Anar al contingut

DEFENSA DEL MEDI AMBIENT

"Em vaig jugar la vida pel planeta"

L'activista Jorge Lupiáñez relata la seva experiència en defensa dels oceans des de Mèxic fins a Austràlia

En els últims 15 anys més de 1.500 persones han sigut assassinades per defensar recursos naturals

Valentina Raffio

"Em vaig jugar la vida pel planeta"

La lluita pel medi ambient s’està agreujant i avui dia moltes persones arrisquen la seva vida per protegir els recursos naturals. L’últim informe de Global Witness apunta que, entre el 2002 i el 2017, 1.558 persones han sigut assassinades per protegir la naturalesa. Aquesta xifra, encara que pugui semblar impressionant, tan sols suposaria l’última frontera a què queden exposats aquells que lluiten per defensar la biodiversitat del territori i els propis recursos naturals. "Em vaig jugar la vida pel planeta", explica Jorge Lupiáñez Amaya, membre de Sea Shepherd, una organització internacional sense ànim de lucre dedicada a la conservació marina.

En els últims anys, el jove activista ha participat en diferents campanyes en defensa de la biodiversitat dels mars. La primera va ser a la costa est d’Austràlia, coneguda com a ‘Reef defense’, contra el projecte de construir una mina de carbó que suposaria una sentència a mort per a la gran barrera de corall. La segona, a Mèxic, batejada com a ‘Operació miracle’, des d’on es va lluitar per protegir les marsopes de Califòrnia, una de les espècies de cetacis més amenaçades del món. "Treballàvem per treure les xarxes de pesca il·legals que trobàvem a l’única reserva marina de marsopes de Califòrnia en les quals aquests petits mamífers queden atrapats i moren. El problema és que t’enfrontes a un negoci pel qual alguns estan disposats a matar", comenta Lupiáñez, que prefereix no explicar en detall algunes de les situacions a què va haver d’enfrontar-se.

A les aigües del pacífic, de fet, les vulnerables marsopes de Califòrnia (Phocoena sinus) conviuen amb les totoabes (Totoaba macdonaldi), considerat un dels peixos més preuats del món per la seva bufeta natatòria, que per les seves suposades capacitats afrodisíaques pot arribar fins als 20.000 dòlars per exemplar en el mercat xinès. I és la lluita per aquests preuats peixos el que desencadena el conflicte en les profunditats marines entre activistes, que intenten garantir la supervivència d’aquestes espècies, i els pescadors, que inunden el fons marí de xarxes per aconseguir aquests animals. "La pesca il·legal de totoaba es coneix col·loquialment com 'la cocaïna del mar', perquè amaga uns interessos econòmics brutals. I, contra això, l’únic que pots fer és lluitar fins i tot sabent que t’enfrontes a un gran risc", comenta l’activista, que explica que la seva embarcació va arribar a patir atacs a pedrades i còctels molotov durant alguna d’aquestes campanyes en defensa del medi ambient. 

Lluita pels recursos naturals

Els experts resumeixen aquesta situació en una simple tot i que devastadora premissa: som davant una lluita entre la demanda externa de recursos naturals que xoca directament amb els qui intenten protegir-los. Un estudi publicat recentment en la revista 'Nature Sustainability' alerta que cada vegada són més els conflictes que amenacen els defensors del medi ambient i que, a més, augmenten el nombre de països on tenen lloc. "Estem parlant d’activistes locals, advocats, periodistes, exponents de moviments socials, membres d’oenagés i persones indígenes que estan morint, en més proporció que qualsevol altre grup. Qualsevol que defensi la causa ecologista i es resisteixi a la violència", comenta Nathalie Butt, investigadora de la Universitat de Queensland i autora principal de la investigació que s’acaba de publicar.

