La xifra de pingüins carablancs cau un 77% a l'Antàrtida en 50 anys

La població de pingüins carablancs va caure fins a un 77% en algunes colònies de l’Antàrtida en els últims cinquanta anys, amb una despoblació mitjana que frega el 60%, ha informat aquest dimarts l’organització ecologista Greenpeace.

Així ho mostren les dades recollides per un grup de científics que acompanyen l’entitat a l’Antàrtida, concretament dins de la seva expedició ’De Pol a Pol’, una missió que ha permès trobar «disminucions dràstiques» en algunes colònies de pingüins.

Una reducció de fins a un 77%

En aquest sentit, els investigadors han analitzat un total de 35 colònies de pingüins carablancs (també anomenats ‘chinstrap’, pel seu nom en anglès) a l’illa Elefant, situada al nord de l’Antàrtida, on han certificat una reducció mitjana de la seva població de gairebé un 60% en comparació amb les últimes xifres del 1971.

Aquest últim recompte mostra una població de tan sols 52.786 parelles reproductores de pingüins carablancs, la qual «cau en picat» respecte a les estimacions anteriors que apuntaven a unes 122.550 parelles.

Canvi climàtic

Així mateix, l’organització ecologista ha denunciat caigudes de fins a un 77% en algunes colònies d’aquests pingüins, degut principalment a l’impacte de la crisi climàtica sobre aquesta espècie.

«Totes les espècies de l’Antàrtida veuen completament transformats els seus hàbitats [amb el canvi climàtic], han de generar més distàncies per arribar als seus llocs d’alimentació i el canvi en la temperatura de l’aigua suposa un canvi a l’aliment per a ells», ha explicat Mauricio Ceballos, coordinador de la campanya d’oceans de Greenpeace andí.

De fet, l’Antàrtida va ser notícia dijous passat, 6 de febrer, al batre el seu rècord històric de temperatura màxima després d’arribar als 18,3 °C, amb la qual cosa es va superar així la marca anterior de 17,5 °C del març del 2015, segons els mesuraments de la base argentina Esperanza.

A més d’aquest canvi en la temperatura i en els seus hàbits alimentaris, els pingüins carablancs pateixen «una interacció humana cada vegada més creixent», una cosa que afecta negativament els seus hàbits, va asseverar Ceballos.

«Ara hi ha bases instal·lades a l’Antàrtida de diferents països, el turisme està creixent a la zona i també hi ha la creixent indústria pesquera, cosa que contribueix que poblacions com les del pingüí carablanc puguin ser disminuïdes», ha assenyalat l’expert.

Santuaris per protegir les espècies

Davant d’aquesta situació, l’organització ecologista ha exigit l’establiment de «santuaris lliures d’activitat humana nociva», unes àrees que permetin fixar «un marc mínim» on aquesta espècie de pingüins pugui «desenvolupar la seva vida».

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

«Això és una cosa en la qual estem treballant des de fa diversos anys. Existeixen diferents actituds d’alguns governs, sobretot els més interessats en el tema pesquer en zones polars, però és important arribar a acords en una matèria comuna com és l’oceà», va postil·lar Ceballos.

Des de fa més d’un any, l’organització ecologista ha estat reclamant un Tractat Global dels Oceans que estableixi una sèrie de santuaris per tot el món, dedicats a la protecció del 30% dels oceans per al 2030.