Anar al contingut

EL DEBAT ENERGÈTIC

Els ecologistes exigeixen accelerar l'apagada nuclear en comptes de retardar-la

Podem veu positiu que es fixi un horitzó de tancament però el considera massa llunyà i reclama negociar-lo

Les centrals catalanes deixarien d'operar entre el 2029 i el 2034, segons un preacord amb els propietaris

Manuel Vilaseró

Els ecologistes exigeixen accelerar l'apagada nuclear en comptes de retardar-la

JAUME SELLART

L’acord assolit per la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, amb les companyies elèctriques per fixar la data de tancament del parc nuclear entre els anys 2025 i 2035 ha agafat per sorpresa les principals organitzacions ecologistes. Consideren que l’acord està fet a mida dels interessos de les companyies i exigiran a l’Executiu que no retardi l’apagada nuclear definitiva, que el PSOE havia fixat el 2028 en el seu programa electoral, sinó que l’avanci.

La ministra es va reunir el passat 28 de gener amb els primers executius de les tres propietàries de centrals (Endesa, Iberdrola i Naturgy) i des d’aleshores aquestes han filtrat a la premsa econòmica el contingut d’un acord que inclou també un esborrany de calendari d’acabament de les operacions per a cada un dels set reactors que encara funcionen a Espanya.

 En el cas de les centrals catalanes, el tancament començaria el 2029 amb Ascó I, el 2030 seguiria amb Ascó II i acabaria el 2034 amb Vandellòs II. Abans haurien tancat Almaraz I (2027) i Almaraz II (2028). Les dues restants, Cofrentes Trillo, ho farien respectivament el 2033 i el 2035, segons va publicar 'Cinco Días’.

Obrir el debat a la societat

La ministra va confirmar dimarts l’existència de l’acord una hores abans que l’organització ecologista Greenpeace i la Fundació Renovables reunissin aquest dimecres a un bon nombre d’experts i operadors en una jornada titulada ‘Un horizonte sin nucleares’. Les dues organitzacions han fet públic al finalitzar un comunicat en el qual reclamen que el debat s’obri a la resta de la societat.

“El debat necessari és sobre com accelerar, no retardar l’inevitable tancament nuclear. El Govern no està per rescatar les elèctriques, sinó per defensar els interessos ciutadans”, ha declarat Mario Rodríguez, director executiu de Greenpeace. “No cal elegir entre el perill d’una catàstrofe nuclear o una de climàtica, es poden evitar totes dues”, va afegir la responsable de la campanya nuclear, Raquel Montón.

Els intervinents del sector de les renovables, per la seva banda, han assegurat durant la jornada que aquestes “estan perfectament preparades per substituir el parc nuclear actual”.

Informes sobre la seguretat

Ecologistes en Acció, per la seva banda, posa l’accent en la seguretat. “No hi ha darrere de l’acord cap informe sobre la seguretat de continuar operant més enllà dels 40 anys, sinó que tot es basa en el període que les elèctriques necessiten continuar operant per recuperar rendibilitzar els seus actius”, segons Javier Andaluz, el responsable d’Energia. Ecologistes afirma que les centrals han de tancar quan expirin els seus actuals permisos d’operació, la qual cosa significaria tenir clausurat el parc el 2024.

El mateix calendari que va proposar al Congrés fa uns mesos Units Podem. El seu portaveu parlamentari en la matèria, Josep Vendrell, veu un costat positiu en l’acord, que “per primera vegada fixa un horitzó de tancament ordenat”, però considera exagerada “una pròrroga de gairebé 10 anys”. “No pot ser que es pacti només amb les elèctriques quan nosaltres tenim el compromís del president Sánchez de negociar el contingut del Pla d’Energia i Clima abans de la seva aprovació”, va retreure.

Esglaonat i ordenat

Fonts de Transició Ecològica afirmen, no obstant,  que el tancament serà “escalonat i ordenat” amb l’objectiu de “garantir el subministrament i la seguretat”, la qual cosa estarà subjecte, a més, al compliment dels requisits que al seu dia estableixi el Consell de Seguretat Nuclear (CSN). Aquests requisits podrien fer ballar algunes de la dates de tancament però sense gaire marge. I és que amb l’acord s’ha posat fi a les interminables discrepàncies entre Iberdrola i Endesa, aquesta última partidària d’unes pròrrogues mínimes de 10 anys i la primera defensora del tancament anticipat.

L’acord tindrà la seva traducció en l’esborrany del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (2020-2030), un document que estableix el mix energètic per a la pròxima dècada. La seva aprovació està prevista per al Consell de Ministres del pròxim dia 22 per remetre'l posteriorment a la Comissió Europea. No ha de passar pel Congrés, per la qual cosa no resultaria afectat pel probable avançament electoral. Una vegada Brussel·les emeti el dictamen sobre el seu contingut, l’Executiu espanyol, sigui quin sigui, tindrà fins a finals d’any per aprovar la versió definitiva.

Endesa adverteix que el pla "no pot estar escrit sobre pedra" 

El delicat i laboriós equilibri assolit per consens amb els operadors és el que porta a la majoria de les fonts consultades a considerar que resistiria un hipotètic canvi del signe del Govern que tingués lloc després de les eleccions anticipades que divendres anunciarà Pedro Sánchez, però Endesa ja ha ensenyat les dents, per si la situació política evoluciona a favor dels seus interessos més pronuclears.

El seu conseller delegat, José Bogas, ha advertit aquest dimecres que "el pla del Govern hauria de tenir capacitat d’adaptació al que ens trobarem en el futur". “Tenir un pla és bo perquè t’ordena el cap, però no pot estar escrit sobre pedra. Ha de tenir la capacitat suficient d’adaptació", ha afegit.   

També va assenyalar que seria un error substituir “energia tèrmica emissora (el carbó) per una altra energia tèrmica emissora (el gas)”, fet que seria obligat si es prescindís prematurament de l’energia nuclear.