Alternatives a l'ús d'herbicides

Durant molts anys, les herbes que creixen de manera espontània als escocells, a la base dels arbres, s'han combatut amb molta cura a base de glifosat. Però l'ús d'aquest producte químic té els seus dies comptats a la ciutat de Barcelona. La Comissió d'Ecologia Urbana i Mobilitat va aprovar per unanimitat el mes de febrer passat l'eradicació progressiva de l'ús d'aquest herbicida.

El glifosat es va imposar perquè retirar manualment aquestes herbes dels escocells de tota la ciutat requeriria invertir-hi molts recursos. L'herbicida era, en definitiva, la solució més ràpida i econòmica. Aquesta percepció ha canviat en els últims anys, ja que han aparegut diferents estudis sobre les conseqüències negatives del glifosat, tant per al medi ambient com per a la salut de les persones. «La decisió d'eradicar totalment l'ús d'aquest producte a Barcelona es va prendre quan l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar que l'herbicida era, probablement, carcinogen per als humans», explica Izaskun Martí, directora del departament Conservació de Medi Ambient i Serveis Urbans de l'ajuntament.

Avui dia hi ha diferents alternatives per retirar aquestes males herbes, com les pistoles de vapor d'aigua i les de propà, que les cremen. També se'n pot prevenir l'aparició impedint que el sol arribi a la base de l'arbre: «Alguns escocells estan coberts amb una capa de triturat de poda i gairebé no hi surten herbes, perquè no els toca la llum, però aquesta solució també té els seus inconvenients», explica Martí, en referència als problemes per mantenir en ordre i nets els escocells situats en carrers amb molt pas.

CANVIAR EL XIP

La millor solució passa per canviar radicalment el xip, explica Martín, i «veure les herbes que creixen espontàniament com a sinònim de biodiversitat». Amb aquesta idea, l'ajuntament ja ha suprimit l'ús del glifosat en 10 barris, un per districte, per estudiar com evolucionen aquestes herbes silvestres. «Farem un seguiment de les espècies que vagin apareixent, estudiarem com surten les plantes i veurem què es pot fer per mantenir-les d'una manera adequada», explica la directora.

Parlar de males herbes, enteses com unes plantes no desitjades, només té sentit en una plantació, ja que disminueixen el rendiment del cultiu i fins i tot poden afectar infraestructures agràries com poden ser les canalitzacions d'aigua. A la ciutat, les males herbes són simplement herbes. «També són verdes, i algunes fan flor, són boniques. No s'ha de veure com un signe de deixadesa -afegeix Martí-, perquè no ho és».

El verd de l'avinguda de Can Marcet, urbanitzada fa un parell d'anys, és un bon exemple de jardineria sostenible. En aquest punt del districte d'Horta-Guinardó no s'usa el glifosat. De fet, aquest controvertit herbicida no té sentit perquè als escocells s'han plantat diferents plantes, espècies autòctones i resistents, que no requereixen uns recursos hídrics elevats.

Can Marcet també és un bon exemple de jardineria ecoeficient perquè compta amb diferents sistemes de drenatge d'aigua que permeten aprofitar al màxim l'aigua de la pluja. En concret, diversos parterres enfonsats, en forma de cràter, serveixen per recarregar els aqüífers. I al carrer de la Maternitat Elna s'ha col·locat un paviment permeable que proveeix els arbres.

TRANSICIÓ

Notícies relacionades

Lliurats els primers 60 habitatges de lloguer assequible de l’Illa Acer

L'Ajuntament es personarà com a acusació en delictes de furt agreujat

En aquesta transició cap a una jardineria més ecològica, l'ajuntament també apostarà pels sistemes basats en la introducció de depredadors naturals, que permeten dur a terme un control biològic. Es tracta de l'anomenada lluita biològica, que consisteix a combatre les plagues dels arbres a través dels seus enemics naturals, ja siguin depredadors, parasitoides o patògens. Tots aquests aquests organismes s'encarreguen de reduir els nivells poblacionals. 

Pàgines d'informació de la ciutat realitzades amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.