Marc Marí, investigador: «La relació entre vivenda i salut està demostrada»

Marc Marí (Barcelona, 1978) és tècnic de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). Va participar com a investigador en el projecte SOPHIE (2011-2015), que va generar noves evidències sobre l'impacte de les polítiques estructurals en les desigualtats en salut a Europa, i actualment treballa en diversos projectes sobre pobresa energètica i la seva relació amb la salut.

-¿Quins són els factors que provoquen situacions de pobresa energètica? 

-Tradicionalment s'han descrit tres factors principals com a determinants de la pobresa energètica: l'augment dels preus dels serveis energètics (electricitat, gas...), els ingressos baixos a la llar i l'escassa eficiència energètica de les vivendes i els seus equipaments.

-¿Existeix una relació entre la pobresa energètica i els problemes de salut?

-Sí, la relació entre unes condicions de vivenda inadequades i el mal estat de salut física i mental està demostrada.

-¿Com?

-En un dels estudis del projecte SOPHIE, per exemple, s'analitzaven els resultats de l'Enquesta Europea de Condicions de Vida amb tres preguntes clau: si poden mantenir la llar a una temperatura adequada, si tenen humitat i floridures i si tenen problemes per pagar els subministraments. Aquests indicadors van resultar estar estretament relacionats amb una mala salut autopercebuda. A més, com més indicadors relacionats amb la pobresa energètica, més risc de tenir una mala salut. Pot semblar obvi, però és un dels primers estudis realitzats en aquest sentit.

-¿Quines malalties són més freqüents?

-Les vivendes amb problemes per mantenir temperatures adequades o amb humitat i floridures tenen impactes directes i indirectes en la salut. Directes com l'increment de malalties circulatòries i respiratòries. També mentals, com l'ansietat i la depressió.

-¿I indirectes?

-Moltes, com la malnutrició o l'obesitat. Quan una família no té diners per pagar els subministraments bàsics pot menjar menys o pitjor. Per no parlar dels accidents domèstics al fer servir espelmes i fonts d'energia insegures com el gas butà.

-La rehabilitació de les vivendes és clau.

-Sí, és una part de la solució. S'ha demostrat que les millores en les condicions de la vivenda poden beneficiar la salut de les persones que hi viuen. Així, per exemple, en un estudi que vam fer a la Pau, la Guineueta, Trinitat Vella i Verdum es va trobar que l'aïllament tèrmic de vivendes socials construïdes entre els anys 50 i 70 podria tenir efectes en la mortalitat relacionada amb el fred.

-Però accedir a les ajudes no és fàcil.

SEnDSí, es pot donar la paradoxa que els que més necessiten una reforma de la façana són els que tenen més dificultats per accedir a aquesta mena d'ajudes. Per falta de diners per complementar la subvenció, o perquè viuen de lloguer i el propietari no ho considera oportú. Una de les conclusions és que aquestes polítiques han de ser més accessibles o gratuïtes, i estar focalitzades en els més necessitats.

-Actualment treballa en el projecte 'Energia, la justa'.

Notícies relacionades

L'energia, dret fonamental

Lliurats els primers 60 habitatges de lloguer assequible de l’Illa Acer

-Sí, és un projecte que va impulsar l'Ajuntament amb l'objectiu de reduir la pobresa energètica i en què es van intervenir més de 3.100 llars de la ciutat durant l'any passat. S'ha ofert assessorament tarifari, educació en hàbits d'eficiència energètica i la instal·lació de materials de baix cost que faciliten l'estalvi energètic. Ara estem avaluant, volem comprovar si s'han pogut revertir situacions de pobresa energètica. 

Pàgines d'informació de la ciutat fetes amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.