L'esperança de l'alzina surera

Més de la meitat de les 60.000 hectàrees d’alzina surera que hi ha a Catalunya es troben afectades per la plaga del corc del suro (Coraebus undatus), un insecte coleòpter les larves del qualcreen galeries a la coberta del tronc –el preat suro– i redueixen dràsticament la qualitat del producte i el seu preu posterior al mercat. Encara que el corc del suro existeix de forma natural als boscos mediterranis, en els últims anys ha experimentat un creixement extraordinari per causes no del tot clares, però que es vinculen a la menor disponibilitat d’aigua derivada del canvi climàtic i a l’abandonament del bosc.

Com a resultat, les alzines sureres són més vulnerables a l’atac del coleòpter. «El corc del suro no mata l’arbre, però està provocant que molts boscos s’hagin deixat d’explotar a causa de l’escassa rendibilitat», exposa Mario Beltrán, enginyer del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC), a Solsona. «Més del 50% de les suredes catalanes ja no s’exploten perquè el suro en mal estat no serveix per fabricar bons taps», insisteix Roser Mundet, especialista del Consorci Forestal de Catalunya (CFC), entitat que agrupa els propietaris. La producció de suro s’ha reduït a la meitat des de l’any 1997.

UN MILIÓ D’EUROS / Amb l’objectiu de fer front a aquest greu problema econòmic i ambiental, s’ha posat en marxa el programa europeu Life+Suber, un pla d’acció els principals objectius del qual són reduir l’activitat de l’insecte i enfortir els boscos introduint millores en la gestió. El programa, que té un pressupost d’un milió d’euros, dels quals la Comissió Europea aporta el 50%, està coordinat pel CFC i compta amb la col·laboració del CTFC, l’empresa Amorim, la Generalitat (Forestal Catalana i Centre de la Propietat Forestal) i la Diputació de Barcelona.

Una de les primeres actuacions ha consistit en la col·locació d’unes trampes que atrauen les femelles a causa del seu color morat i l’ús d’unes aromes sintètiques que recorden el mascle. «Les trampes es col·loquen enmig del bosc en unes estaques d’1,7 metres d’altura, a raó de vuit per hectàrea», explica Mundet. Quan les femelles hi arriben, queden atrapades amb una espècie de cua i ja no arriben a dipositar els ous a les esquerdes del suro. Es col·loquen justament a l’estiu, que és quan l’insecte està en fase activa i es desplaça entre arbre i arbre. 

TRES ANYS D’INVESTIGACIÓ / Tot indica que les trampes funcionen perquè moltes femelles hi queden atrapades, però els responsables del programa assumeixen que no podran confirmar si són realment efectives fins d’aquí dos o tres anys, «quan s’extregui el suro i s’analitzi si està més o menys afectat», diu Beltrán. 

L’investigador del CTFC comenta que Coraebus undatus és un insecte «molt poc estudiat, amb un cicle biològic bastant estrany i molt difícil de veure a simple vista», cosa que en dificulta la gestió. No se sap, per exemple, si les femelles que van quedant atrapades són una part substancial o no del total.

L’actuació fonamental per enfortir la salut dels boscos ha consistit a retirar el matoll o fins i tot alzines sureres joves en zones amb una elevada densitat de peus, especialment en zones que han sigut afectades per incendis. «Aquestes mesures poden resultar molt útils per afrontar també els efectes del canvi climàtic», considera l’enginyer del CTFC. L’estratègia, a més a més, afavoreix la presència de depredadors naturals, com ara gaigs, oriols i merles. 

«Estem avaluant quina de les propostes funciona d’una manera més efectiva, encara que probablement seran necessàries diverses estratègies de forma combinada», assumeix Beltrán. «Els propietaris de les suredes estan molt interessats a participar-hi perquè són conscients de la gravetat del problema», conclou Mundet. H

      

 

  

  

Notícies relacionades

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

¿Te’n vas per Setmana Santa? Una ‘app’ t’ajuda a trobar cuidador gratis per al teu gos aquests dies