SENTÈNCIA SENSE PRECEDENTS

El Suprem holandès obliga al Govern a una forta baixada d'emissions de CO2

La sentència respon a una demanda presentada el 2013 per l'oenagé ecologista Urgenda

L'Executiu havia recorregut sentències anteriors i ara haurà d'afrontar de cop la reducció

zentauroepp51454805 soc191220193621

zentauroepp51454805 soc191220193621 / SEM VAN DER WAL

3
Es llegeix en minuts
Manuel Vilaseró

Mentre el Tribunal Suprem espanyol segueix enredat en la troca del procés, el seu homòleg holandès ha dictat un sentencia històrica, d’un abast ben diferent. Ha ordenat al Govern reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, els causants de la crisi climàtica, un 25% a finals de l’any que ve respecte als nivells del 1990. «El Govern ha de protegir el ciutadà del deteriorament de l’entorn, i la lluita contra el canvi climàtic és un assumpte d’interès general», argumenten els jutges en un veredicte que ve a ratificar dues sentències de tribunals inferiors que no s’havien pogut executar a l’haver sigut recorregudes per l’Executiu.

El mèrit li correspon en primer lloc a l’oenagé ecologista Urgenda que va començar una desigual batalla amb l’Estat el 2013, al demandar-lo en un jutjat de Primera Instància de la Haia per no fer res contra el canvi climàtic. La seva primera victòria la va aconseguir el 2015. L’apel·lació del Govern va ser tombada en segona instància el 2018 i ho ha sigut de manera definitiva ara pel màxim òrgan judicial.

Drets humans

Durant tot el procés, el Govern holandès va argumentar que els tribunals havien de respectar la separació de poders sense interferir en política. Defensaven que la protecció del medi ambient és competència exclusiva del Parlament i no de la Justícia.

La resposta del Suprem ha sigut contundent. «Amb la Convenció Europea de Drets Humans a la mà, aquesta cort ha comprovat que el Govern ha de reduir el 25% d’emissions indicant com a mínim, perquè els perills del clima poden afectar el dret a la vida dels habitants d’aquest país», ha conclòs.

Una gran tasca

Si en comptes de recórrer la primera sentència, el Govern hagués posat fil a l’agulla ara no li seria tan difícil complir-la. Els fonts oficials estimen que a finals de l’any actual la reducció d’emissions respecte al 1990 serà del 14%. El salt que ha de fer en només dotze mesos serà enorme. El seu ministre d’Economia i Clima, Eric Wiebes, ha intentat tenir contemplacions. «Afrontarem una gran tasca i anirem pas a pas camí del 25%», ha declarat.

La nova meta suposarà avançar algunes decisions previstes per més endavant. De fet, el Pacte Nacional pel Clima que l’Executiu va presentar el juny passat es fixa com a objectiu una reducció de CO2del 49% el 2030 i del 95% el 2050.

No era una broma

Marjan Minnesma, la directora d’Urgenda, que ha liderat tot el procés, s’ha mostrat molt satisfeta ha retret precisament l’actitud renuent de l’Executiu. «Ja no hi ha marxa enrere: el Govern va pensar que tot això era un broma i ara ha d’aconseguir en un any el que no ha fet en 20», ha destacat després de conèixer la sentència. També li ha marcat el camí, amb nombroses idees sobre com afrontar tan abrupta rebaixa: «Es pot tancar una central tèrmica, accelerar el tancament de granges de porcs, apagar els llums al final de la jornada laboral, imposar tarifes al trànsit a les grans ciutats  o augmentar els pressupostos per a l’aïllament tèrmic de les cases».

Notícies relacionades

Hi ha una altra mesura que també va citar Minnesma però que el mateix Govern ha hagut d’adoptar arran d’una altra sentència judicial. Holanda baixarà la velocitat màxima de les autopistes i autovies de 130 km/h a 100 km/h a partir del febrer per reduir les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) després que la justícia estimés una demanda d’una altra oenagé, Mobilisation for the environment.

Altres països

La sentència no estableix jurisprudència a cap altre país fora d’Holanda però pot estimular demandes similars en països renuents a afrontar la reducció d’emissions. Ana Barreira, directora de l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient, el qualifica d’històric,  al tractar-se «del primer cas de litigi climàtic en un país de la Unió Europea».