23 nov 2020

Anar al contingut

LA GESTIÓ DEL MEDI NATURAL

Un insecte acaba amb les figueres de moro

La cotxinilla ha causat estralls A Collserola i s'estén ràpidament per zones pròximes

La planta mexicana ha colonitzat el litoral espanyol en les últimes dècades i ara està catalogada com a invasora

ANTONIO MADRIDEJOS / RAFAEL MORALES

Un insecte acaba amb les figueres de moro

RICARD CUGAT

Les figueres de moro, planta d’origen mexicà que en les últimes dècades s’ha estès profusament pel litoral mediterrani fins al punt de ser considerada una espècie invasora, podria tenir els dies comptats a Catalunya a causa de la recent arribada d’un insecte, la cotxinilla, que les mata sense pal·liatius. La plaga ja està acabant amb les figueres de moro de la serra de Collserola i amenaça d’expandir-se a la resta de Catalunya.

La primera detecció de l’insecte assilvestrat es va registrar l’any 2007 a Múrcia, i després es va estendre per Andalusia oriental i Alacant. Als voltants de Barcelona, la seva presència està documentada des del 2014.

Responsables del parc de Collserola creuen que, si segueix al ritme actual, la cotxinilla podria acabar amb les cactàcies en uns quants anys i estalviar-los la tasca de control. De fet, qui visita habitualment la zona i altres paratges pròxims ja deu haver  observat els estralls que aquest insecte està causant a les figueres de moro: a les pales apareixen unes taques blanques semblants al cotó fluix provocades per la cotxinilla, que succiona la saba de la planta, la desseca i la podreix. «No estem fent res per evitar-ho», admet Joan Vilamú, tècnic de medi natural de Collserola.

Malgrat la sorpresa dels visitants al veure els cactus morts, la inactivitat està justificada. «Alguns veïns de barris de Barcelona pròxims a la serra de Collserola es van queixar l’any passat de la pudor», reconeix Vilamú.

«La figuera de moro és una espècie invasora i, per tant, les administracions intervenen per anar eliminant-la», afegeix Ricard Casanovas, cap del servei de Biodiversitat del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat. No obstant, afegeix, «s’ha de prioritzar les actuacions perquè la situació es dóna en tot el litoral i la intervenció és molt costosa». Algunes d’aquestes intervencions s’han realitzat en zones de Portlligat i el cap de Creus perquè les figueres de moro s’havien menjat massa terreny a les espècies autòctones. «No hauria de ser normal veure un paisatge on dominen les figueres de moro», reflexiona Casanovas.

ORIGEN MEXICÀ

La figuera de moro ('Opuntia ficus-indica'), una planta carnosa molt apreciada pels seus fruits (les figues de moro), està establerta a Espanya des d’antic, però en els últims anys s’ha estès a gran velocitat per tot el litoral i fins i tot en zones de l’interior on no es registren gelades rigoroses. Competeix directament amb la flora autòctona, per això se n’ha prohibit noves plantacions i se n’ha limitat el comerç. Cap herbicida es mostra totalment eficaç.

«La cotxinilla xucla la saba de la figuera de moro fins que la mata i salta a una altra figuera pròxima», resumeix Sergi García, ambientòleg de l’associació Galanthus, que realitza diversos programes de control. A Mèxic, les cotxinilles actuen com un fre natural per a l’expansió de la figuera de moro, sense ocasionar més problemes, però en absència de depredadors, com passa  a Espanya, el seu efecte pot ser demolidor i acabar amb totes les plantes.

«Fins fa quatre anys no hi havíem intervingut perquè tampoc causaven excessius problemes, però els últims anys han proliferat molt», reconeix Vilamú. Només s’havia intervingut, per exemple, per protegir tres espècies de falgueres singulars que creixien a prop de la mina Juanita, per sobre de la carretera de les Aigües.

La cotxinilla té un curiós mètode per colonitzar territori. «Els mascles poden efectuar petits vols, mentre que les femelles són portades pel vent», explica García. Després, quan troben la seva presa, els insectes col·loquen els ous i el cicle torna a començar. En qualsevol cas, l’ambientòleg dóna per fet que si han arribat a Collserola és perquè algú les ha portat, ja que no s’han detectat en altres províncies més meridionals.
   

La Generalitat realitza una prova pilot per frenar l'expansió de les figueres de moro a les illes Medes mitjançant l'alliberament controlat d'insectes

Especialistes de Galanthus, per encàrrec del Departament de Territori i amb el patrocini de La Caixa, realitzen actualment una prova controlada d’alliberament de cotxinilles a les illes Medes, un indret al qual els insectes haurien trigat més a arribar pels seus propis mitjans. A les Medes, protegides com a parc natural, les figueres de moro s’han expandit sense problemes i ara constitueixen un greu problema.

«Hem agafat unes quantes pales de figuera amb cotxinilles a Collserola i les hem portat en cotxe i després en vaixell fins a l’illa principal. Allà les hem deixat», explica Sergi García. Es faran uns controls per observar l’evolució, però els tècnics de Galanthus i de la Generalitat estan convençuts  que els ous eclosionaran i els insectes aviat es començaran a expandir.

 García descarta que l’expansió de la cotxinilla ocasioni algun problema més enllà de l’eradicació de la figuera de moro. «Quan s’acaba la planta s’acaba l’insecte, que és d’alimentació molt específica, i l’única possibilitat és que afecti altres cactàcies també exòtiques».