Aquestes són les set noves espècies que estan en situació crítica

Tres aus, dos mol·luscos, un mamífer i un arbust són les noves espècies catalogades "en situació crítica" a Espanya: un perillós club que inclou gairebé 200 mostres de flora i fauna amb un futur que està seriosament amenaçat.

Animals com l'os bru, el linx ibèric, la foca mediterrània o la cigonya negra són els primers que venen a la ment al pensar en espècies en risc de desaparició però el cert és que, de les 192 incloses al Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades, la major part (127) són vegetals.

La resta són aus (21), invertebrats (18), peixos (10), rèptils (7), mamífers (7) i amfibis (2), als quals s'hi ha de sumar 134 espècies en situació de "vulnerable" i 615 més "en règim de protecció especial".

La Conferència Sectorial de Medi Ambient presidida per la ministra Isabel García Tejerina va decidir ampliar la llista aquesta setmana amb tres aus: una anseriforme (xarxet marbrenc), una altra galliforme (gall fer cantàbric) i la tercera passeriforme (trenca).

Protecció urgent

També hi va incloure un mamífer (visó europeu) i dos mol·luscos, un d'aigua dolça (nàiade auriculada) i un altre d'aigua salada (nacra comuna), juntament amb un arbust de la família 'Cistaceae' (estepa de Cartagena).

"Totes aquestes espècies estaven ja considerades en perill d'extinció", ha explicat a Efe el responsable del programa d'espècies amenaçades de SEO Birdlife, Nicolás López, però "amb la nova catalogació, la diferència és que el Govern concedirà a partir de l'any que ve una assignació econòmica als Pressupostos Generals de l'Estat per executar mesures urgents de protecció".

Això tindrà "efectes positius" com per exemple l'elaboració de censos "amb què treballar més a prop de la realitat", explica, i posa com a exemple el cas del gall fer l'últim recompte oficial del qual "es va realitzar fa més de deu anys".

Zones en declivi

Aquest au, present al Cantàbric, està entre les més amenaçades "pels canvis en el seu entorn, així com per la pressió cinegètica", ha lamentat López, mentre que la xarxet marbrenc, present al País Valencià, Andalusia i Múrcia, viu un "considerable declivi en zones com Doñana o l'Albufera", fruit "del deteriorament i la sequera dels aiguamolls".

La trenca, que viu en entorns agraris i està "amenaçat per la intensificació de l'ús d'herbicides i plaguicides", ha precisat López, "a penes compta avui amb 10 parelles, totes a Catalunya".

Del visó europeu, segons dades del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient, només en queden uns 500 exemplars, repartits per Navarra, Castella i Lleó, País Basc i la Rioja.

Per recuperar la seva població, WWF Espanya considera que cal dedicar un pressupost d'un milió d'euros anuals, a més d'incrementar el control del visó americà, "la seva principal amenaça", ha explicat a Efe el seu responsable del Programa d'Espècies, Luis Suárez.

La nàiade auriculada, cloïssa d'aigua dolça de grans dimensions, viu al Canal Imperial i el Canal del Tauste d'Aragó i ha sigut la modificació de les característiques naturals dels rius "la causa principal de la seva desaparició a gran escala", segons el conseller de Desenvolupament Rural i Sostenibilitat d'Aragó, Joaquín Olona, que ha afegit que l'espècie "ja està sent criada en captivitat per evitar la seva desaparició".

Alta mortalitat

La nacra comuna, present a Catalunya, Andalusia, Múrcia, el País Valencià i les Balears, també pateix una alta mortalitat des de finals del 2016, encara que de moment es desconeix la causa.

Notícies relacionades

Les set plantes de Nadal per decorar casa vostra aquestes festes

Catalunya triplicarà la producció de biogàs com a estratègia per reduir les emissions del sector agrari per al 2030

Pel que fa a l'estepa de Cartagena, arbust amb una característica flor rosa present al tram oriental de la serra de Cartagena i a la Pobla de Vallbona (València), és una de "les més amenaçades de la península ibèrica".

Ho confirma la professora i investigadora de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Agrònoms de la Universitat Politècnica de Cartagena, María José Vicente Colomer, que ha advertit que "se'n conserven menys de 20 individus en estat silvestre".