La marsopa de Califòrnia s'enfronta a la seva inexorable extinció

Una espècie de cetaci de la qual la majoria de la gent amb prou feines ha sentit mai parlar està a mig pas de l’extinció. Així són de vegades les catàstrofes mediambientals, silencioses. Aquesta és la desgràcia de la marsopa de Califòrnia, menys popular encara si se cita pel seu nom científic, Phocoena sinus. És un mamífer aquàtic endèmic d’un petit racó del món, la recolzada final del golf de Califòrnia, a Mèxic. A finals del 2014, el cens d’aquesta rara espècie de marsopa era de 97 exemplars. A finals del 2015 se’n va fer un nou recompte. Es calcula que ja només en queden 60. En un any ha desaparegut un 40% de la població. És cert que a Mèxic la supervivència de la marsopa de Califòrnia és gairebé una qüestió nacional. No s’ha trobat remei per evitar l’extinció, però es debat i es prenen mesures. El 2013, per exemple, el president Enrique Peña Nieto va posar en marxa un pla multidisciplinari per revertir la situació d’aquesta espècie. Però a la resta del món, aquest animal ni tan sols ha sigut presentat en societat, és gairebé un absolut desconegut. El pobre no té ni nom en anglès. És, simplement, ‘the vaquita’.

Mesura tot just 150 centímetres i pesa uns 50 quilos. El seu aspecte és el d’un dofí gordet. Té fins i tot aquest somriure característic del dofí, però amb uns llavis foscos, com pintats per a una festa de Halloween. La seva principal diferència amb el dofí, no obstant, és una altra. La marsopa de Califòrnia és molt discreta, gairebé com tímida. La marsopa de Califòrnia no salta fora de l’aigua, no acompanya les embarcacions ni és sociable. És una gran solitària, tret de quan està en època de cria, en la qual el nadó neda al costat de la mare.

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

¿Te’n vas per Setmana Santa? Una ‘app’ t’ajuda a trobar cuidador gratis per al teu gos aquests dies

El Fons Mundial per a la Naturalesa (WWF, en les seves sigles en anglès) considera que l’espècie està ja més enllà del que els biòlegs consideren el coll d’ampolla de l’extinció, és a dir, que el nombre d’exemplars, tot i que s’aconseguís frenar la mortalitat, té una varietat genètica molt reduïda.

VÍCTIMA COL·LATERAL DE LA PESCA DE LA TOTOABA

La marsopa de Califòrnia es troba en aquest crític estat per una carambola. No és un cetaci que es capturi expressament ni per a la seva exhibició ni per al seu consum. De fet, és molt difícil veure-la en el seu hàbitat natural. Surt a respirar, com tots els mamífers marins, però amb una discreció notable. Sol passar la major part del temps a més de 10 metres de profunditat, a la recerca d’aliment, calamars preferentment. El problema és que mor a les xarxes de pesca. La solució fàcil per al govern mexicà hauria sigut, clar, prohibir aquestes arts en el tram final del golf de Califòrnia, i així ho va fer, però els pescadors allà llancen les xarxes furtivament a la recercad’un peix que val el seu pes en or. És la totoaba, que es pesca perquè la seva bufeta natatòria es consumeix a la Xina amb la convicció que és un potent afrodiasíac. Es paguen fortunes pel quilo d’aquest producte. La totoaba està també en perill d’extinció, però abans sembla que es carregarà la marsopa de Califòrnia.