L’Ajuntament de Barcelona posa en marxa les obres de la segona promoció d’habitatge públic a la Trinitat Vella

L'Ajuntament de Barcelona dona inici a la construcció dels habitatges públics dels voltants de la presó de la Trinitat Vella. Ja s'ha posat la primera pedra dels 53 pisos en què es reallotjaran aquelles famílies de la zona que actualment viuen en edificis propers al centre penitenciari amb una situació d'habitabilitat precària.

Aquesta és la segona obra que es posa en marxa en aquest espai, després que a finals del 2022 ja comencessin els treballs d'una primera promoció formada per 41 pisos, que es preveu que quedin enllestits durant l'últim trimestre de 2024, mentre que la segona fase acabarà l'any 2026.

Un cop finalitzin aquests dos projectes i s'enderroqui completament la presó de la Trinitat Vella, se n'aixecaran 35 més, arribant a un total de 129 pisos d'habitatge públic. La inversió del consistori serà de 12 milions d'euros, que se sumen als 8 milions que inicialment es van dedicar a la primera promoció.

L'obra és fruit de l'acord del 2021 amb la Generalitat pel trasllat de les antigues presons de Wad-Ras i la Trinitat Vella a la Zona Franca.

Com seran els pisos?

Notícies relacionades

L'Ajuntament de Barcelona publica dues noves convocatòries de subvencions: Reforç de l'economia social solidària i lluita contra la sequera

L'Ajuntament de Barcelona avança la precampanya forestal de prevenció d'incendis

El nou bloc de 53 pisos tindrà un pati interior que serà una plaça pública, i a la que donaran els quatre vestíbuls de la promoció. Pel que fa a les dimensions, quaranta pisos seran de tres habitacions i tindran entre 74 i 79 metres quadrats, nou seran de dues habitacions i tindran entre 58 i 66 metres quadrats i quatre seran de quatre habitacions, amb una superfície d'entre 81 i 89 metres quadrats.

A més, es contempla que tots els dormitoris siguin exteriors, i el disseny dels habitatges està pensat perquè puguin adaptar-se a l'evolució de les famílies al llarg del temps. L'edifici s'ha creat tenint en compte criteris sostenibles que garanteixen una baixa demanda energètica, i s'ha apostat per l'ús de materials lliures de tòxics que facin els pisos més saludables.