Els experts veuen anòmal que el 'Gloria' tingui lloc a l'hivern
Fenòmens d'aquest tipus són més propis de la tardor, segons els climatòlegs
L'escalfament del mar i l'aire apunta a una vinculació amb el canvi climàtic
zentauroepp51837442 grafcat9955 barcelona 20 01 2020 varias personas observa200122193142 /
Les borrasques com el ‘Gloria’ no són fenòmens anòmals per si mateixos. El que és insòlit és que tinguin lloc a l’hivern i no pas a la tardor. El fet que el mar i l’aire siguin cada vegada més càlids és una de les causes d’aquesta anomalia. Fenòmens com aquests es donaran cada vegada més, per culpa del canvi climàtic.
«Es tracta d’un mecanisme meteorològic típic, però no en aquesta època de l’any», afirma Jordi Mazón, expert en Meteorologia de la Universitat Politècnica de Catalunya. El que ha passat és que una llengua d’aire fred (gota freda o DANA) ha arribat des del nord i ha xocat amb l’aire càlid del Mediterrani. Això ha generat una depressió: una espècie de remolí de baixa pressió, que causa forts vents i arrossega la humitat del mar cap a la costa. Quan l’aire càlid i humit puja cap a l’aire fred, es condensen uns núvols (cumulonimbes) que descarreguen fortes pluges (pluges convectives) i causen un temporal de llevant.
Més propi de la tardor
«Això és més propi de la tardor, quan el mar i l’aire són més càlids, com va passar en el temporal del 2001. Però avui tant el mar com l’aire tenen més temperatura a l’hivern, a causa del canvi climàtic», explica Carmen Llasat, catedràtica de Física de l’Atmosfera a la Universitat de Barcelona.
Tenir pluges continuades al gener és normal; ja el 1996 hi va haver un episodi greu d’inundacions. També hi pot haver crescudes de rius per la fusió de les neus. Però el ‘Gloria’ és excepcional: l’augment de les temperatures incrementa l’evaporació i l’energia present a l’atmosfera, que es tradueixen en pluges més intenses. Mazón observa que l’aire del nord és més fred en aquesta època de l’any, cosa que contribuiria a generar el contrast tèrmic suficient per desencadenar la tempesta.
L’investigador remarca que hi ha altres ingredients en joc. Per exemple, la crítica situació del delta de l’Ebre es deu a la gestió del riu: pantans i embassaments han reduït la capacitat del riu de regenerar les platges.
Esdeveniments extrems
«La comunitat científica des dels anys 90 que avisa que un dels aspectes clau del canvi climàtic és la intensificació dels extrems», afirma Manola Brunet, directora del Centre de Canvi Climàtic (C3) de la Universitat Rovira i Virgili. «L’augment de concentració de gasos amb efecte d’hivernacle produeix més calor a l’aire. Un aire més càlid té més capacitat de contenir vapor. En conseqüència, cada vegada que l’atmosfera es desestabilitza, plou de manera més intensa», resumeix la investigadora.
En el cas del Mediterrani, les prediccions climàtiques diuen que plourà menys en conjunt, però les descàrregues intenses seran cada vegada més freqüents. Quant als vents intensos, hi ha més incerteses: els científics desconeixen si el canvi climàtic augmentarà la intensitat dels vents, afirma Llasat. En el cas del ‘Gloria’, la seva força és el resultat de la combinació entre la baixa pressió al sud d’Europa i l’alta pressió al nord.
Gestió del risc
Notícies relacionades«S’han de reduir les nostres emissions; és la manera més efectiva i menys costosa per prevenir aquests problemes», afirma Brunet. «La gestió del risc s’ha d’integrar en les polítiques territorials, coordenant diferents departaments i diferents nivells de l’Administració», afirma Annalies Broekman, investigadora en gestió de l’aigua del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
Broekman assenyala a la canalització dels rius, les infraestructures en zones inundables, les construccions en primera línia de platja i els espigons. «El ‘Gloria’ no tindria ni de lluny aquest impacte si la gestió no es fes d’esquena al territori», conclou.
