GESTIÓ HÍDRICA

L'aigua reutilitzada del Llobregat proveirà un milió de persones

L'ACA i l'AMB firmen un conveni per abocar al riu cabals procedents de la depuradora del Prat

En cas de sequera extrema, s'injectaran uns 2 m3/s que després seran potabilitzats i distribuïts per la xarxa de subministrament

L'aigua reutilitzada del Llobregat proveirà un milió de persones

JOAN CORTADELLAS

3
Es llegeix en minuts
Antonio Madridejos
Antonio Madridejos

Periodista

ver +

Un milió de persones de Barcelona i el seu entorn podran ser proveïdes amb garanties en temps de sequera gràcies a la incorporació al cicle hidrològic de les aigües tractades a la depuradora del Llobregat, segons les estimacions de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Les dues entitats van presentar ahir l’acord per posar en marxa el sistema de regeneració i els detalls de l’operació.

En situacions de normalitat, l’àr0ea metropolitana es proveeix gairebé en exclusiva dels embassaments de les conques del Llobregat i el Ter, però l’actual situació de sequera i la previsió que en un futur es repetiran episodis similars «obliga a disposar de fonts alternatives», resumeix Jordi Agustí, director de l’ACA. Sistemes de regeneració ja s’utilitzen quotidianament a Califòrnia i Austràlia, entre altres territoris avançats en matèria d’aigües.

«Es tracta d’un recurs de molt bona qualitat, gairebé tanta com a la capçalera del riu, i amb un cost que és sensiblement inferior al de la dessalinització», destaca Marta Subirà, secretària de Medi Ambient de la Generalitat. «És una garantia. Així allunyem la possibilitat de vaixells i transvasaments», afegeix Eloi Badia, regidor barceloní i vicepresident de l’AMB.

EL CICLE

El sistema tanca el cicle: els cabals recollits a través del clavegueram arriben a l’estació d’aigües residuals (EDAR) del Llobregat, al Prat, on són sotmesos a un primer tractament. A més de la neteja habitual, que permet abocar l’aigua neta vora la desembocadura del riu, s’hi aplica un procés suplementari conegut com a terciari i que, entre altres aspectes, inclou un sistema de desinfecció, una ultrafiltració, una línia de fangs i una osmosi inversa.

Encara que aquesta aigua ja seria totalment potable, el que es farà ben aviat serà remuntar-la riu amunt mitjançant una canonada fins a Molins de Rei i allà abocar-la a la llera. A continuació, l’aigua barrejada amb el cabal propi del Llobregat circularà durant diversos quilòmetres –depuració natural– fins a ser captada a l’altura de la potabilitzadora de Sant Joan Despí, on serà sotmesa a un nou tractament que permetrà, finalment, portar-la a la xarxa de distribució. Es produirà, en definitiva, un triple tractament.

Preguntat sobre la qualitat d’aquesta aigua, Agustí és contundent: «La qualitat de la regeneració és total, millor fins i tot que la del mateix riu. ¡Qui sap si una molècula d’aquesta aigua –va insistir assenyalant una ampolla– va estar en algun moment de la seva història a l’estómac d’un dinosaure!

«Amb aquesta aigua podrem proveir una població pròxima al milió d’habitants, fet que equival al 25% de la demanda de l’AMB, considera Badia. Un altre milió de persones són les que pot proveir la dessalinitzadora del Prat a ple rendiment: ara es troba al 70% de la capacitat màxima, però està previst augmentar-la ben aviat fins al 100%.

L’acord subscrit per l’ACA i l’AMB preveu utilitzar el cicle de regeneració al complet quan el nivell de les reserves a les conques internes de Catalunya baixi del 25% i s’entri en fase d’excepcionalitat per sequera. Abans, no obstant, podria posar-se en marxa com a mesura per frenar la intrusió salina i recarregar l’aqüífer del delta, per a reg agrícola, per a neteja municipal i per a diversos usos ambientals, com el manteniment d’algunes llacunes de la zona. De fet, com ha insistit Subirà, la voluntat és que la reutilització per a aquestes aplicacions es converteixi en una mesura permanent. 

NIVELL DELS EMBASSAMENTS

Notícies relacionades

Els embassaments es troben actualment en el 44%, en situació de prealerta, però és previsible que, si l’escassetat de pluges perdura, s’arribi al llindar del 25% «a principis d’abril», segons Agustí. Quan això succeeixi, uns dos metres cúbics per segon (m3/s) que en situacions normals haurien acabat al mar s’incorporaran al cicle EDAR–canonada–riu–potabilitzadora–aixetes. El cabal mitjà del Llobregat és ara de 5 m3/s, de manera que el riu rebrà una aportació suplementària d’aproximadament el 40%.

El conveni haurà de ser ratificat primer pel consell d’administració de l’ACA, dijous que ve, i després pel de l’AMB. Perquè el sistema es posi en marxa, l’ACA aportarà 4,5 milions d’euros que, segons subratlla Agustí, «no es traslladaran al rebut dels usuaris», perquè l’organisme ja tenia previst aplicar aquesta mesura.