En col·laboració amb

FEMINISMES

Un món digital lliure de violències masclistes

El Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, l'Ajuntament de Barcelona engega una campanya de conscienciació per crear un entorn digital segur

Un món digital lliure de violències masclistes

CLARA SOLER

6
Es llegeix en minuts
Anna Solà

L’Ajuntament de Barcelona impulsa, com cada any, una campanya de conscienciació entorn del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, commemorat avui 25 de novembre. En aquesta ocasió, i tenint en compte el context actual, en què el món digitalitzat ha agafat un pes rellevant en el nostre dia a dia a causa de la crisi de la Covid-19 i els períodes de restriccions, la campanya posa èmfasi en les violències que es produeixen en entorns digitals, sovint invisibilitzades, i en la necessitat de crear un món digital lliure de violències i discriminacions. 

Arran de l’impacte de la Covid-19, s’han pogut comprovar les grans possibilitats de les tecnologies pel que fa a connectivitat i empoderament a persones de totes les edats i orígens. No obstant, també s’ha constatat que, de la mateixa forma que el món digital reprodueix les estructures socials, econòmiques, culturals i polítiques del ‘món real’, igualment està impregnat de les formes associades a la discriminació de gènere i als patrons patriarcals que donen lloc a la violència masclista en el nostre dia a dia, fora de la tecnologia.

En conseqüència, la campanya d’aquest any de l’Ajuntament de Barcelona se centra en l’eliminació de les violències masclistes en el món digital, amb l’objectiu que les dones no rebin cap tipus d’atac contra la seva llibertat pública i social en aquest entorn, i que hi puguin participar de forma lliure. Per a això, el consistori aposta per treballar la prevenció, la visibilització i la lluita contra aquest tipus de violències i reivindicar, per contra, el paper de les eines digitals com espais d’empoderament, sororitat, cures i corresponsabilització.

Les xifres ho demostren

Tal com mostra l’Enquesta de Violència Masclista de Catalunya, l’última edició de la qual es va portar a terme el 2016, un 56,8% de les dones que viuen a Barcelona han patit assetjament i agressions sexuals en l’àmbit social i familiar des dels 15 anys. Del total d’aquestes dones, un 26% ha patit ciberassetjament –assetjament o missatges no buscats de caràcter sexual a través de xarxes socials, correu electrònic, mòbil o paper.

Globalment, aquestes xifres demostren que al voltant d’un 15% de totes les dones han patit ciberassetjament des dels 15 anys, una de les formes de violència masclista més invisibilitzada per la societat.

Un grup de joves consultant el telèfon mòbil / AJUNTAMENT DE BARCELONA

Conductes violentes

Les violències digitals es poden descriure com a pràctiques molt diverses que, mitjançant la vigilància, el control i la manipulació de la informació o els canals de comunicació, pretenen exercir violència sobre les dones. 

L’entorn digital s’impregna de les formes associades a la discriminació de gènere i als patrons patriarcals

Entre les diferents formes de violències exercides contra les dones, distingim entre l’accés o control no autoritzat dels dispositius mòbils o dels comptes; la manipulació o divulgació no consentida d’imatges o gravacions a través de les xarxes o mitjans de comunicació; la suplantació o robatori d’identitat; els insults, l’assetjament, l’extorsió, les amenaces o l’explotació sexual de la imatge de les dones; i els atacs o piratejos de comptes d’activistes o pàgines web feministes i l’emissió de discursos d’odi al respecte.

Les violències digitals estan invisibilitzades i normalitzades, tot i que són atacs que s’han de denunciar. Aquestes violències també es naturalitzen a través de bromes, acudits i ‘mems’. Tots tenim un paper rellevant en l’eliminació de la violència i la desigualtat, també en l’entorn digital, especialment els homes, ja que són els responsables principals de les conductes violentes. 

Serveis municipals

Atenent les necessitats del context, l’Ajuntament de Barcelona posa a disposició de la ciutadania diferents serveis per atendre les dones que pateixen situacions de violència masclista, també en l’entorn digital. 

