Els panells solars amenacen la supervivència de les plantes del desert

L’energia solar també té el seu costat fosc. Al desert de Mojave, per exemple, una de les plantes fotovoltaiques més grans del món està destruint la flora autòctona. Un nou estudi publicat a la revista ‘Nature Sustainability’ recull l’impacte mediambiental d’aquestes grans instal·lacions construïdes en un paratge fins ara inalterat. I, a més, recorda que la destrucció de recursos naturals no només afecta les plantes, sinó també les poblacions que viuen d’aquests recursos, com passa amb les comunitats indígenes de la zona. 

La investigació conclou que el desplegament d’aquestes grans plaques fotovoltaiques en aquest desert, situat al sud-oest dels Estats Units, amenaça la supervivència dels icònics cactus i de les iuques de Mojave, unes espècies que serveixen de matèria primera i aliment de fins a 18 pobles indígenes.  Perquè per acomodar-hi infraestructures se solen ‘raspar’ diverses capes de terra, una pràctica que destrueix moltes de les plantes allà arrelades i dificulta la recuperació del terreny. Per això mateix, els experts criden a repensar l’impacte ambiental d’aquestes instal·lacions.

Notícies relacionades

Així està impactant el canvi climàtic en el preu de la vivenda a Espanya

Les set plantes de Nadal per decorar casa vostra aquestes festes

«No es tracta només de salvar els cactus. Es tracta de la nostra necessitat d’impulsar les energies renovables, frenar la crisi climàtica i assolir els objectius de desenvolupament sostenible, entre els quals s’inclou la protecció dels ecosistemes terrestres», reflexiona Rebecca R. Hernández, autora de l’estudi acabat de publicar i investigadora de la Universitat de Califòrnia, en una nota de premsa remesa per l’entitat. La idea, expliquen els científics, és aconseguir un equilibri més gran entre les energies renovables (clau per reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle), la vida salvatge i la biodiversitat. 

Alternatives menys nocives

En aquest sentit, la investigació proposa adaptar algunes de les pràctiques que es realitzen sobre el terreny per mitigar-ne així l’impacte mediambiental. I, a més, es proposa situar aquestes infraestructures en llocs on ja s’ha alterat l’ecosistema, com a les àrees urbanes, i no en paratges verges, com els deserts. Entre les alternatives proposades destaca la instal·lació d’aquests parcs en abocadors, en terres afectades per la salinització (on ja no creixen plantes) o fins i tot a les teulades de grans edificis.