Maria Assumpció Vilà: "El nostre objectiu és que l'Ajuntament funcioni millor"

L’actual defensora dels barcelonins, Maria Assumpció Vilà (Barcelona, 1944), té una llarga experiència en l’anomenat Tercer Sector, que aglutina entitats socials sense ànim de lucre. El 1978 va entrar a l’Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) com a secretària executiva i en va acabar sent la directora durant uns 24 anys. El 2002 va cofundar la Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica, l’Oncolliga. Paral·lelament a la seva feina professional, des de molt jove, es va dedicar al voluntariat, sobretot visitant malalts.

–¿Com va arribar l'oportunitat de ser síndica?

–El març del 2010 acabava el meu segon mandat al capdavant de la Federació Catalana de Voluntariat Social i tenia diversos projectes al cap, encara que em pensava jubilar laboralment. Just llavors també acabava el mandat de la primera síndica, Pilar Malla, i diverses entitats, com l’Oncolliga, van presentar la meva candidatura. En aquell moment suposo que van valorar el meu perfil social, en la línia de la síndica sortint. 

–Suposava un gran repte.

–Sí, i el vaig prendre amb molta il·lusió, amb ganes de continuar la gran feina de la primera síndica, Pilar Malla. Es tractava d’una institució nova, i ella va aconseguir organitzar-la i posar-la en marxa, impulsar-la. De síndics locals ja n’hi havia uns quants, i podien servir de referents, però el repte era aplicar-ho a un ajuntament de la mida de Barcelona.

–¿Li va donar algun consell l'anterior síndica?

–Molts, i encara me’ls segueix donant. Ja ens coneixíem d’abans i respecto moltíssim la seva trajectòria. El primer cop que ens vam veure, una vegada ja m’havien nomenat síndica, em va transmetre que era una feina molt bonica, que podria seguir treballant amb les persones, que és el que m’agrada.

–Encara que és una institució unipersonal, perquè vostè n'és la cara visible, necessita assessors.

–Al meu equip tinc una cap de gabinet, un adjunt que em pot substituir, dues administratives i set assessors amb perfils molt diversos, sobretot juristes, treballadors socials i enginyers. Ens arriben queixes i consultes de temes molt diversos, des de qüestions de mobilitat fins a llicències, serveis socials... Convé tenir persones especialitzades en cada camp.

–¿Quin era el principal objectiu del seu mandat?

–Donar a conèixer la institució. La Sindicatura és un recurs que la ciutadania ha de conèixer per poder utilitzar-lo. Defensem els drets i les llibertats de la ciutadania, dels veïns però també de les persones que estan de pas, si entren en conflicte amb algun servei municipal.

–Però el nombre de queixes ha anat augmentant.

–Sí, a poc a poc és més conegut, però falta fer més campanya en els barris. Per sort, contamos amb l'ajuda de les entitats, que ens permeten arribar a col·lectius vulnerables  que potser mai no sabrien de la nostra existència i poden fer-nos arribar els seus problemes a través d'aquestes entitats. Val la pena recordar que el servei és gratuït i confidencial.

–Amb les associacions de veïns teniu una relació molt especial.

–Sí, són els nostres radars en el terreny. Sempre que ens ho demanen organitzem unes passejades anomenades ‘A peu pels barris’. Durant tres o quatre hores recorrem el barri amb membres de l’associació per veure sobre el terreny les seves problemàtiques  i prendre’n nota. 

–¿Quines són les queixes més freqüents?

–Cada barri té les seves particularitats. En general, fa quatre anys vam treballar molt amb problemàtiques relacionades amb la vivenda i, sobretot, desnonaments en districtes com Nou Barris. Una de les recomanacions que vam fer llavors a l’Ajuntament en cas de desnonament per impagament del lloguer és que es fes càrrec de pagar aquest lloguer momentània­ment. Surt molt més barat que un hostal i, sobretot, és molt més humà.

Notícies relacionades

Per una Barcelona més humana i més justa

Barcelona impulsa un pla per combatre l'addicció a les pantalles dels joves

–Van acceptar el consell.

–Sí. En línies generals, fem recomanacions, suggeriments i advertències. No són vinculants però moltes vegades tenen en compte aquests consells. Saben que el nostre únic objectiu és que l'administració funcioni millor. Són crítiques constructives.