Així s'ha vist la superlluna d'aquest diumenge

El fenomen astronòmic de la superlluna, quan la lluna plena s'acosta al seu punt més pròxim de la seva òrbita al voltant de la Terra, es va poder veure aquest diumenge a bona part d'Europa. 

La superlluna, si els núvols no ho impedeixen, tornarà a aparèixer l'1 de gener, coincidint amb la celebració de Cap d'Any, i també es repetirà el 31 de gener.

Quan es registra una superlluna, l'òrbita de la Lluna és el·líptica, un costat (apogeu) és a uns 50.000 km més lluny de la Terra que l'altre (perigeu). Les llunes plenes de perigeu pròxim semblen aproximadament un 14% més grans i un 30% més brillants que les llunes plenes que es troben a prop de l'apogeu en l'òrbita lunar.

"Les superllunes són una gran oportunitat perquè les persones comencin a mirar la Lluna", va dir Noah Petro, investigador del Centre de Vols Espacials Goddard de la NASA.

És difícil per als nostres ulls distingir aquests petits canvis de mida quan la Lluna està alta enmig de la immensitat del cel nocturn. Però cada vegada que s'observa una lluna plena mentre s'aixeca o es pon, mentre està suspesa a l'horitzó i resplendeix a través de les siluetes d'arbres o edificis, la seva mida aparent pot fer-la semblar el doble de gran.

Superlluna amb eclipsi lunar

De la trilogia de superllunes, la tercera serà molt especial, perquè comptarà amb un eclipsi lunar total, amb una totalitat visible des de l'oest de l'Amèrica del Nord a través del Pacífic fins a l'est de l'Àsia. L'òrbita de la Lluna al voltant del nostre planeta està inclinada, i per això normalment cau per sobre o per sota de l'ombra de la Terra.

Aproximadament dues vegades a l'any, una lluna plena s'alinea perfectament amb la Terra i el Sol de manera que l'ombra de la Terra bloqueja totalment la llum del Sol, que normalment es reflectiria a la Lluna, explica la NASA.

Notícies relacionades

Màxima alerta: nous estudis avancen dràsticament la frenada del Corrent Atlàntic

Gossos perillosos: un estudi demostra que l’agressivitat no ve determinada per la raça

A les zones indicades, el 31 de gener, la Lluna perdrà la seva brillantor i adquirirà una brillantor misteriosa, més feble del que és normal, de l'escassa llum solar que travessa l'atmosfera de la Terra. Sovint emeses en un to rogenc a causa de la forma en què l'atmosfera dobla la llum, les llunes totalment eclipsades a vegades s'anomenen llunes de sang.

La superlluna del 31 de gener també serà la segona lluna plena del mes. Algunes persones anomenen la segona lluna plena en un mes lluna blava, i això la converteix en una super lluna blava. Les llunes blaves tenen lloc cada dos anys i mig, de mitjana. Amb l'eclipsi total, serà una lluna superblava de sang.