¿Plourà menys en un futur?

Molts dels recursos naturals que ara mateix donem per descomptats podrien, en un futur, convertir-se en béns escassos. A la regió mediterrània, per exemple, una cosa tan essencial com l’aigua que bevem i utilitzem per a les nostres activitats ja comença a escassejar i, segons alerten els experts, en tan sols unes dècades la situació podria agreujar-se encara més. Però ¿com sabrem si hi haurà més o menys aigua en un futur? ¿És possible preveure com es comportarà la pluja d’aquí a unes dècades? La resposta, lluny de poder resumir-se en una sola frase, és més complexa del que podria semblar. Així que anem pas per pas per entendre quin futur els espera als recursos hídrics espanyols.

Comencem per una dada clau. La crisi climàtica avança per tot el món, però no de la mateixa manera. En algunes zones, com als tròpics, el canvi climàtic amenaça d’augmentar dràsticament les precipitacions. En d’altres, com al Mediterrani, tot apunta que l’efecte serà invers. Segons constata l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), en països com Espanya s’espera, d’una banda, un descens de les precipitacions i, d’altra banda, un augment més acusat de les temperatures arreu del país.

L’escassetat de pluges d’una banda i la pujada dels termòmetres per l’altra amenacen de convertir-se en la combinació letal que podria disparar dràsticament el risc de sequera arreu del país. Els experts apunten que el 75% de la península Ibèrica corre el risc de convertir-se en un desert. Entre les zones més amenaçades destaca el sud-est de la Península: una zona especialment exposada a l’augment de les temperatures que, ara com ara, allotja alguns dels cultius i plantacions més importants de tot Europa i que en un futur podrien desaparèixer per l’avenç de la crisi climàtica. 

L’impacte de la sequera ja comença a veure’s en l’actualitat. L’últim informe sobre impactes i risc del canvi climàtic a Espanya, elaborat pel Ministeri per a la Transició Ecològica, destaca que ja s’ha observat una reducció del cabal dels principals rius de la península Ibèrica durant la segona meitat del segle XX. L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), per la seva banda, afirma que la falta de precipitacions ja ha situat Espanya en un escenari de «sequera meteorològica de llarga durada» que, ara com ara, encara no està clar quan acabarà.

¿Què passarà amb les pluges?

Segons explica Carme Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera de la Universitat de Barcelona, un dels factors que més preocupa és el futur de les pluges al Mediterrani. Els informes científics més exhaustius realitzats fins ara apunten que en aquesta regió plourà menys i pitjor. D’una banda, s’espera un descens en la quantitat de pluja. D’altra banda, els models climàtics apunten que les pluges es concentraran en episodis més torrencials. Això implicaria passar de la típica temporada de pluja en què plou una mica cada dia a temporades més seques amb tempestes especialment torrencials que provocaran, al seu torn, més inundacions. 

Notícies relacionades

Incendi a les aigües del Mediterrani: «Hi ha paisatges marins que han quedat calcinats»

Ja hi ha 95 milions de persones desplaçades pels extrems climàtics

¿Però podria l’augment de les tempestes extremes alleujar, en un futur, la situació de les sequeres? Paradoxalment, no. Llasat recorda que no és el mateix passar d’un règim normal de pluges, on les precipitacions cauen repartides en un territori i omplen a poc a poc els embassaments, a un escenari on les pluges cauen de manera torrencial com va produir al seu dia la tempesta ‘Gloria’. En aquests casos, les pluges extremes poden causar més danys que beneficis a un territori. Sobretot perquè al caure amb tanta força no es poden aprofitar de la mateixa manera i, en molts casos, acaba directament al mar. 

La intensitat (i la gravetat) d’aquests fenòmens dependrà de com evolucioni l’augment de les temperatures globals i això, al seu torn, variarà en funció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle de la nostra espècie en les pròximes dècades. Segons l’última anàlisi de Grup Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic, el món ha de reduir a la meitat les seves emissions per al 2030 per evitar l’escenari més preocupant d’extrems climàtics. En aquests moments, les projeccions apunten que ens encaminem a un escalfament global de 2,4 graus de mitjana que, en el cas d’Espanya, dispararan els termòmetres, augmentaran el risc de sequera i provocaran episodis meteorològics cada vegada més extrems.