En col·laboració amb

SOSTENIBILITAT

El nou pla Natura preveu crear 18,6 hectàrees més de verd per al 2023

El pla Natura 2021-2030 preveu crear 160 hectàrees de verd, 18,6 en els primers dos anys.

El nou full de ruta marca que la planificació i gestió del verd ha de ser més diversa i abundant i ha d’afavorir la biodiversitat.

El nou pla Natura preveu crear 18,6 hectàrees més de verd per al 2023
Es llegeix en minuts

Els pròxims dos anys es faran quaranta actuacions en diferents espais de la ciutat, i s’arribarà a unes vuitanta el 2030, per crear 160 hectàrees de verd, 18,6 en els primers dos anys. Aquest és un dels objectius del pla Natura 2021-2030, el full de ruta que defineix les actuacions a curt, mitjà i llarg termini. Aquest augment del verd se suma a les més de 20 hectàrees executades entre els anys 2019 i 2021, amb 82 actuacions en espais verds.

El pla ara s’obre a la participació ciutadana a través del portal Decidim i amb dues sessions obertes en format telemàtic, que tindran lloc els dies 27 d’abril i 12 de maig.

Després del Pla del Verd i la Biodiversitat, el pla Natura

La ciutat deixa enrere el Pla del Verd i de la Biodiversitat 2013-2020 i dona pas al pla Natura amb l’objectiu que el concepte naturalesa sigui integral i senzill, connecti amb la ciutadania i englobi un conjunt de valors presents a la ciutat: la infraestructura verda, materials geològics, terres, aigua i éssers vius.

De fet, ja fa anys que s’ha constatat la necessitat de la ciutadania de tenir contacte amb els espais verds i l’aire lliure per afavorir el benestar físic i emocional i la salut en general, sense oblidar que el verd també té una funció clau a les ciutats per reduir la contaminació i contribueix, a escala global, a la lluita contra el canvi climàtic.

Amb les actuacions que preveu el pla Natura 2021-2030, es pretén aconseguir que la ciutat incrementi 160 hectàrees de verd, una de les fites més importants del pla Clima i la Declaració d’Emergència Climàtica.

Més i millor verd i amb la ciutadania

El pla Natura s’estructura en tres eixos i dos àmbits transversals. El primer eix té per objectiu aconseguir més verd i biodiversitat. Això s’aconsegueix principalment fent una planificació de com s’ha d’augmentar el verd a la ciutat tenint en compte una distribució equitativa als diferents territoris, enfortint la infraestructura verda i buscant la connectivitat entre si, especialment connectant els espais verds de l’entorn metropolità: Collserola i els espais fluvials del Llobregat i el Besòs. També és essencial identificar zones que tenen dèficit de verd a fi de planificar actuacions, i col·locar verd en espais com cobertes, mitgeres, interiors d’illa o eixos verds.

El segon eix del pla fa referència a la conservació i la millora del verd i la biodiversitat. En aquest cas, la ciutat ha deixat enrere un model de gestió del verd obsolet, propi dels anys noranta, i ha donat pas a una gestió ecològica i la promoció de la naturalització de determinats espais. La gestió ecològica té per objectiu l’ús sostenible dels recursos i la protecció del patrimoni natural i del medi ambient, i, per tant, de la salut, i s’aplica en tot el verd de la ciutat. D’altra banda, la naturalització d’espais verds urbans té per objectiu transformar-los per afavorir els processos ecològics i l’entrada espontània de flora i fauna, i s’aplica en alguns espais verds que reuneixen unes determinades característiques.

Aquests espais verds naturalitzats poden incloure refugis de biodiversitat amb una protecció especial de la fauna que els habita, i també s’han de preservar les característiques naturals de la vegetació. Actualment Barcelona ja disposa de 316 hectàrees d’aquest tipus de verd i l’objectiu és arribar a les 385 hectàrees el 2023, que representaran un 38% del total de verd de la ciutat.

El tercer eix del pla fa referència a la importància de treballar el verd de la ciutat amb i per a la ciutadania. Barcelona aposta per acollir i facilitar les iniciatives ciutadanes i oferir propostes concretes perquè veïns i veïnes, organitzacions, entitats, empreses i administracions puguin tenir un paper actiu en la promoció i conservació de la biodiversitat urbana i implicar-se de manera activa en els processos de gestió i millora. Això es porta a terme, per exemple, amb la cessió de parcel·les d’horts per a persones grans, amb la cessió d’espais per a la creació d’horts comunitaris i amb iniciatives conjuntes amb la ciutadania com les activitats de plantació amb escoles i entitats.

Coneixement, governança i participació

A més dels tres eixos d’actuació, el pla inclou dos àmbits clau de treball transversal. En primer lloc, l’augment del coneixement. La conservació de la biodiversitat en el medi urbà i la relació entre la naturalesa i la salut són dos aspectes que s’han de tractar amb rigor científic i tècnic. A més, es requereix un seguiment específic i una anàlisi de les transformacions que ja presenta a causa de l’emergència climàtica.

Notícies relacionades

El segon àmbit fa referència a una governança compartida del pla. L’objectiu és treballar-lo de manera compartida i transversal amb la ciutadania i els diferents actors clau de la ciutat. Per això es busca crear una xarxa de treball amb tots els implicats en la conservació de la biodiversitat i el verd urbà i s’obre a la ciutadania amb un procés participatiu abans de la redacció final.

La ciutadania podrà fer aportacions al pla a través de la web Decidim Barcelona, on es publicarà la documentació prèvia del pla i es podran fer aportacions i propostes i valorar-les. També es pot participar en les sessions obertes en format telemàtic, que tindran lloc els dies 27 d’abril i 12 de maig, en què es podrà debatre el pla i formular suggerències i propostes. Les inscripcions a les sessions també s’han de fer a través de la web Decidim Barcelona.