L’última esperança de la balena franca està perduda a les aigües Canàries

Els investigadors, d’acord amb la circumstància en què han trobat la cria, creuen que s’ha perdut. «Quan el van divisar no estava amb la mare, cosa que pot significar que ella se n’hagi separat per buscar menjar o bé hagi mort, i el primer cas és poc probable», assenyala la biòloga de la Universitat de La Laguna (ULL) experta en cetacis, Natacha Aguilar. I és que les cries de la balena franca solen alimentar-se exclusivament de llet materna durant un any, per això es mantenen al costat de la mare tot aquest temps. «Acostumen a passar entre dos o tres mesos a la zona en què van donar a llum, en aigües càlides, i després migren a aigües més fredes a la recerca d’aliment», assenyala l’experta, que explica que aquests cetacis porten una dieta molt especial, ja que, a diferència d’altres balenes, s’alimenten només de plàncton.

Heute 22.12.2020 Hafen La Restinga El Hierro Gesehen 4 Meter lang, Jungtier ballena franca septentrional so glauben wir.Posted by Günter Baumgartel on Tuesday, December 22, 2020

Per aquesta raó, Aguilar creu que és molt poc probable que la mare se n’hagi separat a la recerca d’aliment en unes aigües tan càlides: «Sent aquí a les Canàries, és molt estrany». L’altra possibilitat és que la seva progenitora hagi mort per alguna causa que pot ser natural –és a dir, per algun contratemps durant el part– o bé antròpica, que és la més possible, una col·lisió amb alguna embarcació. Les col·lisions, juntament amb enredar-se en xarxes de pesca o porqueria, són els principals factors de risc d’aquesta espècie, i, en part, la raó que gairebé els condueix a l’extinció. «Són balenes molt lentes, per això són molt vulnerables a les col·lisions», relata.

Els problemes de la balena franca van començar al segle XI. L’‘Eubalaena glacialis’ de l’Atlàntic nord en la seva trajectòria migrant solia viatjar des d’Irlanda, Escòcia i fins i tot Islàndia fins a les zones de reproducció a prop de les Canàries. Això les portava a passar a prop de les costes del Cantàbric i la badia de Biscaia, on eren albirades des de talaies. Al ser divisades, es convertien en una presa cobejada al ser fàcil de recollir del mar, ja que, a diferència dels rorquals, flota una vegada morta per les seves grans reserves de greix. La caça d’aquest animal, que es va mantenir activa fins al 1970, les va empènyer al caire de l’extinció. «En alguns llocs, el romanent de població que va quedar va ser prou gran i es va poder recuperar, com als Estats Units», assenyala Aguilar.

Allà es va realitzar un treball de conservació molt intens. «Es van adonar que moltes estaven morint per la col·lisió amb barcos d’esplai», explica la investigadora, i en aquell mateix moment van decidir limitar la velocitat de les embarcacions a la zona. «Durant anys es va reduir considerablement la taxa de mortalitat», assenyala la investigadora. Però el canvi climàtic va començar a escalfar en excés les aigües de la costa nord-americana i aquestes van deixar de ser un lloc plàcid per a les balenes franques. Va ser llavors quan es van traslladar a la costa del Canadà, on van tornar a estar amenaçades pels riscos del passat. «Al Canadà també hi havia molt trànsit marí, en només dos mesos del 2017 se’n van registrar sis morts», remarca la investigadora. D’acord amb aquesta nova eventualitat, el Govern canadenc va declarar ràpidament la situació d’emergència i, a partir de llavors, per llei, tots els vaixells que entren al golf de Sant Llorenç han de fer-ho a una velocitat reduïda. Però l’accidentada recuperació de l’espècie a l’Atlàntic nord-americà no va succeir a Europa, on les poblacions van quedar tan reduïdes a causa de la caça massiva que va ser impossible mantenir-les vives durant molts més anys.

Per això, en l’últim segle hi ha comptats albiraments d’aquesta espècie a les costes europees –uns 7 o 9–, mentre que la població de l’Atlàntic nord-americà, tot i que es troba molt amenaçada, compta amb entre 400 i 500 balenes romanents. «Sabíem que s’extingiria en les pròximes dècades», assenyala la investigadora.

L’última esperança europea

La petita cria, que podria dir-se ‘Frankie', ‘Solstici’ o ‘Restinga’, és l’esperança que pot aconseguir recuperar l’espècie a l’Atlàntic nord. L’albirament de la cria a El Hierro assenyala que almenys una femella ha criat en aigües espanyoles i obre la porta a una possible, tot i que lenta, recolonització de l’espècie del tros de mar que els humans li han pres, a l’Atlàntic nord-est. L’explicació que aquesta femella se situés a les Canàries, tan lluny dels llocs habituals de cria poden ser diversos. La més plausible és que hagi viatjat a la recerca d’aventures des de la costa atlàntica del Canadà, que fins ara es configura com la possibilitat més real. «Els embarassos duren un any, així que podria haver copulat l’hivern passat i haver parat aquí després de passar per Islàndia per menjar», assenyala Aguilar. Però, per saber-ho, és necessari rescatar la cria. «Si la trobem podrem monitorar-la i estudiar la seva recuperació», explica la investigadora. Tot i que no ho comenta específicament, hi ha precedents. El 1997, es va rescatar una femella de balena grisa als Estats Units i es va monitorar, cosa que va permetre recuperar gradualment l’espècie amb èxit.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Els investigadors consideren que la petita balena no fa gaire temps que vaga per les Canàries degut al seu estat de salut. Com explica el catedràtic Alex Aguilar, de la Universitat de Barcelona, «les cries de grans balenes que encallen quan falla la lactància solen arribar a la costa molt primes, després de consumir tots els greixos de reserva, per això presumiblement suporten diverses setmanes al mar sense la mare». Per tant, això suggereix que si la cria està sola, encara podria estar viva i, en aquest cas, no saber on dirigir-se i mantenir-se als voltants de la zona de naixement, tret que trobi una altra balena i la segueixi. «Es mantindrà a les Canàries almenys fins a finals de gener, després és possible que també mori», insisteix Aguilar.

El temps corre en contra de la cria i qualsevol ajuda és benvinguda. Per això, aquests investigadors i albiradors voluntaris sol·liciten que la ciutadania participi activament en la recerca de la balena. Si s’albirés, es pot avisar el Govern de les Canàries i el Ministeri de Transició Ecològica a través del 112.