LA LLUITA CONTRA L'ESCALFAMENT GLOBAL

Trump escalfa el clima

La retirada dels EUA de l'Acord de París tindrà una repercussió molt modesta sobre les temperatures mundials

Les emissions nord-americanes de CO2 només representen el 14% del total mundial

amadridejos38694098 in this feb 14 2017 photo a rooftop is covered with solar170601182748 / Mark Lennihan

Els Estats Units són el segon emissor més gran de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos industrials responsables de l'efecte hivernacle, amb poc més del 14% del total mundial, per això la seva retirada de l'acord climàtic de París pot repercutir en l'evolució de les temperatures terrestres. No obstant, més que el seu efecte directe sobre el clima mundial, que serà menor del que els més pessimistes auguren, el problema de fons és que arribi a trencar el consens internacional que tant va costar consolidar. "Més que efectes reals, és un cop psicològic", resumeix Francisco J. Doblas, investigador ICREA i director del Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center (BSC).

L'OBJECTIU CLAU DELS DOS GRAUS

L'OBJECTIU CLAU DELS DOS GRAUSLa comunitat internacional va acordar a París el desembre del 2015 un pla d'acció contra el canvi climàtic que tenia com a principal objectiu evitar que les temperatures globals pugin més de dos graus respecte als valors preindustrials, la frontera simbòlica entre el que els científics consideren una situació assumible i el que seria un desastre ambiental i econòmic. Les temperatures ja han augmentat un grau des del 1900 i és previsible que s'incrementin en diverses dècimes més degut a la inèrcia atmosfèrica, i per això els dos graus estan a punt de complir-se. Les advertències dels científics no cessen: els dos últims anys, 2015 i 2016, han sigut els més càlids des de l'inici dels registres internacionals fa ja un segle i mig.

Sense el suport dels EUA, ara serà més fàcil que la Terra creuï el perillós llindar. "Si triguem, el nus s'estreny més”, ha escrit el professor de geociències Michael Oppenheimer, de la Universitat de Princeton. La retirada suposa que també s'esfumen els 3.000 milions de dòlars que Washington s'havia compromès a donar anualment, a partir del 2020, perquè els països en desenvolupament puguin fer front als estralls més immediats del canvi climàtic.

EL CONSENS INTERNACIONAL: TOTS LLEVAT DE SÍRIA I NICARAGUA

EL CONSENS INTERNACIONAL: TOTS LLEVAT DE SÍRIA I NICARAGUAL'Acord de París ha sigut firmat per 195 països que totalitzen el 99,75% de les emissions mundials de CO2, i ratificat per 147. Per ara, els dos únics no signataris són Síria, per motius obvis, i Nicaragua, que no vol seguir la via internacional però que ha anunciat un pla propi contra el canvi climàtic. En una de les últimes decisions de Barak Obama, l'Administració nord-americana va ratificar el tractat el setembre passat. No obstant, com que l'acord no era vinculant, no hi haurà sancions si ara els EUA se'n retira.

"Evidentment que la retirada dels EUA no és una bona notícia -matisa Salvador Samitier, director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, dependent de Departament de Territori-, però des d'un punt de vista de l'entrada en vigor no afectarà l'acord de París". Perquè tiri endavant necessita que el subscriguin almenys 55 països que produeixin almenys el 55% de les emissions mundial de CO2. "Els requisits se segueixen complint folgadament".

Els compromisos anunciats a la capital francesa -cada país va plantejar un objectiu de reducció- obrien el camí per evitar els dos graus d'augment de la temperatura, però no concretaven el recorregut i deixaven la situació penjant d'un fil. De fet, diversos estudis han calculat que els compromisos nacionals presentats a París, incloent-hi el dels EUA, aconseguiran en el millor dels casos que l'increment es limiti a 2,8 graus. "Amb els EUA o sense, fa falta un esforç suplementari", insisteix Doblas.

L'ONCLE SAM PERD PES

L'ONCLE SAM PERD PESEstats Units va deixar de ser el principal emissor de gasos fa una dècada, superat per la Xina, i tot indica que l'Índia ocuparà la segona posició en qüestió d'anys. "Ja no té el pes que va tenir -diu Elvira Carles, directora del fundació Empresa i Clima-. L'Acord de París és com un gran equip de futbol en què es lesiona un bon jugador. La resta pot tirar el partit endavant". "Si es retira EUA, el seu lideratge polític i econòmic l'assumirà Xina", prossegueix Carles. El gegant asiàtic, que ja és el país que més inverteix en energies renovables, "està esperant l'ocasió per a agafar la davantera mundial", afegeix.

