar per a la competència. ¿Negocien els preus de les seves tarifes? No, venen marcades per l’empresa.  Aquestes i moltes més són algunes de les preguntes que els jutges espanyols s’estan fent per dictaminar si aquestes empreses estan incorrent en un frau de llei o no.

En un jutjat de València ja hi va haver el 4 de juny una sentènciaa favor d’un exrepartidor, que haurà de ser readmès i al qual s’haurà de reconèixer una relació pròpia d’assalariat. El recorregut judicial de la sentència, recorreguda per l’empresa, dictaminarà la jurisprudència sobre tot un model laboral.