Les dades dels últims 15 anys apunten que cada vegada són més les persones que són assassinades en la seva defensa del medi ambient i que, a més, també augmenten els països on es perpetuen aquest tipus de crims. En el mapamundi, el Brasil destaca amb 609 morts d’ecologistes entre el 2002 i el 2017; el segueixen les Filipines, amb 192; Colòmbia, amb 164, i Hondures, amb 138. Un terç d’aquests assassinats, més de 230, es relacionen directament amb els sectors de mineria i les explotacions agrícoles. "Aquestes morts representen la "punta de l’iceberg" de la violència a què s’enfronten els defensors del medi ambient. Per cada activista assassinat, milers més s’enfronten a violència directa, amenaces, intimidació psicològica i violència estructural invisible", destaquen els autors de l’estudi.

Ideals i responsabilitat social

"És molt comú que els activistes ens hàgim d’enfrontar a situacions potencialment perilloses. Els qui ens dediquem a això sabem perfectament quins són els riscos de la nostra feina, però també tenim molt clar quin és el nostre objectiu i això és el que ens motiva a seguir endavant", comenta Lupiáñez. "Si seguim endavant és perquè estem prou bojos per creure que amb les nostres accions podem canviar el món i salvar el planeta. Quan vaig firmar el contracte per entrar a l’oenagé, em van preguntar si estaria disposat a donar la meva vida per una balena. I, sí, ho faria. Perquè donaria la vida pels meus ideals i, sobretot, per l’amor que sento cap al mar, la naturalesa i el planeta", reflexiona l’activista.

Ara que ha quedat constatat que la guerra pels recursos naturals està arribant a extrems preocupants, els experts reclamen més transparència i responsabilitat a empreses i governs per evitar aquestes situacions i, paral·lelament, fan una crida a la ciutadania perquè sigui conscient de la situació. "Com a consumidors de països benestants, que s’estan beneficiant del consum d’aquests recursos naturals, també hem d’assumir certa responsabilitat sobre el que està passant", comenta la investigadora, que insta governs, empreses i inversors a intervenir en l’assumpte i evitar nous conflictes mediambientals. "La manera en què ara mateix s’està 'lluitant’ pel medi ambient no és suficient i mai ho serà, perquè el problema no se soluciona posant pedaços, sinó entenent que el sistema en el qual vivim no és sostenible", rasa contundent Lupiáñez.

Una de les embarcacions en les quals l’oenagé per la defensa del medi marí realitza alguna de les seves campanyes / SEA SHEPHERD

Corrupció i delictes impunes

Els experts consideren que existeixen tres tipus de condicionants a través dels quals un conflicte mediambiental pot desembocar en violència. El primer, i més important, l’existència d’incentius (financers o polítics) en l’explotació dels recursos naturals. En segon lloc, la marginació econòmica, cultural i política dels qui depenen de la naturalesa. I, en tercer lloc, un Estat de dret feble que comporti corrupció i impunitat per als qui saquegen el medi ambient.

I és aquí on els investigadors troben una preocupant correlació. "Tot i que la defensa pels recursos naturals és la causa subjacent de la violència cap als activistes, l’anàlisi de dades també mostra que hi ha una correlació entre aquests assassinats i els índexs de corrupció", explica Nathalie Butt, autora de l’estudi que s’ha publicat a 'Nature Sustainability'. Les dades, de fet, relacionen de manera directa les taxes de desforestació, les concessions de terres i les variacions en els preus dels productes agrícoles amb els conflictes mediambientals. I, estirant el fil, amb els assassinats.

Només el 10% de les morts de defensors del medi ambient acaben en condemna. O, dit d’una altra manera, el 90% dels assassinats d’activistes comesos acaben impunes. Els experts atribueixen aquesta dada al fet que, a molts països, aquest tipus de crims no s’investiguen adequadament. I, altres vegades, el problema recau que són les mateixes autoritats les responsables directes o indirectes de la violència contra els activistes. "Un exemple és quan el maig del 2017 a Pau D’Arco, al Brasil, la policia va matar 10 defensors de la terra", recorda Butt.