EFECTE MOLT LIMITAT SOBRE LES TEMPERATURES

EFECTE MOLT LIMITAT SOBRE LES TEMPERATURESSegons una estimació de la consultora Climate Advisors, les polítiques plantejades pel president Trump suposaran l'emissió suplementària a l'atmosfera entre els anys 2018 i 2025 de mig milió de tones de gasos d'efecte hivernacle, equivalent a les emissions generades en un any pel consum elèctric del 60% de les llars nord-americanes. Una cosa semblant sosté Rhodium Group, una altra empresa de consultories ambientals, que calcula que les emissions nord-americanes disminuiran el seu retrocés fins al 15% en el període 2005-2025, lluny del 26% que Obama havia promès per al mateix període.

No obstant, tenint en compte el pes actual dels EUA en les emissions mundials de CO2, el negacionisme de Trump provocarà que la temperatura terrestre pugi com a molt entre una i tres dècimes més del previst d'aquí al any 2100, segons diverses estimacions publicades recentment. No més. "Tindrà un efecte molt limitat", tranquil·litza Doblas. "L'important -insisteix l'especialista en modelització del clima del BSC- és que la resta de la comunitat internacional no perdi de vista l'objectiu de reduir emissions". El mateix considera Samitier: "És molt difícil predir el futur, però l'efecte serà menor del que alguns temen", considera Samitier.

LA FORÇA DELS ESTATS I LES ENTITATS LOCALS

LA FORÇA DELS ESTATS I LES ENTITATS LOCALSAl marge de París, l'Administració nord-americana té previst derogar algunes mesures posades en marxa en temps d'Obama per mitigar les emissions de gasos d'efecte hivernacle, entre elles el pla de modernització i tancament d'algunes centrals tèrmiques de carbó i les auditories climàtiques per a obres públiques de grans dimensions. Més difícil sembla, segons Climate Advisors, que s'atreveixi a desmantellar algunes regulacions molt establertes socialment, com la d'estàndards d'eficiència energètica en edificis o les extremes limitacions en l'ús de gasos HFC per a refrigeració. Per si fos poc, l'èxit del 'fracking' i els gasos d'esquist dificultaran sens dubte el renéixer del carbó.

El Sierra Club, una veterana organització ambiental de Califòrnia, ha publicat un anàlisi que conclou que el 60% de les reduccions necessàries per complir amb el compromís de París podrien fer-se realitat gràcies a l'acció dels estats, dels governs locals i de les empreses mitjançant incentius per a les energies renovables i inversions en eficiència energètica. El mateix opina Elvira Carles: "Més de la meitat dels estats tenen les polítiques ambientals transferides i alguns, com Califòrnia o Nova York, són fervents defensors de la lluita contra el canvi climàtic i seguiran fent coses. Jo soc optimista. La societat en general hi pot fer molt".

Per la seva part, Samitier recorda, per exemple, que en temps de Bush ja es va produir un cert estancament de les polítiques climàtiques "i molts estats van seguir endavant". "Per descomptat que és més complicat remar a contracorrent de l'Estat -prossegueix el director de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic-, però allà els estats federals tenen un pes molt fort en aquest terreny".

DESAPROFITAR UNA OPORTUNITAT DE NEGOCI

DESAPROFITAR UNA OPORTUNITAT DE NEGOCI"Trump no atén raons, ni ambientals ni empresarials", considera Carles. La directora de la fundació Empresa i Clima recorda que en un món globalitzat com l'actual els primers interessats a complir els estàndards ambientals internacionals són les mateixes empreses nord-americanes, desitjoses de vendre els seus productes. De fet, als EUA es viu actualment un renaixament de les energies renovables i algunes firmes, com Tesla, són líders en el seu àmbit. Encara que Washington tampoc va subscriure el Protocol de Kyoto, això no va evitar que les empreses nord-americanes de les energies verdes creixessin a marxes forçades.

Notícies relacionades

Carles també té els seus dubtes que les empreses estrangeres que operin als EUA ho puguin fer pitjor a partir d'ara al trobar-se una legislació més laxa. "El medi ambient no és un cost per a les empreses. "Trump és un inconscient. Fer bé les coses estalvia diners i les fa més competitives", insisteix Carles. A més, les exportacions nord-americanes se'n podrien ressentir.

Samitier conclou en aquest sentit que Trump confon ideologia amb economia. "Pren unes decisions en nom del proteccionisme, de defensar la seva indústria, sense tenir en compte el món en què vivim".

Temes:

Contaminació Donald Trump Cimera del clima President dels EUA Canvi climàtic Estats Units