La famosa sargantana d’Eivissa, en risc per la invasió d’una serp peninsular

Guillem Casbas

2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Les espècies invasores no sempre venen de lluny. No han de ser cotorres argentines, rossinyols del Japó o vespes asiàtiques. Això ho saben bé els biòlegs que treballen a Eivissa i Formentera analitzant la situació de la famosa sargantana de les Pitiüses (‘Podarcis pityusensis’). Aquest rèptil és un emblema per aquestes dues illes. Estampen els seus dibuixos als pareos, a les xancletes i a les samarretes perquè els turistes s’emportin souvenirs amb la silueta d’aquesta sargantana.

El rèptil feiaun milió i mig d’anys que era a l’illa, sense predadors naturals terrestres (només aus rapinyaires com xoriguers i falcons). De fet, en el passat, van ser l’únic vertebrat natiu d’Eivissa. «Tot va canviar quan les serps de ferradura, una espècie protegida i d’alt valor ecològic a la península Ibèrica, van arribar a l’illa», explica Oriol Lapiedra, biòleg del CREAF especialitzat en l’estudi dels ecosistemes illencs.

«Les parets de pedra típiques de les balears, el seu paradís, es van convertir en un infern, ja que les serps es mouen com un peix a l’aigua entre les pedres», detalla en conversa amb EL PERIÓDICO. El que facilita la captura a les serps és l’anomenada «docilitat illenca» que mostren les sargantanes: és un comportament que fa no tinguin por i deixin que la gent se’ls acosti, ja que mai han conegut cap depredador terrestre.

Trasllat d’oliveres

A Eivissa hi ha un clar front d’invasió. En canvi, a Formentera, la serp de ferradura encara no hi ha arribat. «Les poblacions de sargantanes s’estan extingint i això suposa un problema perquè són una espècie paraigua», adverteix Lapiedra. «Dispersen les llavors i actuen com a pol·linitzadores, a més de mantenir a ratlla possibles plagues d’insectes», explica. Això significa que la seva extinció provocaria una cascada de conseqüències.

Notícies relacionades

Les serps de ferradura, que durant els mesos més freds hibernen en les oliveres, van arribar a Eivissa precisament a través d’aquests arbres: «La gent comprava oliveres de la península, perquè a les Balears estan protegides. Diverses oliveres van arribar procedents del port de València amb barco, amb les serps dalt dels arbres. De fet, hem confirmat que un dels punts d’origen és un viver d’oliveres».

Abans, en un mur de 50 metres de llarg, hi havia 50 sargantanes. Ara, no són fàcils d’observar. Però no està tot perdut, diu Lapiedra: «S’ha detectat el problema just a temps i el Govern balear ja està invertint per frenar la serp de ferradura amb trampes i captures, per evitar aquest ‘match’ indesitjat entre els dos rèptils». Lapiedra afirma que aquests processos són habituals a les illes, on s’ha extingit un 75% de les espècies: «Esperem aconseguir-ho per no haver de recordar l’adhesiu de la sargantana als cotxes amb llàstima i nostàlgia com un vestigi del passat».