Barcelona busca l’equilibri entre turisme i ciutat

Barcelona és una de les grans destinacions turístiques del món. La ciutat atrau cada any milions de visitants i el turisme és un dels motors clau de la seva economia: dona feina a més de 160.000 persones i genera al voltant del 13% del PIB local, segons dades de l’IDESCAT i l’Observatori de Turisme de Barcelona. Però aquest èxit també planteja reptes. Com mantenir la capacitat d’acollida sense comprometre la qualitat de vida de la ciutadania?

Amb l’objectiu d’equilibrar activitat econòmica, convivència i sostenibilitat urbana, l’Ajuntament de Barcelona impulsa noves polítiques de gestió turística amb mesures específiques per als barris més tensionats i una estratègia centrada en el retorn social.

Actuar a les zones més tensionades

L’Ajuntament de Barcelona ha identificat a la ciutat vuit àrees amb una elevada concentració de visitants i impacte urbà: la Sagrada Família, la Rambla i el seu entorn, el Park Güell, el Turó de la Rovira, el Passeig de Gràcia, la Barceloneta, el Gòtic i el Casc Antic. Designats com a Espais de Gran Afluència (EGA), són punts prioritaris dins de l’estratègia municipal de gestió turística i concentren mesures específiques amb les quals es busca reduir-ne la saturació i ordenar els fluxos de visitants per preservar la vida quotidiana dels barris.

Aquestes actuacions inclouen una major presència d’agents cívics a la zona —persones preparades per a l’acció immediata en situacions que afectin l’espai públic, com dificultats en la mobilitat, acumulació de persones o incompliment de la normativa de convivència—, el reforç dels serveis de mediació i resolució de conflictes, i la posada en marxa de programes orientats a recuperar l’ús veïnal dels carrers, com Patis Oberts, que obre els patis escolars per a les famílies fora de l’horari escolar; o Juguem a les Places, que proposa activitats lúdiques a l’aire lliure per als nens i nenes.

A més, l’Ajuntament treballa conjuntament amb el teixit veïnal i els establiments de proximitat per preservar una estructura comercial orientada també als residents. “A través del programa Impulsem el que fas, desenvolupat per Barcelona Activa, es concedeixen ajudes directes per finançar millores tecnològiques, nous productes o reformes dels negocis locals”, assenyala el comissionat per a la Gestió del Turisme Sostenible, José Antonio Donaire.

En paral·lel, s’estan duent a terme reformes urbanes orientades a la millora de la mobilitat i la convivència en llocs com la plaça Gaudí, davant de la Sagrada Família, on s’instal·larà un gran espai versàtil d’ús públic; o la Rambla, que es transformarà en una via més per als vianants, verda i transitable.

I el Park Güell va estrenar el maig passat el nou Passi Verd, que permet que totes les persones empadronades a la ciutat puguin reservar entrades de manera gratuïta. El carnet de veïnat també concedeix accés lliure als residents i a les escoles dels barris de la Salut, Vallcarca-Penitents, el Coll, Can Baró, el Baix Guinardó i el Carmel.

Impost turístic i retorn ciutadà

Cada persona que s’allotja en un establiment turístic de Barcelona —ja sigui un hotel, un apartament o un creuer— abona l’Impost sobre les Estades en Establiments Turístics (IEET). Conegut com a “taxa turística”, és un tribut regulat per la Generalitat de Catalunya al qual l’Ajuntament de Barcelona suma, a més, un recàrrec municipal específic. L’any passat va recaptar més de 100 milions d’euros, situant-se com la segona font d’ingressos propis del consistori. Ajuda a finançar serveis públics essencials com la neteja, la seguretat o el manteniment de l’espai públic. D’aquesta manera, el visitant que fa ús de la ciutat i dels seus serveis contribueix també al seu manteniment. “Tots els costos derivats de la presència de turistes són sufragats directament amb aquest impost”, assegura Donaire.

Més enllà de la seva funció recaptatòria, l’Ajuntament defensa aquest pagament com una eina amb la qual redistribuir part de la riquesa que genera el turisme i garantir un retorn directe a la ciutadania. Per això, part dels ingressos es destina també a iniciatives socials i mediambientals, per exemple, polítiques d’habitatge o projectes de climatització a escoles públiques; així com a programes que promouen un turisme responsable, entre ells, ajudes perquè empreses del sector adoptin pràctiques sostenibles i millors condicions laborals per als treballadors i les treballadores.

