Les pluges i les nevades garanteixen aigua per a un any a Catalunya

Quan tot indicava que caldria prendre mesures dràstiques per plantar cara a la sequera a Catalunya, les últimes pluges han tingut un efecte gairebé miraculós i ara els embassaments de les conques internes, que proveeixen la regió metropolitana de Barcelona i tres quartes parts de la població catalana, encaren l’estiu amb un cert optimisme. Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), les reserves es trobaven ahir al 53%, en comparació del 44% del mínim de finals de gener, i mostraven un guany absolut de 64 hectòmetres cúbics, quantitat que suposa més de dos mesos de subministrament.

El proveïment està garantit durant gairebé un any–fins i tot en el cas hipotètic  que no plogués gens– i també la campanya estival de reg, subratllen fonts de l’ACA. L’únic problema per regar el podrien tenir a la conca de  la Muga, ja que l’embassament de Darnius-Boadella continua estant al 39%, un situació que últimament es repeteix amb assiduïtat.

Mantenir hàbits d'estalvi

L’ACA, malgrat tot, insisteix que cal mantenir la prudència i l’estalvi. Així, destaca que les dessalinitzadores continuaran a ple rendiment mentre les reserves als embassaments no arribin al 60% com a mínim. Per ara no es reutilitzarà per a consum humà l’aigua regenerada procedent de la depuradora del Prat, però ben aviat sí que està previst que comencin les injeccions en pous del delta del Llobregat per frenar la intrusió d’aigua marina a l’aqüífer. L’objectiu és que aquesta operació acabi sent permanent. «En el sistema Ter-Llobregat encara estem en prealerta, molt per sota de la mitjana històrica», avisa Jordi Molist, director de l’àrea de proveïment de l’ACA. «Hem de veure si aquest increment és provisional o no», diu.

L’escassetat no s’ha esfumat, efectivament, però és clar que hi ha hagut un canvi de dinàmica: els rius segueixen aportant aigua, les perspectives meteorològiques són favorables i a les muntanyes s’acumula neu que acabarà a les capçaleres del Ter i el Llobregat. «És difícil precisar-ho, i a més s’ha de tenir en compte la sublimació i l’evaporació de l’aigua, però calculem que hi ha uns 100 hectòmetres cúbics», explica Molist. Això suposa un 17% de la capacitat total dels embassaments de les conques internes, afegeix l’especialista.

L’aigua també flueix pels rius i beneficia els embassaments. Per exemple, el cabal del Ter al seu pas per Ripoll va arribar divendres passat a 60 metres cúbics per segon (m3/s) i ara és d’uns 15 m3/s davant dels 6 m3/s que portava abans de l’últim episodi de pluja i neu. Una cosa sembant passa al Llobregat, que al seu pas per Guardiola de Berguedà porta 10 m3/s, també el doble que fa 10 dies. Fonts que estaven seques o gairebé seques, com a Sant Miquel del Fai (Vallès Oriental) o el santuari de Queralt (Berguedà), han tornat a brotar.

A la conca de l'Ebre

En tot cas, la situació a les conques internes està molt lluny de l’assolida als afluents de l’Ebre a Catalunya, amb cabals de fins a 27 m3/s (Segre, a Organyà) o de 12 m3/s (Noguera Ribagorçana, al Pont de Suert). Alguns embassaments han arribat fins i tot al 80% de la seva capacitat màxima, entre ells Camarasa i Oliana, i al Pirineu (des de la Vall d’Aran fins a la Cerdanya) hi ha almenys 1.000 hectòmetres cúbics de neu, segons estimacions de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE).

L’embassament de Mequinensa, que es troba al 84%, està turbinant més del que és habitual a causa dels elevats cabals que encara rep per la cua, «encara que no hi ha cap perill», insisteixen fonts de la CHE. «La situació ha canviat molt al vessant esquerre de l’Ebre, amb l’aigua procedent del Pirineu, però a la dreta, a Saragossa i Terol, continuem amb greus problemes de sequera», insisteixen.

Situació meteorològica

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

L’últim factor que fa ser optimista és el debilitament de l’anticicló que impedia la circulació de les borrasques i l’arribada de fronts atlàntics a la Península. El Mediterrani és la zona menys beneficiada per aquest canvi en el règim de pluges –està plovent intensament a Andalusia i Extremadura, per exemple–, però les precipitacions no s’han oblidat de Catalunya. Segons el Servei Meteorològic (SMC-Meteocat), durant el febrer passat, tradicionalment un dels mesos més secs de l’any, va ploure molt més de l’habitual a tot el territori. I les previsions meteorològiques indiquen que la inestabilitat es mantindrà de manera intermitent almenys una setmana més.

Els malparats aqüífers, finalment, també s’han beneficiat de l’augment de l’aigua en circulació. «Ha millorat molt el de la Tordera –posa com a exemple el director de proveïment de l’ACA–, però no tant el de Capellades-Anoia i el de l’Empordà». «El problema –conclou Molist a manera de síntesi– és que, encara que ha plogut bastant, tenim un gran dèficit acumulat. Tres anys seguits amb precipitacions per sota de la mitjana. Necessitem més aigua».