Incògnites de present i futur

La Biennal de Pensament: un espai per al debat i la reflexió a peu de carrer

L’espai públic de Barcelona es converteix en una àgora per al debat cívic

Durant sis dies, ponents de tot el món conviden a posar els reptes globals sobre la taula

La Biennal de Pensament: un espai per al debat i la reflexió a peu de carrer
7
Es llegeix en minuts

Torna la presencialitat i, amb aquesta, els esdeveniments a Barcelona. De l’11 al 16 d’octubre, la Biennal de Pensament 2022, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, recupera el seu format original per omplir la ciutat d’espais de debat i reflexió.

De la mà de pensadors i pensadores de referència de tot el món, la tercera edició d’aquest esdeveniment convida la ciutadania barcelonina a parar-se a pensar, compartir idees i afrontar els reptes de les societats contemporànies a l’espai públic. La Biennal proposa itineraris de debat, taules rodones, lectures dramatitzades i passejades filosòfiques, totes activitats gratuïtes per compartir perspectives i reflexions.

Amb aquest propòsit, el calendari de la Biennal inclou més de 66 activitats per generar espais de debat i diàleg i reflexionar de manera compartida sobre grans temàtiques com la pràctica democràtica, la sostenibilitat, la tecnologia i l’urbanisme. Comptarà amb participants destacats com l’historiador i escriptor israelià Yuval Noah Harari; la periodista d’investigació i escriptora bielorussa Svetlana Aleksiévitx i la filòsofa i politòloga belga Chantal Mouffe, entre desenes més. Quant a participants catalans, comptaran amb Carles Boix, politòleg i catedràtic de Ciències Polítiques; i amb l’arquitecta Carme Pinós, entre molts d’altres.

S’han seleccionat nou espais repartits per la capital catalana que es convertiran en àgores per al debat cívic: la plaça de Joan Coromines, el Pati de les Dones i la sala Raval del CCCB, al Raval; el Canòdrom – Ateneu d’Innovació Digital i Democràcia, al Congrés i els Indians; la Model i l’antiga seu de l’Editorial Gustau Gili, a la Nova Esquerra de l’Eixample; la plaça Reial i la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya al barri Gòtic; Can Felipa i la plaça de Josep Maria Huertas Claveria, al Poblenou; i la plaça del Diamant, de les Dones del 36 i de la Virreina, a Gràcia.

Tots els actes programats seran oberts i accessibles i no és necessari reservar entrades per assistir. Tanmateix, alguns espais tenen aforament limitat, per la qual cosa l’accés es farà per ordre d’arribada. L’únic acte que requereix reserva prèvia són els Passejos Peripatètics, activitats divulgatives en espais de la ciutat per fomentar el debat literari i de temàtiques contemporànies. 

Grans temes

Durant sis dies es debatran temàtiques que afecten el conjunt de la ciutadania entorn de tres grans eixos: el sistema sociopolític, el canvi tecnològic i la configuració de les grans ciutats. En aquest marc, s’abordaran temàtiques com la guerra a Europa, els colonialismes i les seves ferides obertes, els avenços tecnològics al servei del bé comú, la relació entre cultura i la creació, la transformació urbanística i les ciències polítiques. S’ha reservat un espai destacat a la cultura catalana i a la realitat cultural dels territoris d’àmbit lingüístic català, amb la commemoració d’autors decisius com Joan Fuster i Gabriel Ferrater. 

Com a novetat d’aquest any, l’esdeveniment integra la perspectiva mediterrània, motiu pel qual compta amb la complicitat de les ciutats de València i Palma, amb edicions simultànies de la Biennal en aquestes ciutats. Cada una tindrà un programa propi però estaran interrelacionades per actes comuns i simultanis, com el recital de Joan Fuster, Blai Bonet i Gabriel Ferrater. Les tres edicions s’han impulsat amb un esperit comú, i s’han adaptat a les idiosincràsies de cada seu per aconseguir establir un corredor mediterrani, aquesta vegada de forma cultural. 

D’altra banda, entitats i equipaments municipals i culturals de la ciutat, com les biblioteques, els centres cívics, la Filmoteca o la Fundació Joan Miró, entre d’altres, també han organitzat activitats vinculades a la Biennal, un conjunt de propostes que integren la +Biennal, amb més de 35 activitats.  

Consolidació

Amb la seva tercera edició, la Biennal es consolida com una cita ineludible a l’agenda de la capital catalana. En la primera edició, celebrada el 2018 de manera presencial, va aconseguir reunir 20.000 participants, mentre que l’edició del 2020, organitzada en plena pandèmia amb un format híbrid, va sumar 16.000 assistents, 10.000 dels quals ‘online’. 

La Biennal està concebuda com una eina per democratitzar el coneixement i acostar a la ciutadania el pensament i la crítica. Reafirma, a més, el compromís de la ciutat amb els reptes globals i la reflexió col·lectiva. 

