La lluita contra el canvi climàtic arriba a Marràqueix

La conferència sobre canvi climàtic de París (COP21), celebrada el desembre passat, es va acabar amb un acord històric en què tots els països del món es comprometien a avançar junts per frenar l’augment de les temperatures, però va deixar per a futures cites concretar com s’aconseguiria. A partir d’avui, les delegacions es reuneixen a la ciutat marroquina de Marràqueix (COP22) per començar a perfilar-lo.

«Seran dues setmanes de treball molt tècnic per intentar donar forma a l’esquelet de París», resumeix Elvira Carles, directora de la Fundació Empresa i Clima. «De Marràqueix no se n’esperen grans acords polítics perquè no toca –diu el secretari d’Estat de Medi Ambient, Pablo Saavedra–. El que sí que espera Espanya és que es doni un impuls a la concreció en la regles d’aplicació del conveni».

Entre els assumptes que es tractaran destaquen la definició dels requisits de transparència, és a dir, com es verifica que tots els països compten les seves emissions de gasos amb els mateixos criteris, un detall en absolut intranscendent ja que per exemple la Xina ho considera una ingerència en la seva sobirania nacional. «De molts països només se’n tenen estimacions», diu Salvador Samitier, director de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

Així mateix, i igual que a París, a Marràqueix es parlarà novament de com es pot concretar l’ajuda financera perquè els països en vies de desenvolupament puguin adaptar-se als efectes més immediats del canvi climàtic, una contribució promesa que hauria d’arribar als 100.000 milions de dòlars anuals l’any 2020 (per ara ja se n’han anunciat 67.000, segons dades de l’OCDE). En la mateixa línia, també es posarà sobre la taula la transferència de tecnologia del Nord al Sud per fomentar un desenvolupament més net. Finalment, s’instarà els diferents països a començar a definir objectius d’emissions amb vista al 2050.

DATA CLAU: 2018

Les delegacions van presentar a París de manera voluntària un pla d’acció –les anomenades «contribucions nacionals» o NDC– per reduir en el transcurs dels pròxims anys les emissions de diòxid de carboni (CO2) i altres gasos d’efecte hivernacle. En total, les propostes havien de ser suficients per evitar que la temperatura mitjana mundial pugi més de dos graus respecte als valors preindustrials, però no ho són. De l’esforç suplementari, però, no se’n parlarà previsiblement fins a l’any 2018, quan l’IPCC –el grup d’experts de l’ONU en canvi climàtic– presenti el seu nou informe. «Llavors disposarem d’unes dades que ens indicaran com anem», diu Samitier.

«A Marràqueix s’espera un debat intens per establir la data d’adopció del reglament de París en la seva totalitat», prossegueix Carles. Segons la directora de la Fundació Empresa i Clima, si fos el 2018 permetria que els països «poguessin utilitzar-lo en el desenvolupament de la segona generació de NDC, que es presentaran l’any 2020».

Notícies relacionades

Alerta científica: l’Antàrtida es fon més ràpid de l’esperat i amenaça de pujar més el nivell del mar

Aconsegueixen alliberar 1.500 gossos que havien de ser utilitzats per a experiments mèdics

La cimera de Marràqueix arriba en un moment d’optimisme perquè dijous passat es van complir els dos requisits necessaris perquè el tractat de París entrés en vigor: que el ratifiquessin almenys 55 països i que totalitzessin el 55% de les emissions mundials. El termini s’acabava el 2020 i les previsions indicaven que, tenint en compte l’experiència amb l’anterior protocol de Kyoto, en el millor dels casos l’objectiu s’aconseguiria el 2018. No obstant, en aquests moments ja són 97 països que sumen el 69% de les emissions.

Un altre motiu d’optimisme, segons explica Elvira Carles, és que l’OACI, l’Organització d’Aviació Civil Internacional, va acceptar per primera vegada l’octubre passat crear un mecanisme per reduir les emissions dels avions. Al cap de poc, a més a més, es va firmar un tractat per a l’eliminació progressiva del mercat dels compostos hidrofluorocarbonats (HFC), gasos amb un fort impacte en l’escalfament global i que fins ara es feien servir profusament en aparells de refrigeració, espumes i aerosols.