Cimera del clima

Sharm al-Sheikh esbossa tres propostes per finançar els estralls climàtics

L’últim esborrany dels acords suggereix tres possibles mecanismes per ajudar econòmicament els països més vulnerables al caos climàtic

Sharm al-Sheikh esbossa tres propostes per finançar els estralls climàtics
2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

El calendari de la cimera del clima indica que avui és (o hauria de ser) el dia en què es firmi l’acord final de Sharm al-Sheikh. Però, després de més de dues setmanes de negociacions intenses, l’últim dia oficial de la cimera arriba amb molt poc tancat i molt encara per decidir. Aquest divendres, la publicació de l’últim esborrany dels acords de Sharm al-Sheikh esbossa tres possibles mecanismes per finançar les pèrdues i danys de la crisi climàtica. Es tracta d’un dels temes més debatuts d’aquesta cimera i una de les grans línies vermelles que han posat els països del sud global per firmar l’acord. La petició ha quedat recollida als documents oficials; ara bé, quan només falten unes hores per al suposat tancament final de la cimera, Sharm al-Sheikh apunta tímidament a tres propostes, però no es decanta per cap. 

Notícies relacionades

La primera proposta seria la creació immediata d’un nou fons econòmic per fer front a les conseqüències dels extrems climàtics al sud global. S’especula que aquest mecanisme independent podria estar supervisat o coordinat per les Nacions Unides i que, al seu torn, es podria complementar amb un altre tipus d’iniciatives econòmiques ja existents. La segona proposta planteja recollir el compromís dels països amb aquesta tasca, però posposar la creació d’un fons fins a l’any vinent. En aquest cas, l’èxit seria esbossar la proposta a Sharm al-Sheikh i posar-la en marxa a partir de la cimera de Dubai (COP28). La tercera proposta seria establir nous compromisos financers i vehicular-los a través de mecanismes ja existents. Aquí també se suggereix prendre la decisió ara i deixar de marge fins a l’any que ve perquè comencin a funcionar. 

Segons expliquen fonts pròximes a les negociaciones, totes aquestes opcions tenen els seus pros i els seus contres. La creació d’un fons econòmic completament nou, per exemple, tindria l’avantatge de centralitzar el flux de diners des dels donants cap als països que els necessiten, però, al seu torn, tindria l’inconvenient que requeriria un temps per posar-se en marxa de manera oficial (sobretot, per tota la burocràcia que implica la creació d’un mecanisme així). La firma de nous compromisos financers, per la seva banda, podria accelerar l’arribada de diners als països que necessiten suport econòmic de manera urgent, però, paral·lelament, també podria funcionar de manera més dispersa.