La pobresa energètica, qüestió de drets

La incapacitat per satisfer els rebuts de la llum, l'aigua i el gas impedeix fer una vida normal, i converteix en extraordinaris gestos tan quotidians i bàsics com encendre el foc per cuinar, posar una rentadora, dutxar-se o escalfar-se amb una estufa. «En els últims anys ha augmentat el nombre de persones que han impagat dues o més factures de subministraments bàsics. Hem passat d'un 2,4% de la població espanyola el 2008 amb problemes per pagar els subministraments al 6,1% el 2014», explica l'investigador Sergio Tirado, basant-se en les últimes dades de l'Associació Ciències Ambientals. «Es comença a parlar de pobresa energètica a l'Europa continental a finals dels 2000, en plena crisi. Es reconeix aquest fenomen com una problemàtica diferenciada a la pobresa monetària», afegeix l'especialista en pobresa energètica de l'RMIT Europa i la Universitat de Manchester.

La majoria dels experts coincideixen en la confluència d'elements estructurals per explicar les causes del fenomen: el preu de l'energia, l'eficiència energètica dels edificis i, sobretot, el model energètic del país. «Actualment hi ha un model energètic que permet que unes quantes empreses privades tinguin beneficis de milers de milions, mentre molta gent segueix desconnectada», explica Tirado, que considera imprescindible posar el focus en les persones més vulnerables. Només així, continua, es pot aconseguir un «equilibri entre eficiència i equitat».

En aquest sentit, el Parlament de Catalunya va aprovar el juliol del 2015 una iniciativa legislativa popular (ILP) de mesures urgents per fer front a l'emergència habitacional i la pobresa energètica. «Amb aquesta llei, coneguda com a 24/2015, es garanteixen els subministraments bàsics a les llars més vulnerables», subratlla l'expert. Aquesta llei se sumava al Codi de Consum aprovat per la llei 22/2010, que reconeixia els drets de les persones consumidores a obtenir una protecció especial; una llei que té com a mirall directives europees del 2009 que obliguen els estats membres a adoptar les mesures oportunes per protegir els clients vulnerables. No obstant, el marc legal no ha pogut evitar que unes 7.000 persones morissin a l'Estat espanyol com a conseqüència de la pobresa energètica. Són dades de la plataforma Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), que té com a objectiu principal lluitar per la garantia de l'accés universal als serveis bàsics: aigua, llum i gas.

PLATAFORMA

Els membres de l'APE assessoren, acompanyen, les persones que pateixen la pobresa energètica en qualsevol dels seus estats, més o menys avançats. Es reuneixen cada 15 dies a la seu de la FAVB (Obradors, 6). «Volem que la gent conegui els seus drets i que aprengui a exercir-los», explica José Luis Jacas, un dels membres de la plataforma, que defineix les assemblees quinzenals com un «espai de reforç, de confiança». «No som advocats, però a l'APE tenim els documents necessaris per aconseguir superar aquesta situació. Hem passat per això, ens n'hem sortit i la nostra experiència és fonamental per a la resta», afegeix Jacas.

PASSOS A SEGUIR

Notícies relacionades

Lliurats els primers 60 habitatges de lloguer assequible de l’Illa Acer

L'Ajuntament es personarà com a acusació en delictes de furt agreujat

A la plataforma, com als punts d'assessorament energètic (PAE) de l'ajuntament, s'expliquen tots els passos a seguir en cas de tenir problemes per pagar les factures o patir un tall de subministrament. En tots aquests casos és fonamental la intervenció de Serveis Socials, ja que són els encarregats d'acreditar que una persona o família es troba en situació de vulnerabilitat. «Les empreses subministradores tenen ajudes per a les llars vulnerables i us les han d'oferir per llei», explica als assistents a l'assemblea Lucía Navarro, de l'APE, que recorda que les companyies han d'avisar sempre abans de tallar el subministrament. És l'anomenat principi de precaució.

El perfil és molt heterogeni, però la pobresa energètica és un problema social que afecta sobretot les persones grans, les persones amb dependència i les famílies monoparentals femenines amb persones al seu càrrec. Yolanda Yeste, amb dues nenes al seu càrrec, es troba en el tercer grup. «Vivim amb un subsidi de 426 euros. M'arriba just per pagar les factures, però seguim passant fred. Fem servir diverses mantes per no encendre la calefacció», explica Yeste, molt agraïda a l'APE: «M'he sentit recolzada i m'ha apoderat».