La programació de la tercera edició d’aquest esdeveniment, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut de Cultura de Barcelona, ha sigut confeccionada amb la col·laboració de professionals d’àmbits diferents que integren el Consell Assessor de la Biennal. Està format pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Núria Moliner, arquitecta, comunicadora i música; Josep Ferrando, arquitecte; Liliana Arroyo, doctora en Sociologia i especialista en Innovació Social Digital; Ignacio Sánchez-Cuenca, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Carles III de Madrid; Raül Garrigasait, escriptor i hel·lenista; i Ángela Precht, periodista. 

La pàgina web biennaldepensament.barcelona disposa d’informació detallada de les activitats i els participants d’aquesta edició. A més, es proposen vuit itineraris amb diferents temàtiques i mirades per ajudar a escollir les sessions que més s’adaptin a les predileccions personals. 

Aliança amb equipaments i entitats

Entre altres dualitats, la Biennal del Pensament bascula entre allò global i allò local, amb temes d’actualitat mundial i altres qüestions pròpies de Barcelona i el seu entorn. Per integrar la perspectiva barcelonina, compta amb la participació d’una xarxa d’iniciatives i institucions, com les biblioteques i els centres cívics, que mantenen viva la flama del pensament crític i el debat cívic. Totes integren la +Biennal i donen lloc a un dels itineraris suggerits en el marc d’aquest esdeveniment. 

Destaca el col·loqui ‘Repensar el vincle social en un món obert, divers i canviant’, organitzat i acollit per l’Institut d’Estudis Catalans el dia 11, en la jornada inaugural de la Biennal. O el ‘Decidim Fest’, els dies 13 i 14, per abordar el canvi tecnològic i les implicacions de la internet del futur. 

En aquest itinerari destaquen les sessions que són complementàries a les del circuit convencional, ja que són de temàtiques més acotades i insòlites, com la conferència ‘Els ocells són músics?’ de la filòsofa belga Vinciane Despret, el 14 d’octubre al Palau de la Música Catalana, o qüestions vinculades amb les reivindicacions veïnals, com les jornades ‘VadeBesòs’, que desplegaran activitats en l’últim tram del riu Besòs dissabte 15 per posar en valor les possibilitats del llit fluvial. 

Pervivències colonials

L’esdeveniment és una bona ocasió per continuar revisant com perviu el llegat dels colonialismes a la ciutat i en la societat contemporània, tant als carrers com en les institucions. Amb aquest propòsit, s’ha marcat un itinerari amb una perspectiva anticolonial. 

El 12 d’octubre, una data marcada pel passat colonial, s’han convocat una sèrie de jornades per llançar preguntes, trencar silencis i articular discursos cap a un futur descolonitzat, també en els àmbits culturals, psicològics i emocionals. La jornada començarà amb la sessió ‘Memòries Rebels’, protagonitzada per Jamaica Kincaid, una de les veus més reconegudes de les lletres anglosaxones. Va néixer al Carib i d’adolescent es va traslladar als Estats Units. A la mateixa plaça de Joan Coromines, continuarà el dia amb ‘Compartir el món’, a càrrec d’Achille Mbembe, un intel·lectual camerunès que aborda la política amb perspectiva colonial.

El dissabte 15 també serà un dia clau per abordar els assumptes colonials, amb testimonis i mirades de l’Amèrica Llatina. Óscar Martínez, Jairo Videa i Juan Daniel Treminio són periodistes salvadorencs i nicaragüencs que coneixen les dificultats del seu ofici en contextos violents. Protagonitzaran la sessió ‘Un país sense periodistes’.

La guerra que sacseja el món

Notícies relacionades

Era impensable que la invasió russa d’Ucraïna, amb unes conseqüències humanes dramàtiques i reverberacions decisives en el present i el futur, no marquessin l’agenda de la Biennal. El conflicte s’abordarà a través d’un itinerari que passa per diferents angles, amb múltiples veus autoritzades, totes de rellevància internacional. Un dels noms més reconeguts en aquest àmbit és la nobel de literatura Svetlana Aleksiévitx, també guanyadora de l’última edició del Premi Internacional Catalunya. Ella serà la protagonista de ‘Les veus d’Europa’, la tarda de l’11 d’octubre, i abordarà el futur que podem projectar per a Europa a partir del seu testimoni. Amb l’objectiu de retratar una societat a la corda fluixa, l’ucraïnès Andrei Kurkov, juntament amb l’escriptora i traductora Simona Škrabec, conversaran en ‘Una altra Ucraïna’ el dia 12 d’octubre a la plaça Joan Coromines. Parlaran entorn de temes com la viabilitat d’escriure en el context bèl·lic o quin pot ser el paper de la ficció en un conflicte com l’esmentat. 

Més personalitats del món de les lletres, com Sofi Oksanen i Oksana Zabujko, es trobaran a la taula ‘Europa, Rússia i les fronteres de la democràcia’ per radiografiar les llums i ombres de l’espai postsoviètic.