El volcà de Fuego s'acarnissa amb els indígenes: més de 100 morts

Més de 100 morts i prop de 200 desapareguts, amb ja gairebé nul·les esperances de ser trobats amb vida, il·lustren en petits números la tragèdia provocada pelvolcà de Fuegode Guatemala, una catàstrofe que sembla dirigida als més desfavorits.

Perquè són desenes de petits pobles d’indígenes, la població més pobra d’un país que presumeix del seu parc d’avionetes privades, o de grans empreses exportadores de rom. Assentaments mísers dedicats a l’agricultura a les faldes d’una muntanya que periòdicament sembra el terror en els seus pendents.

Però mai amb tanta virulència com enl’erupció del passat 3 de juny. Aquell dia quedarà gravat per sempre en la memòria dels pobladors que van haver d’abandonar a la carrera les seves escasses pertinences, les seves olles per cuinar per tota la família, els seus animals i, sobretot, a molts dels seus parents, que no van ser tan ràpids com la lava, el foc, la cendra i l’asfíxia.

Lentitud en l’arribada dels ajuts

S’estima que són 1,7 milions de persones les afectades pel volcà, precisament els més empobrits, que comencen a aixecar tímidament la seva veu davant la lentitud dels ajuts i davant l’aparent incapacitat de les autoritats per prevenir a temps el desastre i, sobretot, per alertar les víctimes.

El ministre de Defensa va sortir ràpidament al pas de les creixents denúncies per qualificar les crítiques de "malintencionades", uns comentaris rotunds que no sembla que puguin convèncer, per exemple, els habitants de la comunitat de San José el Prado, al departament del sud d’Escuintla, que van denunciar que encara no han rebut assistència humanitària.

Són els mateixos indígenes els nens dels quals, en diferents llengües, netegen les sabates de turistes i terratinents a la zona rosa de Guatemala, aquest oasi de luxe de la capital, aliè a la violència i a la pobresa que assola tot el país. Els mateixos que cultiven petites hortes i treballen amb materials naturals per vendre a preus irrisoris els seus productes i la seva artesania al mercat central, a pocs metres del palau del Govern. Els que es poden veure com a porters, guardacotxes o venedors ambulants, però molt poques vegades en un despatx.

Roques incandescents

I rere l’erupció i el núvol de cendres, els lahares, aquesta massa insensible d’aigua bullint, roques de fins a tres metres de diàmetre pràcticament incandescents. Fang i foc, com un batalló de la mort natural similar als que durant dècades van recórrer el territori guatemalenc assassinant els líders indígenes llevantins i tots els seus seguidors.

Notícies relacionades

L’Àfrica s’està partint en dos: així quedarà

Els 6 bolets comestibles més fàcils de trobar a Catalunya

Hi ha qui es pregunta com és possible que aquests indígenes continuïn allà tenint en compte que ja han patit durant generacions el furor del volcà a les seves barraques. La resposta la donen tots els representants d’oenagés que treballen a la zona: "No viuen on volen, sinó on els deixen". I argumenten la llarga història de discriminació i desplaçaments forçosos.

A Guatemala, més del 60% de la població és indígena, 25 ètnies, de les quals 22 pertanyen a la cultura maia. Un percentatge superior al de mestissos i blancs junts, però són aquests últims els que copen la cúpula de les empreses, entitats oficials i universitats.