Fins al 90% dels cactus podrien desaparèixer per l’escalfament global

Al voltant del 60% de les espècies de cactus s’enfrontaran a climes menys hospitalaris en les pròximes dècades a causa de l’escalfament global, segons un estudi realitzat per investigadors de la Universitat d’Arizona que qüestiona la hipòtesi que aquestes plantes prosperaran amb l’augment de les temperatures, encara que necessitin poca aigua per sobreviure. Els resultats «descriuen un futur més pessimista», segons l’informe. Això mentre els pactes climàtics actuals només donen un 10% de possibilitats d’evitar un escalfament global extrem.

Si s’afegeixen altres factors, com la pèrdua d’hàbitats i la degradació del medi natural, fins al 90% dels cactus podrien estar amenaçats d’extinció d’aquí a 2070, tres vegades l’estimació actual, segons els investigadors en aquest estudi publicat dijous a ‘Nature Plants’.

Amenaçats d’extinció encara que s’eviti el canvi climàtic

Fins i tot sense el canvi climàtic, els cactus «constitueixen un dels grups d’organismes més amenaçats del planeta». Més del 30% estan en perill d’extinció, assenyalen els autors.

Actualment, els cactus estan amenaçats principalment per l’expansió de l’agricultura, la degradació del medi natural, la pèrdua de biodiversitat i la seva recol·lecció per a diverses finalitats.

S’han estudiat 400 espècies de cactus

Unes 1.500 espècies de cactus distribuïdes en el continent americà viuen en climes diferents que van des dels deserts a nivell del mar fins a les altes muntanyes dels Andes, i des dels ecosistemes àrids fins a les selves tropicals humides.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Entre els llocs amb més biodiversitat, rics en diferents espècies, es troben el centre de Mèxic i el bosc atlàntic al llarg del litoral del Brasil.

A fi de verificar la hipòtesi que els cactus es beneficiarien d’un món més càlid i propens a les sequeres, els investigadors van examinar dades relatives a més de 400 espècies i van utilitzar models per predir la seva evolució a mitjans de segle i anys següents en diferents escenaris d’emissions de gasos amb efecte hivernacle.