Investigadors de la Universitat de Girona estudien com es regeneren els boscos afectats per incendis forestals

Investigadors de la Universitat de Girona (UdG) estudien com es regeneren els boscos cremats a partir de les poblacions de cigales. Se centren en incendis que han afectat masses de pi blanc. Any rere any analitzen determinades zones i agafen totes les mudes que troben d’aquests insectes.

Com que les cigales passen la majoria del cicle vital sota terra, alimentant-se de saba, són un bon indicador per veure l’estat en què es troben les arrels; i, en conseqüència, el bosc. De moment, els investigadors han vist que fan falta entre sis i set anys perquè les poblacions de cigales es recuperin. Per afavorir la regeneració dels boscos cremats, els investigadors proposen que com a mínim entre el 20 i 30% dels arbres i la fusta cremada es deixin al mateix lloc.

Estudi del subsol

A Vilopriu (Baix Empordà), zona afectada per un incendi el 2010 i ara, sobretot, poblada per pins d’entre 4 i 5 metres que han crescut a escassa distància els uns dels altres, els dos investigadors del Departament de Ciències Ambientals de la UdG, Pere Pons i Josep M. Bas, estudien la part subterrània d’un ecosistema després d’un foc forestal.

Per fer-ho, els dos científics se centren en un grup d’insectes que passen la major part de la seva vida sota terra: les cigales. Any rere any, estudien com ha evolucionat la població en una determinada part del bosc. Es fixen en un tram de 100 metres lineals als dos costats d’una pista forestal i el segueixen a consciència.

Fins a 10 anys enterrats

Busquen les mudes de cigala que pengen d’arbustos i matolls. És l’últim canvi de pell que fan aquests insectes després de sortir de sota terra i elevar-se. Els juvenils de la cigala del pi, l’espècie més abundant, arriben a viure fins a 10 anys enterrats, on s’alimenten de saba no elaborada. Però una vegada a l’exterior, els adults moren en una o dues setmanes; el temps just per aparellar-se i completar el cicle vital.

«Com que les cigales passen la major part de la vida sota terra, són un bon indicador del que passa al terra d’un ecosistema després d’un incendi», concreta Pere Pons. «Com que mengen la saba de les arrels, ens indiquen l’estat de salut en què es troben les arrels dels pins, dels arbustos i de les plantes herbàcies», afegeix.

Vuit pinedes investigades

Entre els exoesquelets que recullen n’hi ha, sobretot, de cigales del pi. Però també d’altres tipus, com la cigala argentada i la cigala grassa. Cada vegada que troben una muda, mesuren a quina distància es troba del terra i ho anoten en un registre. Això els permet saber, any rere any, quina població d’aquests insectes hi ha a la zona. I, de passada, veure com s’ha regenerat la zona cremada pel foc.

L’estudi que porten a terme els dos investigadors en Biologia Animal va començar ara fa nou anys. Durant aquest temps, han fet seguiment de la població de cigales en vuit pinedes afectades per focs forestals. La majoria en comarques de Girona, però també al Bages. A Girona, han fet mostrejos a zones del gran incendi de l’Empordà del 2012, a Blanes (Selva), a Vilopriu i a Colomers (Baix Empordà) i a Roses (Alt Empordà).

Resultats definitius aviat

Els dos investigadors preveuen que en un o dos anys ja podran extreure resultats definitius de la investigació (entre d’altres, perquè han d’acabar de seguir tot un cicle de vida complert dels insectes). Però ja d’entrada, les conclusions preliminars diuen que han de passar entre sis i set anys abans les poblacions de cigales no es recuperin.

«El primer any després de l’incendi, en contra del que es podria pensar, hi ha una abundant sortida a l’exterior d’aquest insecte una vegada completat el cicle subterrani; però a partir de llavors, i durant anys, el seu nombre baixa de manera notòria», concreta Pons. «Això ho atribuïm a la degradació de les arrels; el primer any, malgrat que el pi s’hagi cremat i estigui mort, les arrels encara contenen saba, però a partir de llavors s’acaba l’aliment per a les larves», afegeix.

Arrels que no es recuperen

Això també és un indicador de l’estat en què es troba el terra que s’ha cremat. «Això ens indicaria que fins després d’uns anys les arrels dels hàbitats forestals no es recuperen, que és quan les cigales tenen prou recurs per sobreviure», explica l’investigador de la UdG.

La recuperació de les cigales, al seu torn, també és un indicador de biodiversitat. Perquè aquest insecte té diferents depredadors, que tornen a la zona cremada (com per exemple formigues, vespes, rosegadors, ocells i guineus).

Fins a Ventalló

Després d’agafar mostres a Vilopriu, els dos científics de la UdG s’acosten a l’àrea cremada per l’incendi que hi va haver a Ventalló (Alt Empordà) aquest cap de setmana passat. Els troncs dels pins més joves, totalment ennegrits, contrasten amb les copes d’altres de més alts, que no s’han cremat (malgrat que l’incendi també ha mort l’arbre).

Pere Pons i Josep M. Bas també han estudiat com s’hauria de gestionar una pineda que s’ha vist afectada per un incendi. Proposen que la fusta cremada no es retiri immediatament, sinó que es deixi passar cert temps. «Per evitar que amb l’entrada de maquinària hi hagi erosió i també per poder reflexionar quina és la millor actuació que cal fer a les finques cremades», concreta Bas.

Bot que cobreixi la cendra

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Els investigadors, a més, sostenen que com a mínim entre el 20% i el 30% dels arbres i la fusta (per exemple, les copes) es deixin al lloc. «Si són pins que es poden aprofitar, recomanem que, si es talen, s’esperi uns mesos», explica Bas. «Que les copes es deixin a la zona de l’incendi, perquè el bot cobreixi la cendra, les pinyes deixin anar les llavors i això afavoreixi la captació de carboni per a l’ecosistema i disminueixi l’erosió», afegeix. En altres casos, a més, la solució pot ser no intervenir (i deixar que el bosc cremat evolucioni a dinàmica natural).

«Tot això, al final, és matèria orgànica que ajudarà que el bosc es regeneri millor i el tornin a colonitzar determinades espècies», diu l’investigador de la UdG. «Aquests substrats de branques cremades a la zona dels incendis acaben sent un suport per a plantes que poden germinar, o per a espècies d’ocells, rèptils i mamífers que els poden aprofitar», conclou Bas.