L'ecosistema os-home

Quan les flames van aparèixer pel vessant, els veïns de Tablado es van llançar amb els seus precaris mitjans i van frenar a galledes d'aigua la progressió de l'incendi. Amics i coneguts dels pobles pròxims -de Cerredo, Ibias i Degaña- els van donar un cop de mà. Així es van salvar les cases i les vides. Les vaques també van baixar ràpidament a la vall al veure el sidral.

No obstant, aquest petita localitat de la muntanya asturiana va perdre moltes hectàrees de bosc i prats. "En 20 minuts, només 20, tot aquest vessant de bruc va quedar arrasat", recorda Vitorino García, que regenta juntament amb el seu nebot Víctor un encantador allotjament rural a Tablado que té l'os com un dels seus reclams. "Potser ara els costa més venir per aquí", afegeix Víctor. 

Equilibri

Vitorino i Víctor tenen molt clar que el seu futur i en definitiva la supervivència del seu poble -ara són 14 veïns- depèn de l'equilibri entre homes i naturalesa. "Aquest equilibri, inclosos els ossos, és el que volem mantenir", diu Vitorino, un home que desborda energia i idees. Quei Vitorino, la casa rural, es promociona com de turisme 'slow' i ofereix rutes per observar els animals, tallers d'artesania en fusta i, per descomptat, molta tranquil·litat. "Ens venen molts estrangers", diu orgullós amb un marcat accent asturià.

Vitorino, no obstant, se sent menyspreat per les administracions i recorda, per exemple, que una pròxima carretera on fa sis anys hi va haver una esllavissada per culpa d'un llamp encara segueix tallada. "Si no ens ajuden, aquí aviat no hi quedarà res", lamenta. Els impostos i la competència deslleial els aixafen. "Aquí et trobes molta gent que s'ofereix com a guia professional per veure ossos sense tenir l'autorització", critica el seu nebot.

Al parc natural de les Fonts del Narcea, Degaña i Ibias, creat el 2002 i actualment catalogat com a Reserva de la Biosfera, viu una de les poblacions d'os més grans de tot el Cantàbric. Els avistaments han deixat de ser excepcionals. A diferència del que es pensa, els animals no viuen als cims de les muntanyes, sinó que freqüenten sobretot els boscos de fajos i roures, on troben abundant aliment, i sovint també baixen a menjar dels cirerers, les pomeres i les pruneres pròximes a les poblacions, explica Fernando Ballesteros, biòleg de la Fundació Os Bru.

Els perills d'una freqüentació excessiva

Segons la seva opinió, el problema podria sorgir d'una freqüentació humana excessiva. "No és bo que els ossos creixin a prop dels homes i encara menys que se'ls alimenti perquè s'hi acabarien acostumant i això sí que podria ser perillós per a ells i per a nosaltres", sintetitza Ballesteros. És necessari legislar sobre el negoci de les rutes i les observacions.

Notícies relacionades

Olor de cremat a les terres de l'os

Això és el que es va trobar a l’obrir una cova segellada durant 5 milions d’anys

En qualsevol cas, els danys ocasionats sobre el bestiar són molt escassos, en part perquè les explotacions a Astúries solen ser de boví, unes preses massa grans. De tant en tant, els ossos trenquen branques d'algun arbre quan s'hi enfilen per agafar-ne els fruits, però poca cosa més. No obstant, qui més pateix les envestides de l'os són possiblement els apicultors, encara que alguns entenen fins i tot l'actitud dels animals.

Sense flors per a les abelles

Un d'ells és Alberto Uría, veí d'Ibias, que disposa de 200 ruscos repartits per la zona i produeix, segons explica, una mel totalment natural. Sense cap processat o additiu. "Del rusc va a l'envàs directament", presumeix, mentre ensenya un restaurat 'cortín', una tanca de pedra tradicional construïda per evitar que els ossos arribin als ruscos. La porta, això sí, ha sigut forçada per un plantígrad, com testifiquen les urpades visibles a la fusta. Ara, no obstant, els incendis han arrasat part de les flors de què s'alimenten les seves abelles, es lamenta Uría. "Aquests castanyers els va plantar el meu rebesavi", diu assenyalant uns arbres tocats per les flames.