Tres instituts s’afegeixen al projecte ‘Stolpersteine’ en record a les persones deportades pel nazisme

L’alumnat de tres instituts de la ciutat ha rebut els nou ‘Stolpersteine’ dedicats a barcelonins i barcelonines que van ser deportats pel règim nazi. Els ‘Stolpersteine’ (‘llambordes’, en alemany) formen el memorial més llarg del món: n’hi ha més de 75.000 a més de 1.800 ciutats de vint països, i se situen davant els domicilis de les persones homenatjades.

En els últims mesos, els i les estudiants de quart d’ESO i primer de batxillerat dels instituts Francisco de Goya, Quatre Cantons i XXV Olimpíada han treballat amb familiars, l’Amical de Mauthausen i Altres Camps i l’Amical de Ravensbrück per recuperar les biografies d’aquestes nou persones que van viure a la ciutat i van ser deportades pel règim nazi. El projecte ha servit també per conèixer els contextos socials i històrics que van afavorir l’ascens del feixisme i del nazisme.

Cada llamborda conté el nom de la persona i les dates de naixement, d’exili i de deportació, i indica si la persona va sobreviure o va morir. En les pròximes setmanes, els ‘Stolpersteine’ es col·locaran als llocs on s’ha pogut documentar que van viure aquestes nou persones. Així s’acabarà la primera experiència del projecte pilot ‘Stolpersteine’ Barcelona, que s’ampliarà durant el curs 2022-2023 en cinc instituts més de la ciutat.

Aquestes són les històries dels nou barcelonins i barcelonines deportats pel règim nazi que tindran un ‘Stolpersteine’:

Lluís Villar Fornas

Va néixer a Barcelona el 6 de juny de 1900. Es va allistar voluntari quan es va produir el cop feixista contra el Govern de la república. Va marxar a l’exili a França i es va mantenir un temps al camp de refugiats d’Argelers. Es va allistar a la Companyia de Treballadors Estrangers. Va ser detingut pels alemanys i el van traslladar a l’Stalag VIII-C, a Zagan (Polònia), posteriorment al XII-D, a Trèveris, i el 25 de gener de 1941 a Mauthausen. Més tard el van traslladar a Gusen, on va resistir fins al 7 de desembre, data en què es va registrar la seva mort.

Florián Ibáñez Marín

Va néixer a Almansa (Albacete) el 27 de març de 1903. Després de passar per la ciutat d’Elx, va arribar a la ciutat de Barcelona, on es va quedar a viure. El Florián va ser un obrer anarcosindicalista que, com a conseqüència de la derrota republicana, es va veure obligat a exiliar-se a França. Va ser detingut pels alemanys a la primavera de 1940 i va ser deportat a Mauthausen i Gusen, on va morir el 6 de setembre de 1941.

Josep Fort Maluenda

Va néixer el 7 d’agost de 1892 a Barcelona. En l’exili es va allistar a la 39a Companyia de Treballadors Estrangers. Va ser detingut i traslladat al Frontstalag, a la ciutat de Belfort, i posteriorment a l’Stalag XI-A, a la localitat d’Altengrabow. El 26 d’abril de 1941 va ser traslladat a Mauthausen i el 30 de juny de 1941, a Gusen, i des d’allà al Castell d’Hartheim, on va morir el 29 de setembre de 1941.

Carme Boatell Teixidó

Va néixer a Barcelona el 28 de juliol de 1911. Va travessar la frontera i va arribar a Perpinyà. Va formar part del primer grup de la resistència a Marsella, on va ser detinguda i la van traslladar a la presó de Baumette. El gener de 1943 va ser traslladada a Reims i, posteriorment, a Ravensbrück. Al juny la van portar a Leipzig per treballar en una fàbrica d’armament. Va sobreviure al règim i va morir a Perpinyà el 31 de maig de 1976.

Francesc Boix Campo

Va néixer el 31 d’agost de 1920. Afiliat a les JSUC, va treballar per a la revista ’Juliol’ com a fotògraf fins que va anar a lluitar com a voluntari a la 30a Divisió. La derrota republicana el va portar cap a França, als camps de Vernet i Setfonts, on el van destinar a la 28a Companyia de Treballadors Estrangers. El van detenir als Vosges i, després de passar per diferents ‘frontalags’ i ‘stalags’, el van portar a Mauthausen. Dins el camp va participar en la tasca de robar negatius, que posteriorment es convertirien en fotografies probatòries durant els judicis de Nuremberg. Mesos després, també va aportar el seu testimoni gràfic al Tribunal Americà de Dachau. A causa dels problemes de salut que patia com a conseqüència del seu pas per Mauthausen, va morir a París el 7 de juliol de 1951.

José Alcubierre Pérez

Va néixer a Barcelona el 9 de maig de 1924. A principis de febrer de 1939 va passar a França amb la seva família, i d’allà al Voló, des d’on van ser transportats a la ciutat d’Angulema. El 24 d’agost de 1940 van ser deportats a Mauthausen al comboi dels 927. L’any 1944 va entrar a formar part del Kommando Porschacher, destinat a treballar a la pedrera. Des d’allà va tenir un paper destacat en el camuflatge de les fotografies robades pels republicans. Després de l’alliberament, va continuar en l’exili francès i es va establir definitivament a Angulema amb la seva família.

Sabatia Morand

Nascuda a Barcelona el 25 de desembre de 1920, en el si d’una família jueva, va marxar a París, i el 26 de febrer de 1944 va ser internada a Drancy. El dia 7 de març de 1944 va ser deportada a Auschwitz al comboi número 69. Va morir al camp polonès el 12 de març de 1944.

Ferran Masip Arenillas

Notícies relacionades

Comença la nova temporada de l'Espai de Joc 0-99

Barcelona impulsa la pràctica d'esport a l'abast de tothom

Va néixer a Barcelona el 14 de juny de 1899. L’any 1937 es va allistar la Brigada de Milícies de Transport. Dos anys més tard va marxar a l’exili a França, on va ser confinat a Argelers i a Sant Ciprià. Des d’allà es va allistar la Companyia de Treballadors Estrangers. Els alemanys el van fer presoner. Primer va passar pel Frontsalag 140, a Belfort, i després a l’Stalag XI-B, a Fallingbostel. El 25 de gener de 1941 el van portar al camp de Mauthausen. El 28 d’abril va ser traslladat a Gusen i després va tornar Mauthausen per ser «operat». Va morir el 18 de novembre.

Vicenç Vidrier Giménez

Va néixer a Torís (València) el 23 de novembre de 1900. Cap al 1920 es va traslladar a viure Barcelona per treballar a les oficines de la Companyia de Tramvies. A finals de gener de 1939 va marxar a l’exili. Des del camp d’Embrum va ser destinat a una companyia de treballadors estrangers. Els nazis el van capturar a la primavera de 1940 i el van internar al Frontstalag 161 i, posteriorment, a l’Stalag XII-D, a Trèveris. Des d’aquí va anar deportat a Mauthausen i després a Gusen, on va morir el 21 de gener de 1942.