Barcelona es prepara per reutilitzar l'aigua de la depuradora del Prat

Aigües de Barcelona té tot a punt per activar la xarxa de reutilització si l'actual sequera s'agreuja i és necessari recórrer a recursos d'emergència. Mitjançant successius tractaments de depuració, que es compten entre els més avançats del món, les aigües residuals generades per més de dos milions de persones, o almenys una part del total, podrien acabar novament a les aixetes.

"En un termini màxim de quatre o cinc mesos, els sistemes de reutilització podrien funcionar al 100% de la seva capacitat", ha explicat aquest matí Javier Santos, responsable de l'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) del Baix Llobregat. No obstant, el cert és que per ara només es troben al 0,7% de la seva capacitat total perquè les administracions no ho han considerat necessari i han preferit apostar per la dessalinització, segons ha lamentat Santos.

Teòricament no hi ha un llindar a partir del qual la Generalitat donarà el vistiplau a la reutilització d'aigües per a consum humà. Els embassaments de les conques internes de Catalunya, que proveeixen Barcelona i la seva regió metropolitana, es troben en fase de prealerta amb unes reserves al 46%, però encara queda un bon tros per arribar al 16% en què començarien a aplicar-se restriccions domèstiques. A partir del 40%, no obstant, ja començarien les limitacions per al reg urbà, fonts ornamentals i ompliment de piscines, entre altres mesures.

¿Opció permanent?

En qualsevol cas, Aigües de Barcelona considera que la reutilització és una opció que mereixeria ser permanent, no puntual, a l'estil del que passa a Califòrnia, Israel, Kuwait i altres territoris molt avançats en la gestió dels recursos hídrics. "La millor alternativa per garantir el subministrament d'aigua potable és la utiització d'aigua regenerada", ha afegit Santos. El cas més conegut és el del comtat californià d'Orange, amb uns dos milions d'habitants, que compta amb el sistema de reciclatge amb capacitat per generar fins a 265 milions de litres diaris.

La planta del Llobregat és la tercera més gran d'Espanya per volum tractat, després de l'EDAR Sur de Madrid i l'EDAR del Besòs, i l'única d'Europa que inclou els sistemes més avançats per realitzar la regeneració completa de l'aigua, incloent-hi microfiltres i un tractament de desinfecció per llum ultraviolada i hipoclorit de sodi, així com unes membranes d'osmosi inversa per eliminar la sal. És el que tècnicament es coneixen com a sistemes "terciari" i "quaternari". Amb aquests avanços, l'aigua obtinguda és de qualitat molt superior a la del mateix riu Llobregat, diu Santos. "Estem regenerant 60 milions de litres al mes, quan tenim potencial per a 300 milions de litres al dia, l'equivalent a 100 piscines olímpiques", lamenta el cap de la planta. 

La planta de regeneració es va construir d'emergència l'any 2007 amb motiu de l'última gran sequera, però només va funcionar dues setmanes de prova perquè unes sobtades pluges van posar fi al dèficit d'aigua als embassaments. Des d'aleshores es manté al 0,7%, el mínim per garantir que no es deteriorin els sistemes.

Després del sistema de regeneració, el segon pilar del procés és una conducció de 15 quilòmetres que, seguint aproximadament la llera del Llobregat, parteix de l'EDAR i arriba fins a Molins de Rei. Si calgués, uns 2.000 litres per segon d'aigua regenerada podrien ser impulsats fins allà i abocats al cabal del riu. I tenint en compte que el cabal mitjà anual del Llobregat en aquesta zona ronda els sis metres cúbics per segon, la maniobra suposaria una aportació extra de fins al 30% i contribuiria a omplir els minsos aqüífers. Finalment, l'aigua avançaria riu avall i seria captada a la planta potabilitzadora de Sant Joan Despí per a la seva definitiva redistribució per la xarxa domèstica.

A més, sense necessitat de passar per la potabilitzadora, i per tant sense tenir l'obligatori vistiplau sanitari, la mateixa aigua de la planta de regeneració també es podria enviar a les llacunes del delta del riu Llobregat o utilitzar-se per augmentar el cabal ecològic del riu i la seva qualitat ambiental, proveir a les indústries de la Zona Franca i regar jardins. 

Sobrecost assumible

Notícies relacionades

¿Què heu de fer si una eruga processionària del pi enverina el vostre gos?

L’Àfrica s’està partint en dos: així quedarà

El cap de planta reconeix que posar en marxa la planta de regeneració i bombar l'aigua per la canonada tindria un sobrecost de 10 cèntims per cada metre cúbic (1.000 litres). A més, suposaria una inversió inicial de 300.000 euros que hauria d'aportar l'Administració, propietària de la planta.

No obstant, Santos ha defensat en tot moment que aquesta opció és la "més idònia"per fer front a la sequera. "El millor recurs seria la pluja perquè és una solució natural, però la regeneració és la millor infraestructura per pal·liar la sequera perquè és la més eficient i sostenible", ha assegurat. L'aigua obtinguda en la dessalinitzadora, ha afirmat, és "tres o quatre vegades més cara que la reutilització d'aigua regenerada". "És un recurs més eficient i sostenible", ha insistit.