DIRECTOR CReSA-IRTA

Joaquim Segalés: "No hi ha hagut mai un cas en humans amb l'actual virus aviari"

"El risc zero no existeix, però per encomanar-se s'haurien de donar-se unes circumstàncies altament improbables", afegeix l'especialista

amadridejos37515602 cerdanyola uab joaquim segal s   director del cresa   irta  170305110016

amadridejos37515602 cerdanyola uab joaquim segal s director del cresa irta 170305110016 / Nuria Puentes

3
Es llegeix en minuts
Antonio Madridejos
Antonio Madridejos

Periodista

ver +

Joaquim Segalés (Vic, 1968) és doctor en Veterinària, professor titular de la UAB i director i investigador del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), pertanyent a l’Institut de Recerca en Tecnologies Agroalimentàries (IRTA). Al CReSA-IRTA s’analitzen les aus silvestres que han mort amb símptomes compatibles amb la grip aviària.

–¿Cal sacrificar tots els ànecs d’una explotació afectada per la grip aviària encara que només mostri símptomes un únic animal?

–Sí, si es pretén reduir el risc al màxim i frenar possibles transmissions. En el temps que passa entre detectar l’animal afectat, avisar les autoritats i realitzar les anàlisis de confirmació ja hi ha hagut temps de propagar el virus.

–¿Per què el brot del virus H5N8 afecta especialment els ànecs?

–La variant actual sembla afectar-los més –tenen un grau més alt de susceptibilitat natural–, però no és l’únic motiu. A diferència del que passa amb els pollastres, que estan més resguardats a les granges de producció intensiva, el problema dels ànecs domèstics és que moltes explotacions són a l’aire lliure.

–¿Què fa que la grip aviària es manifesti de cop i volta?

–Les grips, inclosa la humana, són infeccions ubiqües, de distribució mundial. Amb totes les variants que existeixen, sempre hi ha individus sensibles que s’infecten i que poden transmetre el virus. Com que els ocells arriben a tenir cicles migratoris de milers de quilòmetres, la infecció es va perpetuant. És gairebé impossible imaginar-se un món sense grip aviària.

–El virus varia amb el temps.

–Sí, de manera contínua, sigui per canvis de gens sencers o per canvis puntuals del genoma. És un procés de caràcter totalment natural.

–¿Una mutació és sempre perillosa?

–En alguns casos no porten a enlloc perquè el virus no es pot continuar replicant i acaba desapareixent. Tot i això, en algunes ocasions sí que poden ocasionar una mortalitat molt significativa.

–¿Quan un virus assoleix alta patogenicitat?

–En ocells succeeix quan les variacions del genoma víric el fan capaç no només d’afectar les vies respiratòries, sinó tot l’organisme.

–¿Per què els humans, excepte en alguns casos excepcionals, no contraiem la grip aviària?

–En el cas del virus H5N8, es considera un virus específicament aviari. No s’han detectat casos ni en humans ni en altres espècies que no siguin aus. La majoria dels receptors que els humans tenim per als virus de la grip aviària estan a les vies respiratòries inferiors (els pulmons). Això significa que s’hauria d’inhalar una quantitat molt gran de virus per tenir un problema. Per això diem que en condicions de vida occidental és molt difícil que s’infecti una persona i encara molt més difícil que pugui morir.

–¿El que importa són les característiques moleculars de determinats subtipus o l’estil de vida?

–Les dues coses. No hi ha cap grip que sigui inofensiva al 100%, però la capacitat de provocar malalties en humans té tot un seguit de condicionants. A més d’haver-hi una certa quantitat de virus per poder replicar-se eficientment (i l’estil de vida occidental no ho promou), l’hoste no hauria de tenir immunitat davant del virus. Quan sumes tots els factors, la probabilitat és molt baixa o negligible.

–¿El virus H5N8 present a Europa té la mateixa capacitat d’infectar que el virus H5N1 que es va detectar la dècada passada a l’Àsia i va causar més de 200 morts en humans?

–La soca de H5N8 que circula actualment no reuneix les característiques per transmetre’s de manera efectiva entre persones, i això es pot saber per una sèrie de marcadors del genoma del virus identificables mitjançant seqüenciació. És gairebé inofensiu, tret que es mengés cru un pollastre amb una gran quantitat de virus. Parlem d’una circumstància que no passa en condicions normals. Com indicava abans, no hi ha hagut cap cas d’infecció d’humans en els més de dos anys en què virus H5N8 han circulat per tot el món.

–¿Per què els pitjors brots dels últims anys han sorgit a l’Àsia?

–La grip aviària no és un problema asiàtic, sinó mundial, però l’Àsia té una particularitat: els escorxadors són moltes vegades de múltiples espècies –porcs, pollastres, ànecs– i l’estil de vida i les granges afavoreixen que els contactes entre animals siguin continus. Com que les mesures de bioseguretat són a vegades inexistents i, a més a més, és habitual que els animals morts siguin consumits, doncs el risc és molt gran.

Notícies relacionades

–¿Podem menjar ànec i pollastre amb total tranquil·litat?

–És clar. És pràcticament impossible que un animal infectat arribi al mercat, ja que l’animal infectat per una quantitat important de virus està malalt i sol morir. A més a més, al cuinar-lo s’acaba amb el virus perquè és molt sensible a la calor.