Gairebé l’11% de les morts a Espanya estan causades per la contaminació

Entorn de 44.600 persones majors de 14 anys moren cada any a Espanya a causa de la contaminació. Són uns 19.100 morts menys dels provocats fins ara per la pandèmia, però la primera xifra es repeteix, inexorablement, cada any i representa el 10,7% de les defuncions totals a Espanya en majors d’edat. El càlcul l’ha realitzat la Universitat de Harvard, en col·laboració amb la de Birmingham, la de Leicester i el College London, en una investigació que conclou que una de cada cinc morts al món està causada per la contaminació atmosfèrica provocada per l’ús de combustibles fòssils, com el carbó, la gasolina o el gasoil.

Es tracta del còmput més granfins ara. De fet, l’últim estudi en aquesta matèria, el ‘Global burden of disease study’, calculava el nombre total de morts derivades de les partícules en suspensió a l’aire, inclosos la pols i el fum dels incendis forestals i les cremes agrícoles, en 4,2 milions de morts mundials. La nova investigació, publicada a la revista ‘Environmental Research’, duplica aquesta xifra i conclou que 8,7 milions de persones van morir el 2018 i només a causa dels combustibles fòssils.

«No és cap sorpresa –afirma Paco Segura, coordinador d’Ecologistes en Acció. Va en la línia amb altres estudis i amb l’advertència de l’Organització Mundial de la Salut sobre que la contaminació és la principal causa de mortalitat que enfrontem». El problema és que «no són morts fulminants», normalment l’aire que respirem «minva la qualitat i l’esperança de vida, el que genera menys alarma» que altres situacions, segons adverteix.

Les malalties

Les principals malalties que causa la contaminació atmosfèrica són els accidents cardiovasculars o respiratoris, l’asma, les al·lèrgies, l’envelliment prematur dels pulmons o càncer de pulmó i deficiències al sistema immunitari, entre altres. Però també pot afectar el rendiment escolar o el desenvolupament cognitiu en infants, perquè els col·lectius més afectats, segons Segura, són els avis i els menors, així com les persones amb problemes respiratoris previs.

«Esperem que al quantificar les conseqüències per a la salut de la crema de combustibles fòssils puguem enviar un missatge clar als responsables polítics i les parts implicades sobre els beneficis d’una transició a fonts d’energia alternatives», afirma Joel Schwartz, professor d’epidemiologia ambiental de Harvard i un dels autors de l’estudi.

El model en 3D

La principal novetat de la investigació és l’ús d’un model de química atmosfèrica en 3D, creat per la Nasa, que ha permès als experts dividir el globus terraqüi en una quadrícula i mesurar així els nivells de contaminació en petites caselles. «En lloc de basar-nos en mitjanes repartides per grans regions, volíem cartografiar on és la contaminació i on viu la gent, per saber amb exactitud el que respira», explica Karn Vohra, de la Universitat de Birmingham. Els estudis anteriors es basaven en observacions per satèl·lit i de superfície per estimar les concentracions de partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (les PM2,5), el problema és que aquestes imatges no permeten distingir entre les partícules procedents d’emissions de combustibles fòssils de les de la pols o els incendis, segons els autors.

Notícies relacionades

Cinc plantes per foragitar els mosquits de casa aquest estiu

Cop de calor als gossos: símptomes i com evitar-lo

A partir del model en 3D, els investigadors van calcular la concentració de PM2,5 i el seu impacte en la salut i van constatar una mortalitat més gran per l’exposició a llarg termini d’aquestes partícules, emeses sobretot pel trànsit i els vehicles dièsel, fins i tot en concentracions baixes.

I la conclusió és que les regions amb més contaminació, causada per combustibles fòssils, inclosa l’est d’Amèrica del Nord, Europa i el sud-est asiàtic, tenen més taxes de mortalitat.