Fenomen còsmic
Les flamarades solars s’intensifiquen: per què passa i quins efectes té per a la Terra
La «vida» del nostre Sol és molt més frenètica del que podríem creure. L’estrella situada al centre del nostre sistema planetari, i gràcies a la qual hi ha la vida a la Terra, passa per cicles d’alta i baixa activitat. Cada 11 anys, aproximadament, l’astre rei experimenta períodes d’alta activitat electromagnètica. Fa temps que els experts adverteixen que, d’aquí poc, començaria un d’aquests cicles. Inicialment es va predir que passaria a mitjans del 2025 però ara, segons constaten els registres, tot apunta que l’activitat solar s’està intensificant abans de l’esperat.
Aquestes són les claus per entendre les notícies d’aquests últims dies sobre l’augment de l’activitat solar.
¿Per què el sol ha sigut notícia?
En la nit entre el dissabte 5 i el diumenge 6 d’agost es van detectar dues potents ejeccions del sol que, al desprendre’s, es van fusionar i van crear una flamarada solar extremadament potent. El dilluns 7 d’agost, poc més d’un dia després d’aquest esdeveniment, es va capturar una altra potent flamarada solar. Segons apunten els registres de l’Observatori de dinàmica solar de la NASA, els dos esdeveniments van ser de gran intensitat i es van classificar dins de la categoria X, la més severa per descriure l’activitat solar.
¿Per què es produeixen aquestes flamarades?
Les flamarades formen part de l’activitat normal del sol. Aquestes explosions sobtades alliberen grans quantitats d’energia en forma de radiació electromagnètica (un fet que podem observar, per exemple, a través de la llum visible, els rajos X i la radiació ultraviolada). Aquest tipus de fenòmens es poden produir en qualsevol moment, ja que no segueixen cap patró fix, tot i que solen ser més comuns durant els períodes d’alta activitat solar. Només aquest any ja s’han detectat 11 flamarades solars de gran intensitat.
¿És normal que es produeixi tanta activitat solar?
En aquests moments el Sol està en el seu cicle número 25. Segons expliquen des del Centre de Predicció del Clima Espacial de l’Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica (NOAA), aquesta fase va començar el desembre del 2019 i s’allargarà fins a passat el 2030. Durant tot aquest període és normal que es produeixi un augment de l’activitat solar i, concretament, de les flamarades. També s’espera un augment de les taques solars, de les ejeccions de massa coronal i de les emissions de partícules i radiació solar.
¿Quan s’arribarà al pic d’aquesta fase solar?
Al principi, tot apuntava que al pic d’activitat s’hi arribaria a mitjans del 2025 però, tal com reflecteixen els registres de l’últim any, sembla que el frenesí solar s’ha avançat. Els últims pronòstics apunten que el màxim solar arribarà entre finals del 2023 i principis del 2024. Aquest fenomen, per sorprenent que sembli, és una anomalia a mitges ja que «cada cicle solar és diferent» i no sempre es pot predir amb exactitud quan i com passarà cada una de les fases solars.
¿Quines conseqüències té tot això per a la Terra?
Els períodes d’alta activitat solar tenen un impacte directe en tots els planetes del sistema solar, inclosa la Terra. Aquí, a la ‘bala blava’, les tempestes solars poden causar pertorbacions del camp magnètic que, al seu torn, poden afectar les xarxes elèctriques i les telecomunicacions. Les últimes flamarades solars, per exemple, van interrompre el sistema GPS durant diverses hores als Estats Units.
Els pics d’activitat solar també intensifiquen les aurores boreals, i les converteix en un espectacle més brillant i acolorit. Entre febrer i abril, per exemple, l’augment de l’activitat solar va causar aurores boreals a diverses regions on rares vegades es produeixen aquests fenòmens, com ara Nou Mèxic i el sud-est d’Anglaterra.
