Barcelona i set ciutats més s'uneixen en contra del projecte de llei espanyol sobre pobresa energètica

Barcelona, Madrid, València, Saragossa, la Corunya, Còrdova, Cadis i Santiago de Compostel·la presenten al·legacions conjuntes a la norma que pretén aprovar el Govern espanyol. La proposta deixa fora les petites comercialitzadores d'energia i protegiria només el 35% del total de barcelonins atesos actualment als punts d'assessorament energètic (PAE).

L'esborrany de reial decret sobre pobresa energètica és considerat insuficient per una part dels principals ajuntaments de l'Estat espanyol. Representants de les vuit ciutats han coincidit a assegurar que la norma protegeix les grans companyies elèctriques en detriment del consumidor més vulnerable.

Els regidors han posat de manifest el retrocés respecte a les legislacions ja aprovades a les comunitats autònomes, com la llei 24/2015, que va aprovar el Parlament de Catalunya arran d'una iniciativa legislativa popular impulsada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC.

Segons han detallat, amb la nova llei serien les empreses les encarregades de determinar si un cas s'ajusta a la consideració de vulnerable o no, requisit que permet accedir a la rebaixa de la factura. Al mateix temps, s'estableixen dos criteris addicionals no vinculats a la situació econòmica i familiar: que els usuaris siguin atesos pels serveis socials i que sigui una administració autonòmica o local la que es faci càrrec del pagament de la meitat de l'import dels càrrecs pendents.

ARBITRÀRIA I INSUFICIENT

Es calcula que només el 35% de les persones que són ateses als PAE per situacions de pobresa energètica a Barcelona quedarien sota l'empara d'aquesta regulació, i que el 40% ni tan sols podria optar a la rebaixa del 25% del rebut. Els vuit municipis també consideren que aquest descompte és insuficient i asseguren que s'hauria de bonificar entre un 50% i un 100% del consum energètic bàsic per assegurar una qualitat de vida digna.

La tinent d'alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha manifestat que “és un projecte de llei elaborat a l'esquena de la ciutadania i al servei de les elèctriques”, i ha afegit que el Govern ha escollit no demanar responsabilitats.

Notícies relacionades

Augmenta fins al 60% el pagament de les multes per infraccions a l’espai públic

S’amplia el servei municipal per reforçar la convivència a les comunitats d’habitatge públic

La norma ha sigut qualificada com a arbitrària, i s'ha posat com a exemple el cas de les famílies nombroses, que queden automàticament incloses dins de la qualificació de vulnerables sense tenir en compte la seva renda, i al mateix temps es poden deixar fora les persones que viuen soles.

Els ajuntaments qualifiquen aquestes mesures com un atac a la seva autonomia i una sobrecàrrega per als seus recursos. Per aquest motiu, presentaran en bloc una sèrie d'al·legacions i recomanacions referides al projecte de llei, que encara està en tràmit parlamentari.