Espanya augmenta un 10% les seves emissions de diòxid de carboni

Aquestes dades es publiquen en el tancament de la primera setmana de negociacions de la cimera del clima de Sharm al-Sheikh, una trobada diplomàtica en què, teòricament, els països s’havien compromès a presentar plans de retallades d’emissions més ambiciosos. «És una mala notícia per al planeta», resumeix Pep Canadell, director executiu del projecte Global Carbon Project i investigador en cap del Centre de Ciències del Clima de Canberra (Austràlia). «Malgrat les promeses que es van fer l’any passat en la cimera de Glasgow, molt pocs països han aplicat mesures més estrictes. Necessitem accions més contundents. Sobren enraonies i bones paraules», afegeix el científic.

Repunt de l’aviació

Aquest nou increment dels gasos amb efecte hivernacle s’explica, en gran part, pel nou auge dels combustibles fòssils i per l’augment del sector de l’aviació després de l’aturada provocada per la pandèmia de covid-19. El petroli continua sent la font més important d’emissions i la que domina el creixement global en l’ús de combustibles fòssils. Aquesta indústria, responsables del 33% de les emissions globals, augmentarà la seva empremta de carboni aproximadament un 2,2% aquest any. Es tracta de l’increment previst més elevat en tot el sector dels combustibles fòssils. 

«No hi ha cap evidència que les emissions hagin disminuït en les últimes dècades. Els resultats destaquen que la pandèmia ha suposat un molt breu parèntesi en la tendència de l’increment anual d’emissions, que s’han disparat més que mai després del confinament», destaca el científic Fernando Valladares, investigador del CSIC i professor de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid, en declaracions al Science Media Center d’Espanya (SMC). 

Els experts adverteixen que si la tendència actual d’emissions persisteix, el món té un 50% de probabilitats de superar el llindar dels 1,5 graus d’augment de les temperatures en els pròxims nou anys. «Aquests resultats són desesperançadors», destaca Vanesa Castán Broto, una de les expertes que ha contribuït a l’últim informe del Panel Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPCC). «Cada increment de temperatura, per petit que sigui, redueix la nostra capacitat d’adaptació al canvi climàtic», destaca la també catedràtica d’urbanisme climàtic a la Universitat de Sheffield en el SMC. 

Radiografia global 

Notícies relacionades

El ‘lobby’ del petroli, el gas i el carbó envia més de 600 representants a la cimera del clima

El G-20 trenca les seves promeses climàtiques i contamina avui més que fa un any

Radiografia global El balanç d’emissions d’aquest any, basat en dades reals obtingudes fins a principis de novembre i una projecció dels últims mesos de l’any, apunta que aquest any es tancarà amb un nou rècord de diòxid de carboni a l’atmosfera. Tot apunta que els Estats Units acabaran amb un 1,5% més d’emissions respecte a l’any anterior i l’Índia amb un 6% més. A Europa s’espera, de mitjana, un descens del 0,8% (tot i que, en països com Espanya, la tendència se situa cap al costat contrari). I a la Xina les emissions podrien caure prop d’un 0,9% en gran part per la frenada derivada de les restriccions contra la covid-19 (tot i que, paradoxalment, al país asiàtic s’està vivint una nova explosió del carbó). 

El pronòstic global és clar. Els nivells de diòxid de carboni a l’atmosfera arribaran a les 417,2 parts per milió el 2022. Això suposa un increment del 51% respecte als nivells preindustrials. Perquè es facin una idea de quant ha canviat aquesta xifra, compte a les següents dades. El 1935, any de naixement d’Elvis Presley, hi havia unes 310.1 ppm de diòxid carboni a l’atmosfera. En el moment en què va néixer David Bowie, el 1947, el món vivia amb unes 310.4 ppm. Quan va néixer Madonna, el 1958, aquesta xifra ja arribava als 315.34 ppm. Beyoncé va arribar al món en un 1981 amb 340.36 ppm. I Billie Eilish, del 2001, es va trobar un planeta exposat a 371.15 ppm. Segons reflecteixen els registres, doncs, l’augment d’aquesta xifra en les últimes dècades ha sigut vertiginós.