Barcelona beurà aigua reciclada a la depuradora del Prat

La Generalitat afirma que les aigües residuals tractades són de qualitat molt superior a les del mateix Llobregat

A partir de gener, una nova canonada millorarà el subministrament urbà i ajudarà a recarregar l'aqüífer

icoy13917730 depuradora llobregat161117191716

icoy13917730 depuradora llobregat161117191716

3
Es llegeix en minuts
Antonio Madridejos
Antonio Madridejos

Periodista

ver +

A partir del gener que ve, les aigües residuals tractades íntegrament a la depuradora del Prat seran remuntades mitjançant una canonada aigües amunt del Llobregat, fins a  Molins de Rei, i allà s’abocaran una altra vegada al riu per ajudar a recarregar l’aqüífer i augmentar els recursos disponibles per a proveïment urbà, entre altres motius.

La infraestructura es va construir durant l'última gran sequera, La infraestructura es va construir durant l'última gran sequera, però l'arribada de la pluja va aparcar el projecte

La infraestructura necessària, inclosa la captació, un tub de 15 quilòmetres i els sistemes de bombament, es va construir amb motiu de l’última gran sequera, l’any 2008. El cost va ser de 100 milions d’euros, però la sobtada arribada de les pluges va aparcar el projecte fins ara.

Segons va anunciar l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), està previst transportar un cabal mitjà d’entre 0,4 i 2,5 metres cúbics d’aigua per segon, fet que suposarà una aportació addicional per al riu d’entre 14 i 75 hectòmetres anuals. Al marge dels beneficis citats, el nou sistema millorarà la qualitat ambiental del riu, disminuirà la intrusió salina en l’aqüífer del delta i permetrà reduir la quantitat d’aigua que l’àrea de Barcelona agafa actualment del Ter. La mesura la va anunciar el director de l’àrea de Proveïment de l’ACA, Jordi Molist, al saló Iwater de Barcelona.

Les reserves d’aigua als embassaments de les conques internes es troben ara al 52% de la seva capacitat màxima, lluny del 74% de la mitjana dels últims cinc anys. Estan a prop del nivell de perill, i això ha obligat a posar en funcionament la dessalinitzadora del Prat al 30%, davant de l’habitual 10%. L’aqüífer, que sol aportar anualment uns 50 hectòmetres d’aigua, també està en una situació delicada.

La depuradora del Prat tracta les aigües residuals generades per dos milions de persones residents en bona part dels municipis del Baix Llobregat i el Barcelonès. Després d’arribar pels sistemes de clavegueram, a la planta són sotmeses a un tractament biològic que elimina els nutrients mitjançant bacteris, després a un sistema terciari d’ultrafiltració i, finalment, a una osmosi inversa.

L’aigua obtinguda s’aboca al Llobregat poc abans de la desembocadura amb «una qualitat superior a la que porta el mateix riu», expliquen fonts de l’ACA. Des de fa anys, una part s’utilitza per a reg agrícola i per alimentar les zones humides veïnes. 

LA DIFERÈNCIA

De fet, el sistema que es posarà en marxa al tram final del Baix Llobregat és el mateix que existeix en totes les grans conques fluvials de Catalunya: els municipis riberencs tracten les seves aigües residuals en una depuradora i les acaben abocant en un riu. La diferència amb el Prat és precisament la seva gran capacitat per depurar.

Notícies relacionades

I aquí no s’acaba tot. El que es farà a partir de gener és col·locar una captació a la depuradora i després portar l’aigua fins a Molins de Rei (el bombament té un cost, però irrisori si es compara amb el que costaria dessalinitzar una quantitat d’aigua similar). Allà s’abocarà al Llobregat i es barrejarà amb els cabals 'naturals' del riu. Tenint en compte que el cabal mitjà anual en aquesta zona ronda els sis metres cúbics per segon, la maniobra suposarà una aportació extra de fins al 30%.

Finalment, part de l’aigua ja regenerada acabarà a la potabilitzadora de Sant Joan Despí. 

Els exemples de Califòrnia i Israel

Ara, no obstant, es farà un nou pas seguint l'exemple d'Israel, Califòrnia, Austràlia, Kuwait i altres territoris amb una escassetat d'aigua pràcticament estructural. En aquests casos el més habitual també és barrejar l'aigua regenerada amb cabals ‘naturals’. Com comenta l'ACA, qualsevol mesura que contribueixi a augmentar els recursos és benvinguda. El cas més conegut és el del comtat californià d'Orange, amb uns dos milions d'habitants, que compta amb el sistema de reciclatge amb capacitat per generar fins a 265 milions de litres diaris.