11 d’ag 2020

Anar al contingut

BALANÇ ANUAL

Un grau més i un 18% menys de pluja en una Espanya en plena crisi climàtica

L'informe anual sobre l'estat del clima assenyala l'increment de les temperatures des dels anys 60

«L'escalfament no només no cessa, sinó que s'accelera a gran velocitat», ha recalcat Teresa Ribera

El Periódico

Un grau més i un 18% menys de pluja en una Espanya en plena crisi climàtica

MORELL

La crisi climàtica colpeja Espanya a través d’un augment de les temperatures i una disminució de les pluges. El primer informe anual de l’estat del clima a Espanya, elaborat per l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), assenyala que ara com ara la temperatura és un grau més càlida que en la dècada dels 60. I que les pluges han disminuït un 18% respecte a llavors. Això ens porta cap a «un escenari clarament més càlid i amb menys disponibilitat d’aigua que en dècades passades», ha recalcat Rubén del Campo, portaveu de l’entitat.

I és que l’augment de les temperatures continua batent rècords. Segons destaca l’informe acabat de publicar, vuit dels 10 anys més càlids des que es té registre han sigut en aquest segle. I cinc dels sis amb temperatures més altes s’han registrat en l’última dècada. Aquest any, a més, tot apunta que el primer semestre del 2020 serà el primer o segon més calorós des que hi ha constància en la història d’Espanya. 

Les evidències i efectes de l’emergència climàtica queden «molt visibles» en aquest informe, les dades del qual confirmen que «l’escalfament no només no cessa, sinó que s’accelera a gran velocitat», ha assegurat durant la presentació de l’estudi la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera.

Conseqüències en cascada

En aquest escenari, preocupa que l’augment de les temperatures agreugi altres fenòmens ja per si mateixos preocupants. És el cas, per exemple, de la vulnerabilitat dels boscos davant d’un risc d’incendi que augmenta amb la calor. O d’uns recursos hídrics en risc amb la disminució de les pluges i una evaporació accelerada per l’escalfament global. O una desertificació que avança de la mà de les sequeres. Mentrestant, també creix la inquietud sobre els fenòmens meteorològics extrems, que tendiran a incrementar-se en freqüència i intensitat així que avanci la crisi climàtica.

Aquest any, sense anar més lluny, l’informe estatal destaca els problemes ocasionats pels episodis de pluges torrencials com el Glòria i els seus greus efectes a les regions mediterrànies, que, segons ha argumentat la ministra, «obliga a pensar en un canvi en l’ordenació del territori i l’urbanisme si es vol construir resiliència». 

Dades globals

L’informe, que també analitza les dades a escala global, també destaca que el 2019 va acabar com el segon any més càlid a escala global, tan sols superat pel 2016. Tant l’últim quinquenni, 2015-2019, com l’últim decenni, 2010-2019, han sigut els més càlids des que hi ha registres, i des dels anys 80, cada dècada és més càlida que l’anterior.

Altres dades de l’informe apunten que el nivell del mar ha accelerat el seu increment, i que l’extensió del gel marí de l’Àrtic el 2019 va estar per sota de la mitjana seguint la línia iniciada als anys 80, en la qual cada dècada ha tingut una extensió de gel més petita que l’anterior.