La crisi climàtica afecta el Mediterrani més que la resta del planeta

Si no es prenen mesures, la regió mediterrània canviarà radicalment en només una generació. La conca pot superar un punt de no retorn en menys de 20 anys, amb costes inundades, onades de calor i una minva d’aliments i aigua que donaria lloc a crisis i migracions. Això, llevat que es prenguin accions decidides de reducció d’emissions i d’adaptació al canvi climàtic.

Aquest és l’escenaris dibuixat per un estudi presentat aquest dijous a Barcelona per un grup d’experts (MedECC), emparats per la Unió pel Mediterrani. Els 80 científics han condensat quatre anys de treball en el principal informe sobre la regió.

El seu primer missatge és que el canvi climàtic no és assumpte d’ossos polars. La conca mediterrània s’escalfa el 20% més ràpid que la resta del planeta. La seva temperatura ja supera en 1,5 graus els nivells preindustrials (la mitjana global és d’1,1 graus). Aquesta diferència arribarà als 2,2 graus en 20 anys –per sobre del llindar dels riscos incontrolables– si no hi ha mesures de mitigació.

Aquest nivell d’escalfament implica una pujada del nivell del mar d’entre mig metre i dos metres per al 2100, fet que esborraria parts importants de la costa. Aquesta generació ja es veuria exposada, amb una freqüència sense precedents, a onades de calor, sequeres, focs i inundacions.

L’impacte afectaria també la disponibilitat d’aigua potable (fins a un 15% menys) i de menjar (cultius emblemàtics com la vinya i fonts d’aliment com la pesca). Això generaria conflictes i migracions a les zones i grups més vulnerables.

Finalment, la inacció davant el canvi climàtic tindria un efecte directe en la salut a la regió. Això inclou les baixes causades per les onades de calor, més al·lèrgies i malalties infeccioses avui absents.  

Els temps de l’informe deixen poc marge. Segons estudis recents, fan falta mesures dràstiques per invertir la tendència a l’alça de les emissions globals per al 2020, si es vol mantenir l’escalfament per sota d’1,5 graus.