Què és la síndrome de Cushing i com afecta els gossos
3
Es llegeix en minuts
Vega S. Sánchez
Vega S. Sánchez

Periodista

Especialista en animals, plantes i curiositats

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La síndrome de Cushing, també conegut com a hipercortisolisme, és un trastorn hormonal que apareix quan les glàndules suprarenals produeixen de forma excessiva de l’hormona cortisol –l’anomenada hormona de l’estrès– al cos. En realitat, es tracta d’una malaltia rara de la qual només es produeixen entre dos i quatre casos per milió de persones a l’any i que pot ser causada també pel consum de medicaments amb esteroides, com la prednisona.

No obstant, és una de les malalties endocrines més comunes en gossos de mitjana i avançada edat. És més freqüent en gossos més grans de sis anys, i la incidència augmenta amb l’edat.

Atès que la malaltia pot ser subdiagnosticada o mal diagnosticada, és important estar atent als senyals i símptomes clínics i buscar l’orientació d’un veterinari si hi ha sospites que un gos pot tenir-la.

Diagnòstic

El diagnòstic de la síndrome de Cushing en els gossos generalment implica una anàlisi exhaustiva de la història clínica i dels símptomes de l’animal, així com proves de laboratori com ara anàlisi de sang, proves d’orina, proves de funció hepàtica, proves de funció renal, proves d’estimulació i supressió del cortisol, i proves d’imatge, com l’ecografia i la ressonància magnètica.

Amb un diagnòstic i tractament primerencs adequats, els gossos afectats per la síndrome de Cushing poden portar vides còmodes i prolongades.

La síndrome de Cushing en els gossos es pot manifestar en un augment de la producció d’orina (poliúria) que pot produir, al seu torn, un augment de la ingesta d’aigua (polidípsia), que és un altre dels símptomes. També pot donar-se un augment de la gana (o polifàgia), una pèrdua de pèl i una disminució del gruix de la pell –cosa que la fa més propensa a les lesions dermatològiques–, aparició de taques a la pell, distensió abdominal –estómac prominent i panxut–, debilitat muscular, letargia i problemes de coagulació sanguínia, a més de panteix excessiu, fins i tot en estat de repòs.

Tractament

El tractament pot incloure medicaments, cirurgia o radioteràpia, depenent de la causa subjacent de la síndrome de Cushing en el gos, que pot ser de dos tipus: malaltia de Cushing hipofíticodependent o malaltia de Cushing adrenal dependent.

Medicaments

Per tractar la síndrome de Cushing en els gossos s’utilitza trilostà –que és un medicament que inhibeix la producció de corticoesteroides a les glàndules suprarenals i sol ser un tractament altament eficaç per tractar-lo– o el mitotà, que pot ser utilitzat per reduir la producció d’hormones corticoesteroides a les glàndules suprarenals. El mitotà era l’únic tractament mèdic efectiu per al tractament de la síndrome de Cushing en el gos fins a final de la dècada dels 90. Però des d’aleshores s’utilitza més el trilostà, que té menys efectes secundaris.

Cirurgia

En casos de malaltia de Cushing adrenal dependent, la cirurgia pot ser una opció si s’identifica un tumor en una glàndula suprarenal. L’extirpació del tumor pot curar la malaltia.

Radioteràpia

La radioteràpia pot ser una opció per tractar tumors a la glàndula pituïtària que causen la malaltia de Cushing hipofíticodependent.


Altres ajudes

A més, convé fer canvis en la dieta i l’estil de vida de l’animal. Per exemple, limitar-li la ingesta de greixos i proteïnes pot ajudar a reduir-ne alguns símptomes. A més, mantenir un programa regular d’exercici pot ser beneficiós.

Notícies relacionades

Convé ressaltar que el tractament de la síndrome de Cushing en els gossos sol ser crònic i requerirà supervisió veterinària contínua, i per això és fonamental treballar en estreta col·laboració amb el veterinari per desenvolupar un pla de tractament adequat i garantir el monitoratge continu de la salut del gos. A més, és important controlar-ne i tractar-ne els símptomes secundaris, com ara infeccions urinàries o malalties de la pell –que solen ser presents en aquests casos-, així com avaluar l’eficàcia del tractament i ajustar les dosis de medicaments segons sigui necessari.

Com en qualsevol altra malaltia, es desaconsella tractar l’afecció sense la supervisió mèdica adequada, ja que un tractament incorrecte pot ser perjudicial per a la salut del gos.

Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO

Al Club Entendre-hi + Animals i plantes d’EL PERIÓDICO som amants dels éssers vius i ens interessa tot allò que hi està relacionat. Aquí us explicarem tot allò relacionat amb les vostres mascotes i com treure el màxim profit de les vostres plantes, sempre des d’un punt de vista ecològic i sostenible. És molt fàcil unir-se al club. Registra't a Entre Tots i escriu-nos per explicar-nos les teves inquietuds o compartir les teves experiències.