Medi ambient

L’OMS determina que respirar aire contaminat és l’amenaça més gran per a la salut

  • L’Organització Mundial de la Salut obre el debat sobre com mitigar els impactes de la pol·lució atmosfèrica

  • La mala qualitat de l’aire provoca al voltant de set milions de morts a l’any a tot el món, estimen els experts

BARCELONA 06/04/2021 Barcelona Para un tema de ’Contaminación en Barcelona’ , vista de la ciudad con su neblina y contaminación

BARCELONA 06/04/2021 Barcelona Para un tema de ’Contaminación en Barcelona’ , vista de la ciudad con su neblina y contaminación / RICARD CUGAT (Delegaciones)

2
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Respirar aire contaminat és «l’amenaça ambiental més gran per a la salut humana». És el diagnòstic de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) sobre un problema d’abast global que, en aquests moments, posa en risc tant la salut del planeta com el benestar de les persones: l’emissió de gasos contaminants. A hores d’ara, ningú dubta que la contaminació atmosfèrica sigui un perill. El debat és com frenar que avanci. Per això mateix, aquest dijous el Centre Europeu per al Medi Ambient i la Salut de l’OMS ha organitzat un esdeveniment per ‘desbloquejar les converses polítiques sobre aquesta problemàtica.

Segons ha explicat l’investigador Michał Krzyżanowski, de l’Imperial College de Londres, «l’evidència científica sobre els riscos de la contaminació no deixa lloc a dubtes; per cada increment en els nivells de pol·lució s’observa un increment en les taxes de mortalitat. Cada microgram compta». Estudis a gran escala, per exemple, han observat que l’exposició a llarg termini als contaminants augmenta el risc de mort natural, de mort per malaltia cardiovascular i de mort per malaltia respiratòria.

Objectius més definits

Davant l’aclaparadora evidència sobre l’impacte d’aquest fenomen, la pregunta torna a ser la mateixa. ¿Com frenar-lo? Després de dècades de polítiques ambientals basades en els bons propòsits i en les promeses dels estats, la comunitat científica demana anar un pas més enllà. «Necessitem traçar un camí, posar objectius clars i establir mecanismes de revisió basats en l’evidència científica», argumenta Veronica Manfredi, portaveu de la direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea.

«La lluita contra la contaminació està estretament relacionada amb el procés global de descarbonització. Si per al 2050 aconseguim arribar a zero emissions, la baixada dels nivells de contaminació afavorirà tant el planeta com les persones. Podrem evitar moltes morts prematures», ha afegit Manfredi durant la seva ponència. «Reclamar un aire net és una elecció política i una responsabilitat social», ha destacat, al seu torn, Hans Henri P. Kluge, director regional per a Europa de l’OMS.

Coordinació transfronterera

Un dels punts clau d’aquest debat és com garantir que els esforços que faci un país per mitigar la contaminació no caiguin debades per la deixadesa del veí. «La contaminació no hi entén de fronteres. Per això mateix necessitem fomentar la cooperació entre països en el disseny de les polítiques contra la pol·lució», ha destacat Isaura Rabago, presidenta del grup de treball sobre contaminació atmosfèrica transfronterera de les Nacions Unidas (CEPE).

Notícies relacionades

El debat comença a penes unes setmanes abans de l’arrencada de la Cimera del Clima de Glasgow (COP26). Aquesta és la cita que s’han donat els principals líders polítics del món per (intentar) trobar una solució a la crisi climàtica. La pilota és a la seva teulada.