08 d’abr 2020

Anar al contingut

MEDI AMBIENT

Els 200.000 arbres de Barcelona retenen a l'any l'aigua de 15 piscines

La seva transpiració contribueix a disminuir la temperatura i a alleujar l'emergència climàtica

El verd entre l'asfalt compensa les diferències de vegetació que hi ha entre barris

Michele Catanzaro

Els 200.000 arbres de Barcelona retenen a l'any l'aigua de 15 piscines

Jorge Gil

Els humils arbres de carrer –decoració o inoportú, segons els gustos– presten des de sempre una ajuda callada contra el canvi climàtic a Barcelona.

El 2015, els 200.000 arbres plantats en vies i places de la ciutat (és a dir, aquells que no són als parcs ni a Collserola) van evitar que 53.000 metres cúbics d’aigua de pluja –l’equivalent a unes 15 piscines olímpiques– s’escorreguessin directament per les clavegueres. També van transpirar 850.000 metres cúbics d’aigua, amb la qual cosa van contribuir a mitigar la temperatura del seu entorn, juntament amb l’efecte de la seva ombra.

Així ho certifica un estudi publicat a la revista Environmental Science and Policy per investigadors de l’Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals (ICTA-UAB). El treball ha quantificat per primera vegada els serveis ecosistèmics prestats per cada un dels arbres de carrer de la ciutat.

«Tendim a idealitzar els parcs del nord d’Europa i infravalorem l’arbratge viari. Però en una ciutat mediterrània les extensions de gespa consumeixen molta aigua i el que necessitem és ombra», afirma Amàlia Calderón-Argelich, coatuora de l’article. «A Barcelona, l’escalfament i la irregularitat de les precipitacions creixeran pel canvi climàtic: l’arbratge del carrer pot marcar una diferència», afegeix.

El lledoner és un dels arbres que hi ha a Barcelona més eficaços en la lluita contra el canvi climàtic. / JORGE GIL

12 arbres per a 100 persones

Barcelona té una cobertura verda pública per sota de la mitjana europea (7 metres quadrats per persona) però té gairebé el doble de la mitjana d’arbres de carrer (12 per cada 100 habitants)

L’estudi de l’ICTA ha introduït les dades de cada un en el programa i-Tree Eco, que quantifica els seus serveis ecosistèmics partint de la seva espècie, diàmetre, altura, i fullatge.

Això ha revelat que el 2015 (amb les dades més recents disponibles), l’arbratge va retenir 52.668 metres cúbics d’aigua. «Els arbres no poden absorbir una inundació imprevista d’aquesta talla, però les seves fulles intercepten la pluja i alenteixen el vessament superficial. Part d’aquesta aigua s’infiltra pels escocells però la majoria acaba degotant», explica Francesc Baró, un altre coautor del treball.   

Els arbres de carrer també van transpirar 840.408 metres cúbics d’aigua. Això, combinat amb la seva ombra, pot baixar en gairebé dos graus la temperatura del seu entorn, segons un estudi del 2018. 

«L’arbratge del carrer és important», confirma Marisa Graça, investigadora d’ecologia urbana de la Universitat de Porto, a Portugal, no implicada en el treball. «Els arbres que voregen una carretera tenen un impacte semblant al d’un parc», afirma. En ciutats compactes com Barcelona, no hi ha terra per a noves extensions verdes, així que l’arbratge viari és crucial.

Els arbres més eficaços solen ser els més grans, amb fulles abundants i denses i que no les perden al llarg de l’any, com el xiprer. Per exemple, un xiprer de quinze metres d’alçària, emplaçat a l’avinguda de Maria Cristina (Poble-sec), va arribar el 2015 a evitar 1,7 metres cúbics de vessament, transpirar 27 metres cúbics d’aigua, eliminar 900 grams de contaminants i produir 32 quilograms d’oxigen.

«També són notables els lledoners i els plàtans, perquè arriben a ser molt grans», apunta Calderón-Argelich. Per la mateixa raó, el verd de carrer deixa més serveis en barris de carrers amples com l’Eixample i Sant Martí i menys en les vies estretes de Ciutat Vella i Gràcia.

Xiprers, a l’avinguda de Maria Cristina. / JORGE GIL

Verd democràtic

Aquesta distribució no té relació amb la renda del barri, ni amb la presència de població migrant, al contrari del que passa als Estats Units, on s’han dut a terme estudis semblants.

«Allà, els residents benestants pressionen per tenir més verd, mentre els pobres rebutgen el verd pels problemes que comporta la falta de manteniment. La presència de verd influeix també en el valor immobiliari, cosa que explica en part aquestes actituds», explica Baró.

Al contrari, a Barcelona, el verd de carrer presta més serveis en barris amb més persones grans i menys nivell educatiu. «La distribució de l’arbratge de carrer té un efecte redistributiu. Les zones on presta més serveis coincideixen amb àrees que tenen menys parcs o espais verds privats», afirma Baró.

Probablement, a Barcelona no es donen els incentius de les ciutats nord-americanes. A més, mentre als barris de Sarrià-Sant Gervasi la majoria del verd és privat, en d’altres, com Sant Martí i Sant Andreu, la cobertura vegetal ve bàsicament de l’arbratge viari. Amb l’excepció de Ciutat Vella, aquest patró coincideix amb la distribució de certs indicadors d’edat i educació.

¿Arbres o cotxes?

Els investigadors de l’ICTA creuen que s’ha de posar més en relleu la infraestructura verda de carrer. Nova York, per exemple, disposa d’una web on es poden consultar els serveis prestats per qualsevol arbre de la ciutat. 

El potencial d’aquest recurs natural topa amb el paper del cotxe als carrers que voregen. «A més privilegis per al cotxe, menys espai per als arbres a la vorera», afirma Calderón-Argelich. «Les superilles i els corredors verds són oportunitats per plantar nous arbres», conclou Baró.

Fulles i contaminació, una relació complexa

Segons l’estudi  de l’ICTA, l’arbratge viari de Barcelona va absorbir el 2015 28.000 quilograms de substàncies contaminants. Aquesta quantitat és petita respecte al total que emet la ciutat. A més, els científics encara no han aclarit l’efecte dels arbres urbans en la contaminació. Els contaminants gasosos, com el diòxid de nitrogen, poden ser absorbits pels porus de les fulles. Els sòlids, com el particulat, s’enganxa a les fulles i són arrossegats cap a la terra per la pluja. No obstant, també és possible que el vent els torni a l’atmosfera. La presència d’arbres grans en carrers estrets on passen cotxes pot empitjorar la contaminació local, a l’atrapar les substàncies emeses pels vehicles i dificultar que el vent les dispersi. A més, els arbres emeten pol·len i compostos volàtils que poden contribuir a la contaminació. Finalment, l’eficàcia de la infraestructura verda depèn de la seva resistència a la calor, sequeres, esdeveniments meteorològics extrems i infeccions.