Organitzar la mobilitat

Per millorar la mobilitat i reduir la congestió a les zones amb més afluència, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa Zona Bus 4.0, un nou sistema de gestió de les parades i els estacionaments d’autocars turístics. Busca organitzar l’elevat volum de desplaçaments que es registren a la ciutat, especialment en entorns com la Sagrada Família, el Park Güell, la Rambla, Ciutat Vella o Montjuïc. Molts d’aquests, efectuats per vehicles que transporten excursionistes d’un sol dia, visitants que arriben des d’altres punts de Catalunya o des de destinacions properes com la Costa Brava o la Costa Daurada, i que recorren la ciutat en grups nombrosos i durant poques hores, provocant una acumulació molt intensa d’autobusos en zones i hores concretes.

“Zona Bus 4.0 vol mantenir la capacitat d’acollida turística de la ciutat, però d’una manera més ordenada, sostenible i compatible amb la convivència veïnal”, explica el comissionat. La mesura estableix un permís diari obligatori per a tots els autocars que operin a Barcelona —amb un cost de 35 euros per dia— i un sistema de reserva prèvia per franges horàries per controlar les parades en espais de gran afluència turística, que suposaran també un pagament addicional per operació. En canvi, s’habilitaran espais fora del centre urbà, en zones com el Camp Nou, Diagonal Mar o Can Dragó, on els autocars podran estacionar lliurement.

A més, a través del portal zonabus.cat i de l’aplicació professional SPRO, les empreses podran controlar en temps real les entrades, les sortides i la disponibilitat de places d’estacionament, facilitant una gestió eficient de la mobilitat.

Control de creuers

L’Ajuntament i el Port de Barcelona han signat un nou protocol per reorganitzar l’activitat creuerística pel qual s’eliminaran dues terminals, passant de set a cinc. El projecte s’integra com a part d’una estratègia que modernitzarà les instal·lacions del port, optimitzant els espais i avançant cap a una activitat més sostenible i més compatible amb l’entorn urbà.

Així mateix, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha anunciat la seva voluntat de reduir a zero els creuers d’escala. “És un tipus de viatger que fa vida al vaixell i passa poques hores a la ciutat. Genera un fortíssim impacte urbà i, a canvi, deixa un retorn econòmic molt baix”, afirma Donaire.

Mirant cap al futur

Barcelona avança així cap a un model de gestió turística més equilibrat, on el creixement del sector vagi acompanyat de millores tangibles per a la ciutat i els seus habitants. Les noves actuacions impulsades per l’Ajuntament busquen respondre a aquests reptes sense renunciar al paper internacional de la ciutat, apostant per un model més organitzat, sostenible i connectat amb la vida quotidiana dels veïns i les veïnes.

Una estratègia que no deixa de situar el turisme, encara que gestionat, com una peça clau en la construcció de la Barcelona del futur.

Fi de les llicències d’habitatges turístics

L’Ajuntament de Barcelona no renovarà les 10.000 autoritzacions que expiraran el 2028

Barcelona posarà fi el 2028 a les llicències vigents d’habitatges d’ús turístic. L’Ajuntament ha decidit no renovar les més de 10.000 autoritzacions que expiraran el novembre d’aquell any. La iniciativa es recolza en el Decret llei de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels Habitatges d’Ús Turístic, aprovat per la Generalitat de Catalunya el 2023, i que declara Barcelona una “zona de mercat residencial tensionat”. De fet, aquests allotjaments es concentren, sobretot, en districtes com l’Eixample, Ciutat Vella i Sant Martí, que ja presenten una elevada densitat de població i una forta pressió residencial.

Des del consistori defensen que la reducció d’aquest tipus de llicències afavorirà que els immobles recuperin el seu ús residencial i contribuirà així a alleujar la pressió sobre el mercat de l’habitatge. “No és que ens semblin malament els pisos turístics, sinó que ens trobem en un context de crisi que exigeix mesures contundents. Una d’elles és eliminar l’ús econòmic dels habitatges i revertir-los amb propòsit residencial”, aclareix el comissionat per a la Gestió del Turisme Sostenible, José Antonio Donaire.

Notícies relacionades

L'arquitectura internacional es dona cita a Barcelona

El doble d’espais amb jocs d’aigua per refrescar-se durant l’estiu

La mesura se suma a les polítiques de limitació de l’oferta turística que Barcelona ja aplica a través del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT), instrument urbanístic que regula la implantació d’hotels i allotjaments turístics a la ciutat per evitar noves concentracions en zones amb més pressió.

Des de fa anys, a més, l’Ajuntament realitza inspeccions constants per detectar pisos turístics il·legals. La Finestreta Única Digital d’Arrendaments (VUDA) permet a la ciutadania comprovar si un pis turístic disposa o no de llicència introduint l’adreça de l’immoble o el seu número de registre turístic. Si l’allotjament no apareix a la base de dades, també es pot comunicar fàcilment la possible irregularitat.