Llamps i tempestes elèctriques, cada vegada més extrems per la crisi climàtica

Fa temps que la comunitat científica estudia de prop l’evolució d’aquest fenomen. L’Organització Meteorològica Mundial, de fet, ja fa uns anys que ha començat a analitzar la virulència dels llamps com un dels factors clau per estudiar l’avenç de la crisi climàtica al món. Sobretot perquè, segons recorda l’entitat, es tracta d’un dels fenòmens meteorològics més dramàtics i que «pot causar moltes morts, així com pèrdues i danys materials degut, per exemple, a la seva capacitat d’iniciar incendis forestals i provocar danys en la infraestructura elèctrica».

En aquests moments, s’estima que el món viu prop de 2.000 tempestes diàries, una mitjana de 100 llamps per segon i fins a vuit milions de descàrregues elèctriques d’aquest tipus cada dia. Però, segons apunten diversos estudis, amb l’avenç de la crisi climàtica aquestes xifres podrien anar a més. Una anàlisi publicada fa uns anys a la revista ‘Science’ pronostica un augment de fins al 12% dels llamps per cada augment d’un grau de la temperatura. En zones com els Estats Units això es podria traduir en un increment de fins al 50% de les tempestes elèctriques. En països com Espanya, en canvi, encara no està clar com aquest fenomen podria evolucionar en un futur.

Llamps de gran magnitud

Fa uns deu anys, un grup d’investigadors va desplegar la primera gran xarxa per estudiar l’evolució dels llamps a Catalunya. Aquesta iniciativa, liderada pel científic Joan Montanyà, compta ja amb quinze estacions de seguiment repartides a la zona del Delta de l’Ebre. En els últims anys, els equipaments han sigut renovats per estudiar amb encara més precisió l’impacte de la formació i evolució de tempestes elèctriques en el Mediterrani. «Un dels nostres objectius és entendre com el canvi climàtic està alterant la morfologia de les tempestes», explica l’investigador, que lidera el treball del Lightning Research Group.

Segons assenyalen tant van der Velde com Montanyà, encara fa falta molta investigació per entendre com evolucionarà aquest fenomen. Per ara, ja hi ha estudis que assenyalen un augment d’un fenomen molt poc freqüent però, al seu torn, molt extrem: els llamps de gran magnitud, aquells capaços d’alliberar una energia elèctrica de més d’1 milió de joules. Una anàlisi encapçalada per l’investigador Robert Holzworth suggereix que aquest tipus de fenòmens de gran impacte s’han tornat més freqüents en zones com el Mediterrani, el nord-oest de l’Atlàntic i els Andes i, per contra, cada vegada passen menys a l’est del Japó, els oceans tropicals i la franja de Sud-àfrica.

Risc d’incendis

Notícies relacionades

Què significa que la capa d’ozó s’està recuperant i què implica per al planeta

8 races de gats sense pèl

També hi ha treballs com, per exemple, el publicat fa uns mesos a la revista científica ‘Nature’, que apunten un augment dels llamps potencialment causants d’incendis a Europa i Amèrica del Nord. En aquest sentit, una anàlisi de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (IAA-CSIC) alerta sobre com, en un futur, l’avenç de la crisi climàtica podria disparar fins a un 40% el risc d’incendis produïts per llamps a tota la conca mediterrània.

En aquests moments a Espanya, segons dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), s’estima que els llocs més afectats per la caiguda de llamps són el Pirineu (sobretot al nord-est d’Osca i nord de Lleida i Girona) així com el sud del sistema ibèric. En aquestes zones es registren una mitjana d’entre 30 i 40 tempestes elèctriques a l’any. Tot i així, segons adverteixen els experts, la caiguda d’un llamp pot afectar qualsevol regió. D’allà la importància de vigilar de prop l’evolució d’aquest fenomen natural tan espectacular d’observar però, alhora, tan perillós.