Maria Neira (OMS): «El món necessita un pacte global per a una bona qualitat de l’aire»

«La contaminació és un assassí invisible i una emergència de salut pública de primer nivell», esgrimeix, contundent, Maria Neira, directora del Departament de Salut Pública i Medi Ambient de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Aquesta metge espanyola, ara a càrrec d’una oficina de les Nacions Unides, parla amb claredat dels múltiples impactes de la crisi climàtica en la salut humana i la necessitat d’abordar-los. «És a les nostres mans frenar l’impacte d’aquesta crisi», explica Neira en una entrevista a EL PERIÓDICO. 

Aquesta setmana hem tingut diverses notícies importants sobre crisi climàtica. Per exemple, Nacions Unides ha anunciat el primer acord global contra la pol·lució per plàstics.

És un pas molt important. I tot i que encara no és vinculant, és fonamental que els països hagin pres consciència d’aquest problema i la necessitat d’abordar-lo. Qualsevol compromís per acabar amb la contaminació és benvingut. Sobretot veient les tones de residus plàstics que s’aboquen al medi ambient i el seu impacte per als ecosistemes i la salut humana.

Fa uns dies el Panel Intergovernamental del Canvi Climàtic va alertar que «la crisi climàtica ja ha afectat negativament la salut física de les persones a tot el món». De tots els impactes d’aquest fenomen, ¿quin la preocupa més?

El canvi climàtic està causant múltiples impactes negatius per a la salut humana. Tant directes com indirectes. Aquesta crisi està alterant els pilars bàsics de la nostra vida, com el menjar, l’aigua i l’aire que consumim. L’augment de les temperatures, per exemple, està provocant que en molts punts del món ja no es pugui cultivar com abans i això està creant problemes de desnutrició entre la població. L’escalfament global també és el responsable que estigui augmentant la transmissió de malalties provocades per vectors, com la malària i el dengue.

 

Quan parlem de l’augment global de les temperatures, molts fan broma dient que és una ‘bona notícia’ perquè significa que «per Nadal farà més calor». ¿Potser ens estem quedant només amb una part de la historia? Encara falta molta informació sobre què significa el canvi climàtic. En les últimes dècades s’han fet molts progressos en aquest sentit, perquè a hores d’ara ja no hi ha gairebé ningú que negui l’existència d’aquesta crisi, però encara falta molta feina per fer per explicar-ne les conseqüències. Un dels arguments més convincents per parlar de la gravetat de la crisi climàtica és el de la salut. La gent es preocupa més per l’impacte d’aquesta crisi quan els dius que ja està afectant la seva vida, el seu benestar, que quan els parles dels ossos polars o l’impacte de tot això en generacions futures.

A les grans ciutats com Barcelona i Madrid, la contaminació dispara els indicadors de qualitat de l’aire cada dia. ¿Quin impacte té això per a la nostra salut?

Respirar aire contaminat és una de les amenaces més grans per a la salut humana. Si anem a l’arrel del problema, veiem que el mateix fenomen que està alimentant l’augment global de les temperatures també està embrutant l’aire que respirem. La mala qualitat de l’aire provoca set milions de morts anuals. La bona notícia és que si frenem la contaminació els beneficis per a la salut són pràcticament immediats.

¿Així que si deixéssim de contaminar avui mateix veuríem beneficis a curt termini?

Sí. I en tenim diversos exemples. Quan hi va haver el primer confinament massiu per la pandèmia de covid-19, les emissions es van reduir dràsticament, la qualitat de l’aire va millorar de seguida i van baixar els ingressos hospitalaris per malalties respiratòries (o agreujades per la contaminació). El mateix va passar amb els Jocs Olímpics de Pequín; una setmana abans de començar van tancar el trànsit i van frenar la producció industrial, la qualitat de l’aire va millorar de seguida i es van observar millores de diversos indicadors de salut en la població.

Si sabem que la mala qualitat de l’aire és perjudicial per a la salut i també sabem que si la millorem els beneficis són immediats, ¿per què no fem res per arreglar-ho?

És incomprensible que no es faci res. El món necessita un pacte global per a una bona qualitat de l’aire. Igual que s’ha fet amb la contaminació per plàstics, països de tot el món haurien d’adoptar un compromís global i legalment vinculant per millorar la qualitat de l’aire que respiren els ciutadans. La contaminació és un assassí invisible i una emergència de salut pública de primer nivell i hem de tractar-la com a tal.

¿Què creu vostè que necessitem per aconseguir una cosa així?

Molta voluntat política. Per exemple, per reduir la dependència dels combustibles fòssils i dirigir-nos cap a fonts d’energia renovables. Hi ha qui argumenta que reduir les emissions i la contaminació de l’aire faria mal a l’economia, al creixement. Però l’argument econòmic és el contrari. Està demostrat que cada dòlar invertit en renovables genera entre quatre i cinc vegades més retorn que els invertits en combustibles fòssils. Nosaltres, des de l’OMS, intentem conscienciar cada govern, cada ciutat i cada ciutadà perquè contribueixi a aquest procés.

¿Què podem fer cadascun de nosaltres, com a ciutadans, per frenar la crisi climàtica?

Com individus, el més important que podem fer és ser conscients de la gravetat d’aquesta crisi. A partir d’aquí podem fer accions com reduir el nostre consum, escollir opcions de mobilitat menys contaminants i apostar per aliments de producció local. Però la mesura més important que podem fer com a ciutadans és fer pressió política cap als que tenen la capacitat de decisió. Per exemple, gràcies als pares i mares que van denunciar que la contaminació afecta els seus fills, moltes ciutats s’estan plantejant com reduir el trànsit a prop de les escoles.

Notícies relacionades

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

La reforestació per compensar els efectes de la petjada de carboni i crear ocupació local i inclusiva

Quan expliquem l’impacte de la crisi climàtica tendim a parlar en to catastrofista. ¿Creu vostè que hauríem de canviar la retòrica?

Sí, efectivament. Després de la pandèmia de covid-19 i les crisis humanitàries que estem vivint, la gent ja no pot absorbir més males notícies. Hem de parlar més de canvi climàtic però ho hem de fer en positiu. Dir, per exemple, que menys contaminació equival a menys casos d’asma. O que si deixes el cotxe contribueixes a frenar l’escalfament global. O que les teves accions poden ajudar a millorar la salut del planeta. Si només parlem d’un futur apocalíptic, la idea que es transmet és que tot està perdut. Però no, el missatge és que encara tenim possibilitats. Frenar l’impacte d’aquesta crisi és a les nostres mans.