Cristina Rey, infermera de salut comunitària: "Treballem per millorar la salut dels barris"

Cristina Rey és infermera de salut comunitària  de l’Agència de Salut Pública de Barcelona i des del 2009 i treballa colze a colze amb diferents agents del territori, des de Serveis Socials fins a entitats veïnals passant per escoles i centres de dia per a gent gran, amb l’objectiu de millorar la salut dels barris i, molt especialment, dels més vulnerables: nens, persones dependents i gent gran. 

–¿Què s’entén per salut comunitària?

–És un model d’atenció preventiva, en què participen diferents agents, principalment els mateixos veïns. Es tracta d’analitzar la situació, veure què necessita la població i quins equipaments té a la seva disposició. A partir d’aquí, es treballa en xarxa per intentar que la salut dels veïns millori. 

–Cada barri té unes singularitats, unes necessitats concretes.

–Sí, en el cas de Nou Barris, el  districte que tinc assignat des de fa quatre anys, tenim detectats alguns problemes comuns com una alimentació inadequada i, en el cas dels més grans, soledat i aïllament.  

–Una vegada detectades les carències o la problemàtica, actueu. 

–Sí, tenim alguns programes com Salut i Escola i Salut als barris, aquest últim més enfocat a la gent gran de barris com Roquetes, Verdú i Can Peguera; però també dissenyem intervencions concretes, a mida, treballant en xarxa, coordinant diferents actors. Per exemple, si detectem que certes persones no surten mai de casa per problemes de mobilitat ens posem en contacte amb altres entitats com Creu Roja, per exemple, que tenen voluntaris que es dediquen a ajudar i acompanyar aquestes persones.

–La pobresa energètica és un dels problemes més estesos en aquest districte.

–Sí, està entre els districtes en els quals hi ha més casos de famílies en situació de pobresa energètica.

–I aquesta problemàtica continua, també a l’estiu. 

–La pobresa energètica no va només dels problemes econòmics per encendre la calefacció. La pobresa energètica està molt relacionada amb les condicions precàries d’algunes vivendes. Algunes estan tan malament que no hi poden instal·lar un aparell d’aire condicionat. Abans seria necessari reformar el pis. Per no parlar de les dificultats que tindrien per pagar una factura de la llum alta.

–Hi ha alternatives a l’aire condicionat, molt més sostenibles i econòmiques.

–Sí, i no em refereixo als ventiladors, que a les llars de les persones grans poden ser un perill per les ensopegades. En espais com les Escolas de Salut de Gent Gran, una iniciativa de l’Agència de Salut Pública de Barcelona però amb caràcter comunitari, els donem consells per evitar els cops de calor, que a certes edats poden ser molt perillosos.

–¿Quina mena de consells?

–Abaixar les persianes, evitar baixar al carrer en les hores de màxima calor, que es posin una gorra o un barret, que es posin crema solar de protecció 50 i, sobretot, beure molta aigua. 

–Conceptes bàsics.

–Bé, hi ha coses com hidratar-se, beure aigua, que no ho tenen gaire present. És curiós però les persones grans no solen tenir set. Si fos per ells, amb prou feines beurien aigua. Els recomanem que quan estiguin a casa tinguin a mà un got i una ampolla d’aigua. 

Notícies relacionades

La pobresa energètica no fa vacances

7 consells per evitar un cop de calor

–¿I li solen fer cas?

–Sí, sí, en prenen nota i després a casa segueixen els nostres consells. Les persones grans són molt agraïdes.