Amb motiu del 25 N, el consistori rellança la campanya ‘Barcelona antimasclista’, que dona eines a la població jove

Compten amb Punts d’Atenció a les Dones, el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida, el Servei d’Atenció a Homes, la Unitat Municipal contra el Tràfic d’Éssers Humans i els Serveis Socials Municipals. El treball des d’aquests serveis és un treball sistèmic, d’enfortiment de les dones que pateixen aquests tipus de violències i tenen l’objectiu de dotar-les d’eines per afrontar aquestes situacions de desigualtat, discriminació i atacs. Les tipologies de violències sexuals que més afecten les víctimes d’aquests espais són la recepció de correus electrònics o missatges a través de plataformes de missatgeria privada per part de parelles o exparelles amb amenaces; la creació de perfils falsos a les xarxes socials per poder seguir en contacte amb la dona; la recepció de correus electrònics amb fotografies fetes sense permís; el control de l’accés al correu electrònic per part de terceres persones; la suplantació de la identitat de forma digital per demanar préstecs; i amenaces i violència psicològica i verbal, entre altres atacs.

Eines per a l’explotació 

Tal com denuncia la Unitat contra el Tràfic d’Éssers Humans, l’entorn digital és una de les eines utilitzades per les xarxes d’explotació de persones. Capten la víctima mitjançant eines virtuals –Facebook, Instagram o portals de recerca de feina, sobretot–, aprofitant-se de la vulnerabilitat de la situació de la víctima. 

En alguns casos, els explotadors utilitzen identitats falses per contactar amb les víctimes i guanyar-se’n la confiança. Una vegada han captat les víctimes, utilitzen les xarxes socials per amenaçar-les amb la difusió de contingut compromès o de la seva situació ‘real’ com a prostitutes. A més, en molts casos se’ls prohibeix l’ús d’aquestes plataformes, per evitar que puguin demanar ajuda.  

Notícies relacionades

En aquests casos, es recomana canviar de dispositiu mòbil i targeta SIM, si és possible, eliminar les aplicacions que permeten conèixer la ubicació, suprimir els perfils a les xarxes socials, evitar publicar fotografies i informació privada que pugui ser útil a l’agressor per localitzar la víctima i conservar només els telèfons de les persones pròximes. 

Anna Rodríguez: «Les xarxes són una part més de l’espai públic»

El Centre Jove d’Atenció a les Sexualitats (CJAS) és un servei públic de Barcelona que ofereix atenció específica a adolescents i joves (d’entre 12 i 30 anys) en relació amb la seva salut psicoafectiva i sexual. Aquest equipament compta amb l’Espai Lila, el projecte d’atenció a les violències masclistes en la població jove on Anna Rodríguez ofereix acompanyament emocional com a psicòloga.
-¿Creu que s’invisibilitzen les violències masclistes que es porten a terme a les xarxes socials?
-Sí, sovint no s’identifiquen com a violència masclista, ni les persones que l’exerceixen, ni les persones que les viuen, ni per algunes professionals. Les xarxes socials són un canal més a través del qual s’exerceix la violència masclista, des del qual continuar exercint un rol de poder. Són un contínuum de l’espai públic, i en el moment que una dona trepitja l’espai públic té el perill de viure violències masclistes. En aquest sentit, permeten exercir violència masclista des de l’anonimat i en qualsevol moment. La visibilització d’aquestes violències és vital per identificar-les i evitar que es repeteixin. 
-¿Quins mecanismes hi ha per frenar aquesta situació?
-Els usos que es fan de les xarxes socials no són neutres. Són una part més de l’espai públic, un lloc on les dones de vegades no ens sentim segures. En conseqüència, necessitem perspectiva de gènere per entendre què està passant a les xarxes socials, per poder llegir quines violències masclistes s’estan produint en aquestes plataformes i per poder tenir eines per frenar-les. 
 -¿El confinament ha agreujat aquest tipus de violències?
-En els casos en què ja hi havia una situació de violència masclista prèvia, en el confinament l’agressor ha utilitzat les xarxes com una eina més de control. Per això hem impulsat la campanya #Conficures, per donar estratègies a les persones que les estan vivint per sentir-se millor i donar a conèixer l’Espai Lila, en cas que vulguin parlar-ho amb algú en un espai de recolzament i seguretat.