Ofensiva contra l'extracció de corall vermell a la Costa Brava

Setanta organitzacions ambientals, científiques, esportives i universitàries han sol·licitat per carta a la ministra d'Agricultura i Medi Ambient que derogui les 12 autoritzacions que el seu departament ha atorgat recentment per extreure corall vermell a la costa de Catalunya. Com destaquen els signants, l'espècie no només es troba inclosa a la llista vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), sinó que la Generalitat va dictar l'any passat una moratòria temporal fins al 2027 per impedir-me l'extracció. Els grups polítics d'ERC, PDECat i ICV en el Parlament Europeu també han demanat a la Comissió que prengui mesures per evitar-ho.

El 90% dels coralls de la Costa Brava entre Begur i la frontera francesa, que és on pesquen els pescadors autoritzats per a l'extracció, "estan en estat crític", recorda Joaquim Garrabou, investigador del CSIC a l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC). "Necessitem protegir-los si volem continuar tenint unes colònies sanes –insisteix el científic–. Només el tancament de l'activitat podria recuperar-los". Les organitzacions signants del manifest, que esperen noves adhesions, insten la ministra Isabel García Tejerina que posi fi al "furtivisme i la sobreexplotació" de l'espècie.

Les entitats

Entre els signants hi ha Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEU-Birdlife, WWF, Oceana, Depana, Fundació ENT, Submon, Iaeden, AccióNatura, Adenc, CRAM, ADDA, ANGirona, les universitats de Barcelona i Girona, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), la Institució Catalana d'Història Natural i 17 associacions de busseig i activitats subaquàtiques, entre moltes altres entitats. 

El corall vermell va ser inclòs el 2015 a la llista vermella de la Mediterrània elaborada per l'IUCN en la categoria "en perill d'extinció", fet que va motivar que el 2017 la Generalitat decidís prohibir-ne l'extracció durant una dècada. Com recorden els signants, les mesures preses pel Govern català per protegir les colònies de corall seguien les recomanacions internacionals de la Comissió General de Pesca de la Mediterrània (CGPM), a la qual pertany Espanya, per preservar l'hàbitat natural i les espècies marines en perill a la Mediterrània.

La mesura de la Generalitat només afectava les aigües de la seva jurisdicció, les anomenades ‘aigües costaneres interiors', però no les aigües exteriors, que és on ara el ministeri ha atorgat els permisos. "No només són molt més grans, sinó que és difícil determinar-ne els límits –lamenta la biòloga Lydia Chaparro, portaveu d'Ecologistes en Acció–. La normativa espanyola preveu que una comunitat autònoma pugui aplicar vedes, i que aquestes han d'incloure les aigües adjacents. "Ara hi ha una distinció artificial. Tot és costa", afegeix en el mateix sentit Garrabou.

Els hàbitats

Tot i que s'han observat coralls en profunditats de fins a mil metres, precisa l'especialista del CSIC, el seu àmbit "normal" se situa entre els 15 i 120 metres. Si ara es capturen a profunditats d'uns 80-90 metres és perquè en aigües més superficials ja no n'hi ha. "Ara els coralers han de baixar bastant més", afegeix.

Notícies relacionades

Les energies netes ja abasten el 50% de la generació elèctrica total a la UE

Set plantes i herbes medicinals: maneres de preparar-les i per a què serveixen

Per si fos poc, les noves autoritzacions són més laxes que els permisos que hi havia anteriorment a la veda: si abans de la decisió de la Generalitat només es permetia extreure corall vermell durant sis mesos a l'any, ara s'accepta fer-ho els 365 dies de l'any, diuen les entitats. "S'estan ometent les recomanacions científiques que alerten del greu estat de les poblacions i de la urgència d'establir una moratòria", insisteixen.

Falta de mitjans

Garrabou lamenta, a més, que les administracions no posin o no disposin dels mitjans necessaris per fer front al furtivisme i a l'extracció d'exemplars juvenils, que al cap i a la fi ha sigut un dels grans responsables del declivi de l'espècie a Catalunya."No hi ha prou gent vigilant", diu. També reconeix que no tot el sector extractor actua de la mateixa manera. "Aquí paguen justos per pecadors. Hi ha coralers que treballen correctament, que respecten les talles mínimes, però n'hi ha d'altres que han anat a arrasar", conclou. De fet, 3 dels 12 coralers que ara han obtingut permisos havien estat sancionats anteriorment per captures d'exemplars petits. L'especialista del CSIC reconeix haver rebut pressions i missatges poc amistosos.